KC International Agility Festival – Segon dia

Pinta que avui passarem més calor que ahir i avui serà un dia una miqueta mes llarg perquè tenim la competició per equips. Com ja vàrem fer ahir, ens hem llevat a les 5.45 del mati per poder treure els gossos i esmorzar una mica abans d’anar a reconèixer les pistes.

Avui la Patum torna a tenir dues pistes a primera hora i després en Loki també. Com segur que serà el mateix recorregut hem aprofitat per reconeixer-lo junts. Això si, amb la Patum a l’entrada de la pista preparada per sortir tan aviat com es pugui.

Hem fet la tècnica habitual: reconeixer primer un ring, després l’altre i començar immediatament la pista en aquest segon ring per després tornar al primer que ha havíem reconegut abans.

En aquest cas la primera pista que hem fet (la segona que hem reconegut) ha estat al ring 12. Era un jumping amb una entrada d’eslàlom una mica complicada i algun puntet on, si no estaves ben situat, la podies liar. La Patum però l’ha fet a zero i ha estat molta estona en primer lloc.

Quan han pujat els salts i li ha tocar fer-la a en Loki. S’ha passat de llarg l’eslàlom i a més ha tirat un palet. Res, a seguir treballant que segur que ho aconseguirem.

Anem doncs cap al ring 2 on abans ja havíem reconegut l’agility de grau 6.

Ha estat una pista una mica enrevessada però la Patum ha fet un zero com una casa i això que la Neus en algun punt estava una mica mal col·locada.

En Loki no ha tingut l’oportunitat de fer aquesta pista perquè en aquest ring han fet una aturada més llarga del que tocava i s’ha solapat amb la Nations Cup.

Abordem per tant el Nations Cup on comencem pel jumping i amb els equips de midi. En Loki feia equip amb la Chili de la Núria Alonso i la Mel de la Verònica. A priori no és un mal equip però avui tots ells estaven poc centrats i s’han embolicat una mica.

En mida petita, la Patum Blue feia equip amb la Selene i en Tic i aquí si que tots s’han portat. Han fet les tres pistes a zero i han quedat tercers en la mànega de jumping.

Un cop acabat el jumping hem estat una bona estona al sol esperant a que acabessin de muntar la pista de l’agility i, quan gairebé ja estava, ens han informat que començariem a correr a les 14 (també ho haguéssin pogut dir abans). Això ens deixava uns tres quarts d’hora per descansar els gossos i nosaltres i menjar alguna cosa ràpid ja que també calia reconeixar la pista.

A tres quarts de dues, una mica més frescos, ja estavem reconeixent l’agility. Una pista molt maca amb diversos punts crítics. Un d’ells era després del balancí on havies de fer un canvi ceg, si o abans d’un salt amb el que el gos tenia que fer el balancí bé tot sol . A més el jutge era força estricte marcant-ho, el que em sembla molt bé. Més endavant hi havia una passarel·la que enllaçava directament amb un estàlom perpendicular però que tenia perfectament aliniat un túnel que no tocava. I encara, després de l’eslàlom, hi havia el salt número 2 que no s’havia de fer al costadet el salt que si que tocava. Per tant una pista complicadeta però molt maca.

Tornaven a començar el mitjans i en Loki ha decidit d’entrada no fer el salt número 3 (per culpa de la presa d’en Josep). Desprès ha caigut de quatre potes a la trampa del túnel, pero la sensació era que el gos s’ho ha passat molt be (en Josep no tant).

Quan han baixat els pals han sortit els gossos petits. Els companys d’equip de la Patum han fet tots un zero i la Patum era la darrera en sortir… Presió!!

Hem sortit a per totes i, com sempre, jo (la Neus) he corregut “molt”. He deixat que la Patum fes sola el balancí i això m’ha permès que pogues fer el ceg que m’havia plantejat. Després de la passarel·la, a que no sabeu on anava la Patum? Directa cap al túnel! Jo vinga cridar «pals, pals» i ella seguia enfilada. Al final, amb un xiscle desesperat, se n’adona «ostres que l’estic liant» i gira cap a l’eslàlom.

El jutge aplaudint, el públic torna a respirar, els companys d’equip a punt de l’infart … I seguim amb el recorregut. Un salt correcte, la rampa superbé i un salt on prefereixo quedarme lluny i marcar-li el gir per no fer el error que sempre ens provoca el eliminat.

Després del túnel sota la rampa tocava per un salt per darrera i ja la tornem a liar.  La Patum mirant de canviar-se de costat no se perquè, jo buscant el gos per tot arreu. Quan al final el recupero cap al túnel, dos salts i acabem.

Una pista d’infart que ha acabat amb tothom aplaudint i que al final hem finalitzat a zero i, encara que no sembli, força ràpids. 

Amb aquesta pista hem guanyat la mànega d’agility i, gràcies al sis zeros de l’equip, ens hem acabat proclamant CAMPIONS DE LA NATIONS CUP 2022.

I jo, de moment, sense veu. Ara a descansar per demà poder-ho fer més i millor.