A l’interclubs hem quedat a un pas de la final

El campionat d’Espanya per equips es disputava prop d’Ourense, és a dir, a l’altra punta d’Espanya i amb una comunicació no del tot fluïda, especialment per aquells que hem optat per estalviar-nos part del cost de l’autopista. Així que, amb diverses configuracions de viatge, ens vàrem anar plantant  a Galicia.

201810 Interclubs Podi ElaEl primers en arribar van ser la Monica i en Joan que, amb en Jake i en Kuma de supporter, van viatjar la nit de dijous a divendres alguna pausa per dormir pel mig. L’Elisenda va viatjar dissabte al matí amb avió però tenia de suport logístic a en Xavier que es va fer tot sol el viatge amb en Drac en un parell de jornades per tornar després tots tres. Aquest home és un sol! L’Estel i en Taboo viatjaven amb en Sam i l’Eva als que cal agraïr el suport que ens han donat en aquesta final i que també van competir amb la Collie i en Fish en les proves previes al campionat. També van viatjar la nit de dijous a divendres, en aquest cas amb tres conductors. Els altres seguidors varen ser la Neus amb l’Ela i en Josep amb en Loki, també participaven a les proves previes i en aquest cas van fer el viatge per etapes al anar amb l’autocaravana.

201810 Interclubs ElajpgEn qualsevol cas divendres a primera hora de la tarda ja estàvem tots allà (excepte l’Elisenda) per competir a les proves prèvies i veure que tal era el lloc. Sabent que era una hípica ja ens esperavem un terra molt tou i molta pols a l’ambient. El del terra tou la gent de Tercans, amb una gran capacitat de treball com sempre, ho van solventar bastant al apisonar i rastrillar el terra abans de la prova però el de l’ambient de pols no ho van poder evitar. Encara que no tinguis al·lergia -cas de la Neus que només s’acostava a la pista amb una mascareta especial (gràcies Juanjo) molta gent acabava el seu recorregut estossegant. Les pistes eren llargues i molt ràpides i l’efecte de la pols amb una respiració accelerada es feia notar.

I passats tots els prolegòmens us expliquem com ens va anar la competició. Divendres i dissabte hi havia proves normals d’agility amb la particularitat que, amb motiu dels 25 anys de la fundació del club Tercans, comptaven doble pel Campionat d’Espanya. Un petit alicient per emprendre el viatge. Els jutges, l’Oscar Muñiz i en Miguel Angel Humanes, no ho van posar fàcil i les pistes eren exigents tant pel gos com pel guia.

201810 Interclubs LokiLes primeres en competir van ser la Neus i l’Ela a la que semblava que li agradava el lloc ja que anava forc ràpida i pendent de la Neus. De fet, però, anava massa pendent i en un salt per darrera va tornar cap a la Neus per fora quan aquesta va allunyar-se cap al següent salt: una refusada. Bo i això va acabar segona en aquesta mànega ja que molts gossos van tenir problemes encara més greus.

La Mònica tenia que correr molt amb en Jake i el terra no era fàcil amb el que va tenir problemes amb dos salts per darrera lluny del guia. En un, després del balací i un salt recte, no va arribar i en Jake va fer una refusada i en l’altre, gairebé al final de la pista, va fer-lo de cara, eliminant-se.

En Loki va manifestar-se en tot el seu potencial … per «liar-la». Va començar passant-se de llarg el balancí, després un bon salt a la baixada de la passarel·la (que com a mínim va fer bé a la primera repetició) i tres variants de balancí: la primera amb salt lateral, la segona amb vol endavant i la tercera, per fí, «comme il faut». En Josep, que en el fons es conforma amb poc, va sortir content del ritme i de la conducció entre els obstàcles.

Després era l’hora del grau 3 i ja vàrem veure que la sequència dels set obstàcles inicials, un seguit de salts d’anada i tornada sobre una corba que feien de mal encadenar, ens farien mal… I així va ser: un rera l’altre en Taboo, en Fish i la Collie que ens representaven en la màxima categoria van caure eliminats en aquest tram. Com deia en Sam «es el agility mas dificil que he visto en grado 3».

Passant al jumping, l’Ela va seguir ràpida amb només un refús al dubtar en un salt per darrera, el mateix que li havia passat en la primera mànega. En Loki i en Josep van marcar-se un jumping excepcional, molt ràpid i amb una conducció molt neta, amb això en Josep ja està content per tot el cap de setmana … és de tan bon conformar. En Jake, però, va patir amb la pista i va eliminar-se per una descoordinació amb la Mònica.

201810 Interclubs Podi Collie 2201810 Interclubs Podi FishEl jumping de grau 3, com l’agility previ, era molt exigent i els nostres representants tampoc el van superar: ni en Taboo, que anava una mica despistat, ni en Fish i la Collie que en algun punt del recorregut se’n van anar cap a un dels diversos obstàcles trampa que tenia el recorregut.

Vàrem acabar molt tard, prop de les 11 de la nit, estrany per una organització que sol ser molt eficient, amb la bona noticia de que l’Ela havia estat segona en la final i que en Loki, primer dels d’un eliminat, també. Llàstima però que, l’organització va indicar que no lliuraven trofeu als que tenien un eliminat amb el que en Loki va quedar-se sense. Ni que l’endemà ho van corregir ja no és el mateix i no en tenim cap foto.

