Primer lloc per la Coma i la Strip
Aquest dissabte ens vam presentar a Cornellà una bona representació del Cánic: en Drac (Eli), en Jake (Mónica), la Striptease (Carme), la Saya (Diana), en Morgan (Eli), la Coma (Diana), la Lola (Secun) i, com no, l’estimable col·laboració d’en Xavier, el nostre reporter gràfic. Com podeu comprovar, una bona colla volia deixar empremta canina en aquesta ciutat.
Ara bé, per empremta, la que vaig deixar jo, amb el cotxe, en el Baix Llobregat. Us explico: El TRM pel jumping de Teià a la pista de Cornellà es de 30 minuts, dons jo vaig tardar una hora.
Ara em passo de llarg una sortida, entro en un túnel i arribo a una rotonda, l’envolto i torno a entrar pel mateix túnel però per la boca oposada. Pujo una passarel·la i deixo a sota l’autovia… Totes les zones tocades: Cornella, Sant Boi, El Prat i L’Hospitalet. Per sort, veig el número de l’últim obstacle “B20” i em dic, aquest no t’he l’has de passar de llarg. Un salt perfecte que em porta a les portes de la pista.
Amb aquesta odissea, el cap no està per més giragonses. Tot em dona voltes de tal manera que l’únic que recordo es gent corrent al costat d’un gos. Es per això que us demano que m’ajudeu. Explicaré les pistes i vosaltres (els que teniu paciència en llegir-me) heu de saber qui era el guia. Endavant i a ser assertius:
Jumping:
- Veterania. Mai falla. Es un equip tan fiable que se’l pot aplaudir a la sortida sense por a equivocar-se. Pista a 0
- És inquiet i molt sovint s’ha d’esperar a la guia davant dels obstacles fent voltes en si mateix. Tot i ser molt obedient va haver-hi un malentès en un rere, provocant un refús.
- És un equip “super” consolidat, és per això que ens van estranyar els dos refusos. L’explicació que ens va donar la guia era que el soroll de l’autovia i la sorra molt solta la va acoquinar.
- Jove i amb ganes de córrer. És ràpida i àgil. El neguit li va fer cometre dos faltes i un refús.
- Impetuós, surt a menjar-se el mon i a la guia si pot. No li preocupa tirar pals si això representa estar al costat de la guia. Llàstima de les dues faltes.
- Un altre equip veterà. També se’l pot aplaudir quan salta el primer obstacle. Mai farà una mala passada a la guia. Next to me (com diu la cançó). Pista a 0.
- Si a la sortida s’està quieta ja hi ha molt guanyat. Obedient i intuïtiva. Encara que el guia estigui empanat, la gossa sap el que ha de fer. Aquesta manca de confiança va portar a una ordre incorrecta i com a resultat, l’eliminació.
Agility:
- Oh sorpresa!. Tot i la veterania s’ha pres un petit rebec, no ha tocat la zona al baixar la passarel·la. La guia li fa repetir, demà toca Girona i ho ha de fer bé.
- El gos sempre va per davant i a vegades massa i tot. Si no arribes a temps a l’eslàlom passa el que passa, que el gos entra malament. Pista amb un refús.
- Ara sí, la gossa, un cop adaptada a l’entorn, ens va oferir una pista a 0.
- No era el dia de la més jove. La impaciència per saltar la van portar a fer un salt al revés. Llàstima.
- L’impetuós que es vol menjar tot el que troba per davant, va ensopegar amb un os dur: el balancí. Repetir-lo és el que toca. Que aprengui que no tot es pot menjar.
- La veterania és un grau. Amb els anys que porto veien-la, mai he vist cap error. El seu aplom fa que la gossa acabi a zero.
- Bona sortida, bona entesa. Sols falten dos obstacles i ja està….o no!! a la passarel·la no ha tocat la zona!!. Llàstima una falta.
I fins aquí el relat i si no sabeu a qui correspon cada comentari, tan sols teniu que casar el número amb l’ordre de presentació.
I ara l’opinió de la Lola: Ah val!! Que a la pròxima conduiràs tu que tens més bon nas??……M’ho pensaré.
Ens acomiadem?
Fins la pròxima, guau guau
