Una prova passada per xocolata

El passat  cap de setmana, mentre alguns gaudien d’unes fantàstiques “vacances” per Galicia amb l’excusa del Campionat d’Espanya per equips, altres ens quedàvem per la plujosa Catalunya.

Dissabte i diumenge el Club Agility Seven va organitzar una prova d’agility a les instal·lacions de Froikan, prop de Vic. Alguns hi estàvem apuntats tot el cap de setmana, però som una mica senyorets i amb tanta pluja el dissabte no vam ser prou valents per anar-hi , així que dissabte Sioux i Hippy es van quedar a caseta, estiradets al sofà amb unes crispetes veient la tele.

Diumenge a l’alba, el temps seguia igual, plovent i plovent i plovent (ni que estiguéssim a Galicia!!!!), però nosaltres ben positius vàrem donar per fet que el temps milloraria, així que cap a la competició vam anar. A l’arribar ja no pintava gaire be, el camí era com una xocolatada, si..si.. xocolata desfeta per tot arreu , pel camí, per la pista , pel terreny del voltant. Per mi era genial, m’encanta la xocolata, però no augurava res de bo, els cotxes lliscaven per tot arreu, els gossos portaven “xocolata” per tot el cos, la pista patinava tant sols mirar-la, però be, allà érem i anàvem a per totes.

Els valent que van anar a Grau 2 van  ser , Lola amb Secun, Striptease amb Carme, Sioux amb Juanjo i Hippy amb Mercè. Només reconeixent la pista d’agillity ja veiem que quasi tots faríem un “xurro” de pista amb tanta xocolata per terra, però així i tot ens vàrem atrevir.

La primera en sortir va ser Striptease. La Carme per por a relliscar, anava fent saltironets per la pista i la Striptease l’anava seguint preguntant-se per que la Carme corria de forma tant estranya, així que mentre mirava la seva guia es va despistar i va fer la rampa en contes del túnel, i eliminat a la saca. La Carme va aprofitar per entrenar alguns canvis per darrera amb l’excusa de que no es podia córrer amb tanta xocolata desfeta pel terra.

La següent va ser la Lola, el Secun tenia pressa en sortir, plovia molt i molt i molt i no tenia ganes d’estar-se quiet a la sortida, així que va sortir tant ràpid com va poder i…piiiiiiiiippppp, eliminat, el jutge no estava preparat i no l’havia pitat la sortida, aixi i tot la Lola es va marcar un bon agility , això si… quedant ben mullada.

Ara era el torn de Sioux, la floreta que no sabíem si amb la pluja saltaria el primer salt. És tant fina i senyoreta que no teníem clar que es volgués embrutar les potetes, però ens va voler ensenyar que un aussie no deixa de fer res per que plogui. Un aussie és valent, fort, i encara que hi hagin adversitats ho donen tot. Una bona sortida, amb el guia al igual que la Carme: esquivant basses i corrents “raro”, però la nena de la casa es va portar com una campiona, tants sols una falta a la rampa i la resta com si el terreny estigués ben sec.

El següent era en Hippy, aquest noi que no suporta mullar-se les parts nobles i que havia de fer el quiet sobre un pastel de xocolata desfeta. La Mercè va confiar en ell, el va posar entre les cames, i va sortir confiada que ell estava a terra , però no, en Hippy es va quedar de peu esperant que la seva guia li donés l’ordre de sortida, una prova de foc que va superar. Dos obstacles més endavant la Mercè li va donar l’ordre d’alliberament i va sortir patinant d’alegria. La Mercè estava mooooolt contenta, sabia que per en Hippy havia estat molt difícil però ho havíem aconseguit. Van començar la pista molt be però ben aviat es van eliminar, be, es van eliminar com 4 ó 5 vegades, però tots dos estaven molt contents: la Mercè pel quiet i en Hippy perquè es va arrebossar de xocolata que li encanta.

A la segona mànega ja només en quedàvem tres, en Secun ens va abandonar, intel·ligent que és ell que no volia mullar-se més, així que la representació del Cànic era menor. La pluja, seguia i seguia, i el jutge va adaptar el jumping de manera que no ens enfonséssim a la xocolatada del terreny, s’agraeix que els jutges mirin pel bé dels gossos i guies.

El jumping plantejat era bastant senzill, però el terreny no ajudava a que poguéssim córrer, sobretot els guies, ja que als gossos mullar-se o enfangar-se els hi es del tot igual.

La primera en arrebossar-se en fang va ser la Sioux, que en contes de semblar una aussie blau merlè ja semblava un labrador xocolata. A l’igual que a la primera mànega, va sortir decidida i amb una empenta que el pobre guia no arribava a marcar-li. Tot i això es van marcar el jumping amb un zero com una casa.

Després hauria de sortir Hippy, però sabent el poc que li agrada mullar-se el culet, la Mercè va preferir fer com en Secun, i quedar-se a la tenda mirant com corrien els demés. La Carme i la Striptease, van ser de les valentes que van fer el jumping, amb algunes refusades, però no es pot dir que no ho intentessin.

Per fi es va acabar, i ens vam deixar de mullar, be…encara ens vam mullar una miqueta més esperant per pujar a podi, la labrador xocolata, Sioux, va pujar al tercer lloc del podi.  Ahhh, per cert, encara ens vam seguir mullant un parell d’horetes més ja que la Carme havia perdut, en mig de la xocolatada, el mòbil. Com ja estàvem tots ven molls, doncs res, una estoneta més sota la pluja buscant el mòbil per totes les instal·lacions. Em va recordar quan et fas una fondue de xocolata i se’t cau la maduixa i no pares fins que la trobes, doncs aquí igual, però no el vam trobar.

Per sort quan ja havíem marxat, uns companys el van trobar i tot va acabar be: podi per la Sioux i mòbil per la Carme en un cap de setmana … inoblidable a unes instal·lacions fantàstiques si no fos per la quantitat d’aigua que va caure. Esperem que la propera prova que facin allà estigui més sec, segur que hi tornarem!!!!