En Marc i la Carme sotscampions d’Espanya
Coincidint amb el pont de Tots Sants, una formidable representació del Cànic va participar en el XXXIII Campeonato en España de la RSCE, organitzat pel Centro Xanastur Canino a les instal·lacions del Centro Ecuestre El Asturcón (Oviedo). Un esdeveniment que reunia gairebé 400 agilitistes per la competició individual i 68 equips, representant a 91 clubs d’arreu de l’estat, tota una representació del bo i millor de l’agility a Espanya.
Per part del Cànic van participar en Sam amb la Taxi i en Robert amb la Lluna en categoria mini; la Carme i la O’Neil i la Mercè amb la Nugget en midi; i l’Eva amb el Fish, en Marc amb la Mia i en David amb la Winter en intermedi.
Tots tenien clar que tan sols participar en aquest esdeveniment ja era una recompensa per l’esforç esportiu que havien realitzat al llarg de tot l’any passat. El Campeonato en sí mateix només era la última rebufada d’una carrera que havia començat ja feia un any. Colar-se a la final de qualsevol de les categories, tant per individual com per equips, era extraordinàriament complicat. La complexitat dels recorreguts dissenyats pels jutges deixava als participants menys destres fora de la possibilitat de qualificar-se. A això cal afegir que calia batre’s el coure amb els millors agilitistes d’Espanya, amb velocitats de vertigen que també deixaven fora als equips menys ràpids. Calia comptar amb tota la tècnica, destresa, concentració, velocitat, reflexes, i una mica de fortuna, per tenir la mínima possibilitat d’arribar a la final.
La competició per equips la van iniciar l’equip S/M Canic, format per Taxi, Lluna, O’Neil, i Nugget. La primera ronda, el jumping, va anar fenomenal i van quedar els cinquens, tot i que després a l’agility es van combinar un recorregut exigent amb un pessic de mala fortuna i es van quedar fora de la final per un pèl. Menció especial pel Sam i la Taxi que, en el càlcul per individual, haurien assolit la segona posició de la seva categoria.
L’equip Cànic intermedi, format per Mia, Fish, i Winter sortien amb el handicap de ser un equip just, ja que puntuaven les tres millors qualificacions, cosa que no els deixava marge per l’error. El jumping encara van poder defensar-lo, amb una excel·lent puntuació de Mia i de Fish; però a l’agility, alguna petita pèrdua de concentració els va acabar de deixar fora de la final.
La qualificació per a la final per individual era força complicada. Tot i les bones aptituds mostrades pels nostres companys, sols van arribar a la final absoluta en Marc amb la Mia a la categoria Intermediate, i la Carme amb la O’Neil a la final de Sènior.
Dilluns va ser el dia de les finals. Alguns caniquillus van marxar per poder arribar a treballar l’endemà però altres, amb més sort, ens vàrem quedar a animar els nostres finalistes. La primera final en la que teníem un representant va ser la de Sènior, una pista inacabable d’uns 245 metres, no gaire difícil, sense trampes però molt exigent físicament i amb unes bones distàncies entre obstacles. Però per la nostre representant, la Carme, això era pa sucat amb oli. Ens va fer una sortida amb un quiet de més de 10 metres, un recorregut impecable arribant on podia i llançant on no arribava, fent una pista espectacular només deslluïda per una pasarel.la on O’Neil va saltar una miqueta la zona. Tot i la falta van acabar aconseguir acabar en segona posició a la classificació conjunta.
L’altre representant era en Marc amb la Mia, que havia aconseguit classificar-se a la conjunta. La pista de la final Intermediate, era difícil, molt molt ràpida, amb seqüencies on les cames i pulmons eren realment importants. Per sort en Marc va sobrat de cames i pulmons, i els animadors del Cànic tenien clar que si Mia tocava be la passarel.la tenia moltes opcions a podi. I no ens vam equivocar, van fer una pista d’infart, amb unes zones espectaculars acabant la pista a zero amb molt bon temps, quedant els segons de la mànega i sent un dels dos únics zeros de tota la categoria.
Ja per acabar vam estar presents a l’entrega de premis. La Carme va pujar al podi en segon lloc acompanyada i abanderada per en Juanjo i en Marc també va pujar al segon calaix del podi abanderat pel seu amic Robert.
Finalitzat el lliurament de premis cadascú va fer el seu camí cap a casa. Alguns ho van celebrar amb un àpat impressionant i altres van agafar el camí de retorn. Una experiència més viscuda al mon de l’agility pels que no havíem participat mai en un esdeveniment com aquest
Voldriem felicitar a tot l’equip del Xanastur per fer possible aquest event en un lloc únic, amb bona organització i sempre amb molt bon rotllo, i sobretot felicitar a la Carme que ens va demostrar que sent sènior es poden fer pistes boníssimes i a en Marc, que va aconseguir estar entre els millors binomis de l’agility Espanyol.