Dissabte al matí, abans de la prova per equips, hi havia una altra competició normal amb doble valor de punt.

La primera va ser la Neus que va tenir algun problema amb l’Ela al eslàlom. Al haver-lo de repetir va estar-se més estona del que hagués volgut a la pista sense la mascareta i va acabar sortint del recinte sense acabar el recorregut, només el darrer salt per aturar el cronòmetre, per tal d’anar a buscar aire fresc al carrer. Fins al cap d’una estona i ja força lluny no va adonar-se que s’havia deixat la corretja de la gossa dins. Després d’això ja no va còrrer la segona mànega del dia i va ser encara més esporàdica en les visites al recinte: només per veure a la resta de gossos del club,

En Loki va començar tirant el primer pal ja que en Josep se’n va anar darrera el segon salt (que semblava estar a més de set metres) per indicar-li un gir forçat de cara i això el va neguitejar. Després però ja va recuperar el seu estil, fent passarel·la i rampa a la tercera (posant a prova la paciència del guia i del jutge) i amb errors d’en Josep que va confiar massa en la conducció a distància ja que no arribava als punts on caldria ser. La Mònica i en Jake també van eliminar-se al abordar per darrera un salt que havia de fer-se de cara.

En l’agility de grau 3, de nou tots els nostres representants van eliminar-se per problemes amb el recorregut. No era el nostre dia.

A l’hora del jumping, en Loki el va fer bé bo i tombar un pal quan en Josep va fer un canvi ceg per davant del mateix i en Jake va fer alguna refusada quan, al no tenir clar com seguia la pista, anava saltant al voltant de la Mònica.

201810 Interclubs Taboo201810 Interclubs DracDissabte, poc després de les tres de la tarda, començava la prova per equips. Aquesta competició comptava amb un agility i un jumping classificatoris i una final diumenge. En l’agility i jumping cada gos competia de forma individual, sumant punts segons com quedés classificat en aquella mànega. Un cop fets els dos recorreguts es sumaven els punts dels dos millors gossos per determinar els equips que passaven a la final. L’endemà la final es disputava sobre un recorregut de relleus amb els tres gossos competint un darrera l’altre.

La prova va començar pel jumping i, en la línia de tot el cap de setmana, era un recorregut molt exigent, amb girs on era dificil arribar, angles forçats i necessitat d’una bona conducció a distància. Des del meu punt de vista, un pèl massa complicada per una seleccio d’equips.

El primer equip en sortir va ser el de l’Estel i en Taboo i ens van tenir amb l’ai al cor durant tot el seu recorregut. Aproximacions perilloses on no tocava, un microrefús en un salt … Fins que, gairebé al final, en un salt la que no s’arribava facilment, en Taboo va decidir seguir amb l’Estel enlloc de rodejar un salt i van quedar eliminats.

L’Elisenda i en Drac eren el puntal de l’equip pel que fa a la fiabilitat i van complir, completant el recorregut sense cap error bo i que la barra del primer salt va caure.

La pista era molt exigent per la Mònica i en Jake, els membres més novells del nostre equip i van tenir problemes amb més d’un punt quedant, per tant, eliminats.

Acababem per tant la primera classificatòria amb només un gos classificat i encara amb una falta. La cosa no pintava gaire bé de cara a passar a la final. Ens calia que en Drac i un altre gos de l’equip no s’eliminessin i tenir molta, molta sort (o que els altres equips no la tinguessin).

L’agility va començar amb l’Estel i en Taboo que, bo i un parell de refusades (e201810 Interclubs Jaken una entrada de slalom terrible i un rera) i una falta a la baixada de la passarel·la, van aconseguir completar la pista.

La Mònica i en Jake van lluïtar molt dignament amb l’agility però un salt darrera la rampa que havia de rodejar-se va ser massa temptador pel gos i això va provocar que s’eliminessin ni que van seguir lluïtant cada obstàcle fins al final amb resultats força bons,

L’Elisenda i en Drac van complir amb la seva missió, completant el recorregut sense errors ni que, un cop més, va caure la barra del primer salt. El nostre cocker superstar se’ns va fent gran!

Els dos recorreguts d’agilty ens van fer pujar algun lloc a la classficació però, no va ser prou, per poc, com per quedar entre els 10 primers equips que passaven a la final de diumenge. Moment, per tant, de desitjar tota la sort als nostres companys d’altres equips per l’endemà i dedicar-nos a la darrera activitat del dia: el ja tradicional sopar tots plegats per celebrar la nostra participació en aquesta final.

Així, al voltant de la taula i amb una -molt- bona teca, vàrem completar la nostra participació al campionat interclubs. L’endemà alguns tornaríen per veure la final, altres aprofitarien a iniciar el retorn més d’hora i, els més afortunats, aprofitaríen per seguir alguns dies de turisme per aquestes terres gallegues.

L’any vinent ho farem millor i, a més, portarem també equip d’estàndard!

Sopar