Sortida nocturna de la Nugget i la O’Neil

Divendres passat Nugget i O’Neil van quedar cap al tard per anar de parranda. Havien sentit que a les instal·lacions del Club Agility Vallés organitzaven una prova d’agility a la fresca i amb la calor que havien estat passant tots aquest dies era un bon atractiu. Com son petitones, van haver d’anar-hi acompanyades, així que van convèncer a Carme i Mercè que les acompanyessin i, ja de pas, en Juanjo també es va animar.

La prova començava a les 20:00 i el Club d’agility Vallés va complir i ens va portar una fresqueta amb la que es podia córrer sense acabar deshidratat.

La primera pista va ser el jumping. Semblava una pista senzilla, amb molta velocitat però com sempre hi ha algun punt on si no estàs ben atent acabes eliminat. En aquest cas era un salt després del slàlom que estava molt a prop i no s’havia de fer, la veritat es que no teníem clar que ninguna de les dues passéssim d’aquell punt.

Nugget va ser la primera en sortir. La Mercè no tenia gaire clar com aniria doncs portaven un mes i mig sense competir i Nugget en casos així perd el nord i surt a pista com si el món s’anés a acabar sense importar on esta la seva guia, tant sols vol córrer i córrer. Però, ves per on, va sortir centrada com mai: un quiet relaxat, una sortida ràpida, escoltant a la guia,  fent tot el recorregut sense cap errada a màxima velocitat. Amb això va acabar la pista a 0 amb punt d’ascens i va ser la guanyadora de la mànega.

Poc després va sortir O’Neìl, que es va començar a rascar mentre feia el quiet, també a olorar una mica el terra. Ara bé, tan aviat com la Carme li va donar l’ordre de sortida, va arrancar rapidíssima, fent una entrada d’eslàlom espectacular. Dissortadament, degut a un canvi lent que va fer la seva guia a la sortida de l’eslàlom, O’Neil va fer el maleït salt que no s’havia de fer. Això si, després de l’eliminació van fer una gran pista a una velocitat espectacular.

L’agility que ens van plantejar després no tenia gaires paranys. Semblava senzill sobretot si comptaves amb una mica de independència amb el guiatge ja que era una pista molt ràpida on havies de deixar el gos treballant mentre et col·locaves per fer el següent obstacle. No hi havia gaires possibilitats de que el gos anés a un obstacle que no tocava, així que els dos equips del Cànic vam sortir ben confiats.

O’Neil va sortir la primera, va repetir la seva rutina a la sortida, unes rascadetes, unes ensumades i vinga, arrenquem motors. Comença a córrer molt focalitzada, una entrada a eslàlom perfecte tal i com ens té acostumats, un balancí de llibre, una rampa molt ben feta i una passarel·la amb la que tots ens vàrem quedar bocabadats. Va acabar amb el segon millor temps de la mànega, aconseguint un punt d’ascens .

Nugget era la última de la seva categoria. Altre vegada va sortir molt concentrada i ràpida, al igual que O’Neil, un slalom de llibre, un balancí perfecte, una rampa envejable i poc després una errada de la guía que es va oblidar de fer un passet més va fer que Nugget s’eliminés ni que va acabar amb una passarel·la que va fer sentir molt orgullosa a la Mercè.

Al finalitzar la prova Nugget va pujar al podi en 3r lloc.

Gràcies al Club d’Agility Vallés per organitzar proves a la fresca en aquests dies tant i tant calorosos en els  que tenim pocs moments per gaudir dels nostres peluts i l’agility .