


Final d'Agility
Com ja és tradicional el jutge de la final de la lliga va ser en Josep qui va proposar uns recorreguts interessants, com deiem en la crònica de la prova, potser massa interessants i tot.
Va plantejar circuits que sempre demanaven una mica més del nivell que corresponia en cada cas. Canvis de ma pels debutants, una pista completa pels iniciats, una pista de grau I amb algun punt de control pels que es preparen per competir, una de grau II pels debutants...
El cert és que hi va haver de tot, potser els que es van despistar més van ser els que ja competien per quan, un cop superat un punt complicat es relaxaven i punxaven en un altre. Però havia de ser així: una final, i amb puntuació doble, no es pot regalar.
Bo i que alguns equips, com la Mam amb la Noa i l'Anna amb la Taiga van pujar al podi gràcies a la seva actuació en la final, el cert és que la majoria dels casos es van imposar el que ja estaven al capdamunt de cada categoria. Enhorabona a tots ells!
Guanyadors lliga social 2010/11 |
||
---|---|---|
Debutants | ||
1r | Mam |
Noa |
2n | Paola | Nika |
3r | Laura | Maggie |
Iniciats | ||
1r | Cristina | Kira |
2n | Paula | Drap |
3r | Eva | Sam |
Avançats | ||
1r | Pau | Money |
2n | Anna | Taiga |
3r | Vanessa |
Dharma |
Competició | ||
1r | Montse | Nit |
2n | Josep | Vilma |
3r | Carme | Tila |
Grau III | ||
1r | Josep | Fosca |
2n |
Jordi | Nit |
3r |
Estel | Tona |




Dog dancing
El grup de dog dancing ens ha fet una demostració de les seves habilitats amb una rutina coordinada amb música. Cal reconèixer que cada cop fan coses més "guapes". De fet ara tenen un parell d'exhibicions a la vista.
Si voleu provar-ho parleu amb l'Estel o passeu pel club un divendres al vespre en que hi hagi grup de dog dancing.
Berenar i karaoke
Després del dog dancing varem lliurar els trofeus de la lliga en cada categoria, els diplomes a la gent que ha accedit al nivell D en la temporada i un petit detall pels guies de dos gossos molt estimats que ens han deixat aquesta temporada: en Pelut i l'Iru.
I immediatament varem passar al berenar-sopar. Erem més de 80 però creiem que -sense massa exigencia gastronòmica- varem complir. Com a mínim va sobrar una mica de tot.
El berenar era, però, només la transició a la veritable festa: el karaoke.
Ara que tenim tècnic de so i una taula que permet millorar amb alguns efectes, la cosa queda més ben lligada. A mesura que va anar avançant el vespre, i no per efecte dels mojitos, la cosa va evolucionar i del karaoke, amb brillants actuacions individuals, vàrem pasar al "corooque" en que les interpretacions corals dels èxits més animats del moment van tenir moments apoteòsics com descobriment de la lletra d'alguna cançó que ens sonava molt però en la que mai ens havíem fixat abans.
No publicarem fotos i els videos que hi ha son privats. Si algú vol saber de que va que s'haurà d'apuntar a la propera.