En Harpo ens explica com va anar a Lleida

Ahir, com quasi cada diumenge, la Mercè i en Juanjo ens van fer llevar abans que cantés el gall. Diuen que avui ens anem a Lleida, al Club Greenhouse a una prova de FCAG, i que, com cau lluny, hem de matinar. Quina mandra… i per postres, em diuen que com jo no faig mai res i que sóc una mica vago, que vaig a les competicions com a gos “florero” … Doncs que m’he de començar a guanyar les garrofes així que va i la Mercè m’endossa fer la crònica.

Els que em coneixeu sabeu que no sóc vago… Una mica mandrós si, però la meva fita a les competicions no és competir, ni córrer, sino conèixer gossetes boniques. Doncs be, de bon matí tota la família peluda i no tant peluda ens vam anar cap a Lleida. La competició començava a les 11 i, com vam arribar una mica d’hora, vam sortir tots a fer un passeig i allà ens vam trobar amb una gosseta guapa, la Saya, a la que també l’havien fet matinar i semblava que tampoc hi estava gaire d’acord.

En breu la Diana, el Juanjo i la Mercè ens van deixar per anar a reconèixer la pista. Un agility que segons el meu parer era força assequible i molt fluid, vaja, que fins i tot jo l’hagués fet a zero… Però els meus germanets i la Saya no pensaven igual. La primera en sortir va ser la Saya, que encara estava bastant adormida. Va fer una bona sortida, va tocar be la rampa, però a mitja pista no es va entendre gaire amb la Diana i va fer un salt per on no tocava, després la resta de la pista ja els hi va sortir molt millor.

El següent va ser en Hippy, que ja sabeu lo pesadet que és amb tant de guau, guau, guau… Amb un quiet justet, va fer una pista molt seguida i ràpida, això si, no es va deixar ninguna zona per saltar i també va decidir que les boques dels túnels no estaven ben col·locades, així que un altre eliminat.

Després venia la reina de la casa, que a la pobre no paren de intentar motivar-la, i motivar-la i motivar-la, doncs apa… aquí teniu la motivació. Sortida de la nena desbocada a pista, fent els obstacles que li venien de gust així que: eliminada al segon obstacle i més feliç que una “perdiz”. A la resta de la pista va fer tots els obstacles que tocaven i a molt bona velocitat . El Juanjo estava radiant d’alegria amb aquell eliminat , no entendré mai als humans, diu que si la Sioux estava tant esbojarrada ell estava content.. no sé…jo no ho entenc, i per postres la Mercè rient com una boja al veure la nena així, aquests humans no toquen. Doncs be, una pista que jo hauria fet genial els altres es van eliminar tots…

Altre vegada ens van deixar aparcats per anar a reconèixer el Jumping. Que voleu que us digui, el jutge els hi va posar una pista que jo faria amb els ulls tancats i una pota coixa, però a vegades des de fora la visió no és la mateixa. La Saya va ser la primera en sortir i seguia algo despistada, segurament encara tenia son i quan la Diana li va dir “dins, dins, dins” ella va fer un “dins” però al túnel equivocat, així que Diana se la va endur a que descanses una miqueta.

Darrera de la Saya, va sortir Sioux, aquest cop una mica més centradeta i tant ella com Juanjo es van portar molt be a pista i van fer un zero. Llàstima que van penalitzar uns 4 segons ja que qui va marcar el temps del jumping era una gosseta guapiiiiissssima i rapidíssima.

Per últim en Hippy, que sense fer un bon quiet i sense parar de bordar també ens va fer un jumping a zero, també penalitzant un parell de segons i quedant quart de la mànega. La Mercè estava encantada.

Per fi es va fer l’hora de tornar a casa, així que em vaig acomiadar de les gossetes guapes que vaig conèixer, a dinar i més tard a fer la migdiada que crec que me l’he guanyat… Bé…els meus tetes també s’ho han guanyat.

Ens veiem en un parell de setmanes a la propera prova de FCAG, que espero que sigui una miqueta més tard i més aprop.