Parella de dames a Reus

Aquest cap de setmana hem participat a les proves de la RSCE que organitzava el club Neo Reus.

El dissabte, en Grau II participàvem l’Elisenda amb en Morgan i en Drac, la Mercè amb en Hippy, en Victor amb el Bruc, en Jordi amb la Vipper i en Juanjo amb la Sioux. Especial menció a en Victor perquè era de les primeres competicions en Grau II en les que participava.

El disseny de les pistes el podríem adjectivar com d’entortolligat, vaja que li faltava una volta més per semblar una ensaïmada. No, no eren pistes fàcils.

La primera mànega va ser l’agility. En Victor i el Bruc el van afrontar ràpid i fluid, però una difícil entrada a l’eslàlom i una falta a la rampa els van allunyar de les primeres posicions. La Vipper va caure eliminada per l’efecte remolí de la pista. En Morgan va ser absorbit per l’eslàlom quan no tocava. La Sioux al seu rotllo “les zones són lava”, dues faltes. Aquesta caòtica situació sols la podien salvar les dames del Cànic. Resoltes a adreçar la situació es van plantar la Mercè amb en Hippy, i l’Elisenda amb el Drac, dues dones empoderades a l’agilty. Totes dues van realitzar amb els seus companys un circuit perfecte, sense penalitzacions, i amb caniquillo de velocitat.

Era el torn del jumping, amb un recorregut dissenyat per valents. Calia conjugar confiança, un bon posicionament i marcatge dels obstacles. Si no complies amb aquest triangle màgic de l’agility, o no arribaves al següent obstacle, o alenties massa al teu company, o et quedaves massa enrerra.

Al Victor i en Bruc una petita badada i el fet que el Bruc corre que se les pela li van meritar un parell de refusades. La Vipper encara s’està acoblant al Jordi, o viceversa. El cas és que a una gossa massa ràpida li arribaven dos milisegons tard el guiatge del seu company. Només és un problema de rodatge, a la propera millor.  En Hippy és un fatxenda, encara duia els fums de l’agility, i quan la Mercè l’assenyalà el “mig” que formava el segon i tercer obstacle ell solet va decidir resoldre’l per la via ràpida i eliminar-se. I sant tornem-hi, va caldre un altre cop que l’Elisenda, amb en Morgan i en Drac, s’enfundés amb la gloriosa senyera del tira-pa-lante i realitzés dues manegues perfectes a 0 amb els seus inestimables companys. A en Drac i al Morgan li va acompanyar la Sioux, que va quedar primera del jumping i puntet de velocitat.

Al podi final, l’Elisenda i en Drac primers en la categoria Midi, i en Juanjo i la Sioux tercers en estàndard.

Pel que fa al diumenge la participació en Grau II va similar al dissabte, però es va incorporar en Sècun i la Lola, i ens va abandonar en Bruc. Bé, si el jutge és el mateix…, és possible que el disseny de les pistes sigui similar. Elemental, benvolgut Watson, que diria aquell. Doncs no, aquest cop en Gregorio Conde ens va convidar a realitzar pistes fluides, amb algun punt de control, i altres on calia mostrar bona tècnica en el guiatge.

La primera en sortir va ser la Lola que es va entrebancar més del compte a l’eslàlom. A continuació un reguitzell d’eliminats amb la Sioux, la Vipper, el Drac, i el Morgan. Els últims van ser en Hippy i la Mercè que, pràcticament a les darreries d’una mànega quasi perfecta, els van assenyalar una refusada en obviar la rampa.

Sir Ernest H. Shackleton va dir un cop. “Les persones no es fan a partir de victòries fàcils, sinó en base a grans derrotes”. I amb aquest esperit ens vàrem enfrontar l’equip Cànic al jumping. Bé, a tots no ens va anar com al paio que va donar voltes 22 mesos perdut per l’Antàrtida. Alguns de nosaltres sabem que cap derrota és l’última. Així que, un altre cop, la Vipper, el Morgan i la Sioux van caure eliminats, aconseguint un ple al quinze. Altres, amb l’esperit ferm i decidit, van reeixir i van obtenir excel·lents resultats. En estàndard, en Sècun i la Lola van fer una mànega excepcional quedant primers del jumping, amb punt de velocitat. Més tard, la Mercè i en Hippy ho van clavar, tot i que una mica més lents. En darrer lloc, el Drac amb l’Elisenda van segellar un cap de setmana exitós amb un altre jumping a zero.

En el podi de diumenge, la Mercè amb el Hippy, una dona que viu l’agility amb envejable alegria amb el seu inestimable company.