Podi d’en Fish a Connecting dogs
Aquesta crònica, pel retard que porta, haurà de ser la més breu de les cròniques. Així podrem fer bona per partida doble la recomanació de l’escriptor Baltasar Gracián «Lo bo si breu, dues vegades bo, i fins i tot lo dolent, si poc, no tan dolent».
La segona divisió del Cànic estrenava la celebració d’una competició de la FCAG a les instal·lacions del Connecting Dogs, a Girona. Representàvem al club el Loki i el Josep en categoria mini, el Jake i la Mònica en midi, i el Hippy, la Sioux, el Fish, la Lola, i la Saya amb el seus respectius guies a estàndard.
Per aquesta ocasió el jutge, en Àlex Oliveras, havia dissenyat uns recorreguts molt assequibles i diàfans. La prova la inicià el jumping de la categoria mini, amb el nostre Loki tan ràpid i precís com ja ens té acostumats. En midi, a la Mònica li va caldre córrer per tal de finalitzar sense penalització un excel·lent recorregut d’en Jake.
Pel que es refereix als estàndards, excepte la fantàstica Saya, la resta vàrem “patir” a les carns un TRS extraordinàriament curt, especialment dolós per en Fish, amb una penalització tan breu que sols els va separar del “0” un parpelleig. En Hippy va respectar el quiet inicial i no cometre cap falta, la Sioux es va fer creditora d’un rigorós rebuig, i la Lola va ser víctima d’una sèrie de “disconnectings” que la van portar a l’eliminació.
En un ràpid canvi de pista ens vàrem plantar en el recorregut de l’agility. Un altre cop a en Josep li va caldre eliminar a en Loki al balancí; en Jake, un pel despistat, va caure eliminat per tres refusades.
Pels estàndards, com a la loteria, la sort va caure de forma desigual. Aquest cop la Lola va realitzar una cursa fenomenal, sols penalitzant per temps; el Hippy i la Sioux van volar per les zones tot emulant al nan Rumpelstiltskin; finalment, un gir massa ràpid va fer que la Saya encadenes una sèrie de faltes en una seqüència de salts. Un apunt apart per en Fish i l’Eva que van resoldre el recorregut amb un excel·lent que li va valdre situar-se en el tercer lloc del podi en la qualificació final.
I fins aquí la crònica, breu i concisa. Per tots aquells que penseu que “lo bo, si breu, etc…” és una milonga del Segle d’Or, dir-vos que teniu tota la raó. Que ja ho va dir un altre insigne anònim que signava les seves obres com MpuntoRajoy: “Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mí el suyo beneficio”.
