A Badalona en DH de tot una mica
Després de molt de temps de no visitar la ciutat comtal, els components del Cànic van decidir anar-hi a passar una gran part del dia. Uns tot el dia i uns altres unes estonetes depenent de les ganes de cadascu i, sobre tot quan son dos a casa fent agility.
Els de DH vàrem tenir l’honor d’obrir la competició del dia així que, a primera hora del matí de diumenge, tots allà amb totes les ganes esperant per donar-ho tot.
La prova va iniciar-se amb l’Ela així que vàrem sortir amb moltes ganes ja que portavem molt de temps sense poder tocar pista. Vàrem fer la pista molt be, a la nostra velocitat, peró la memòria de la guia va fallar i al ultim obstacle ens vàrem eliminar. A la segona mànega també varem sortir primeres i aquesta si que la varem acabar, això si, tot xino xano no fos cas que prenguéssim mal que ja tenim una edat.
La Boira, una joveneta molt intrèpida i ràpida, va fer un gran jumping amb alguna relliscada pel mig i un palet. Pel que fa a l’agility estem treballant per tal de donar més guerra.
Pel que fa a en Drac, el iaio del club, molts voldríem fer-ho com ho fa ell i més a la seva edat. El tio ens va fer totes les dues pistes sense cap penalització i amb una velocitat de donar-ho tot. Fa goig veure com ell i la seva guia disfruten cada segon junts. A seguir així.
En Taboo, el negret que està com una cabra, ens va fer un jumping marcant temps a una velocitat al·lucinant. Després a l’agility gairebé ens dona un infart a tots els que estàvem mirant. Des de les grades tots anàvem cridant, salvant les eliminacions un, dos, tres cops … fins que al final, a tres obstacles del final, es passa un salt pel costat i cap a la rampa que no tocava. Si algú necessita fer teràpia antiestres a crits, us recomano seguir una pista del Taboo.
La Cora, molt centrada, va fer les dues pistes perfectes, assegurant-se de tocar totes les zones passet a passet. No sigui cas que ens pitin alguna cosa. La Cora sempre ens regala tranquil·litat i pistes molt fluides, amb ella no tenim que patir gens.
La Sioux, una joveneta molt canyera a la que li agraden molt els túnels encara que no toqui, ens va volar d’una pasarel·la on després no havia de seguir recte. Es una gran gossa que ens dona moltes vegades molt bons resultats però aquest diumenge no ha estat el seu dia.
En Fish, un noi amb moltes rastes, aquest diumenge ens ha fet unes grans pistes, quedant quart a la classificació ni que durant una estona l’han anomenat com a primer i, fins i tot, li han donat el trofeu. Coses del programa!
La Collie, canyera com sempre, ha passat volant per les pistes amb la mala sort d’algun palet per terra. Veure-la sempre t’emociona i et posa el ai al cor.
