30 mai 17 L'Elisenda i en Drac van fer podi al Campionat d'Espanya sobre més de 90 competidors, repetint així el seu resultat de fa dos anys.
 |
 |
 |
 |
Després de tota una temporada lluitant per anar a aquesta gran final, ja ha arribat el dia. Es un viatge llarg, sortim divendres i els més afortunats que poden sortir aviat podran descansar i els que no, doncs aguantarem com puguem. Aquest any, a banda dels competidors i família ens han acompanyat en David, la Gemma, en Sam i l’Eva. Moltes gràcies per fer-nos costat en aquesta final.
Dissabte ens aixequem molt aviat per poder agafar un bon lloc a les grades però, sorpresa sorpresa, no hi ha ni de bon tros grades per a tothom. A les 8 del mati ja estaven tots els llocs ocupats i us asseguro que no és gaire agradable pensar que t’estaràs 10 hores dret. Et sents estafat. Per sort, com la gent del agility som uns apanyats, amb unes quantes cadiretes i uns bons companys es recondueix qualsevol festa que et vulguin espatllar.
 |
 |
 |
 |
 |
Comencem el Campionat amb una exhibició brutal d’uns gossos portats per gent amb problemes físics. Unes conduccions a distància que em van recordar vells temps.
Seguidament ja varen muntar el Jumping small, on nomes portàvem com a representants a la Neus amb l’Ela. El resultat dolent però la sensació boníssima: ben complementades i amb bona velocitat. Llàstima d’una petita errada al eslàlom de la Neus i una mala decisió posterior de l’Ela però totes dues varen acabar molt contentes que és del que és tracta.
Després d’uns 80 gossos petits van muntar la pista pels medium. Els primers en sortir van ser l’Estel i en Taboo que van començar la pista molt sincronitzats, llàstima que sortint d’un túnel hi havia un salt que no es feia i en Taboo hi va caure de quatre potes. Al cap d’uns quants gossos li toca a l’Elisenda i en Drac, tant fiable com sempre, ens acaba amb un zero i quedant a la dotzena posició, un bon lloc de cara al segon recorregut. Fantàstic sempre comptem amb vosaltres!
Encara que sembli mentida era més de la una i encara mancaven els large, de fet una llarga llista de cinc pagines. Això si, tots els gossos fantàstics. A hores d’ara ja cap categoria te res a envejar a una de les altres.
En la pista dels grans el jutge va posar un salt doble després d’un túnel el que va fer que molts gossos el tombessin. Un d’ells va ser la Coma que, després de fer una pistassa amb la Diana, va tombar el maleit palet. No va ser així en el cas de la Juli i la Cora que van acabar aquest primer recorregut sense cap penalització i dins del temps fixat per jutge.
Eren gairebé les set de la tarda quan tornàvem cap a l’hotel després d’haver fet només una mànega de jumping. Tocava anar a sopar amb la gent i amics retrobats i descansar tot el que es pugués.
Després del merescut descans va començar un altre gran i llarg dia. Aquest cop, matinant molt, hem conquerit cinc llocs a les grades i la resta ens ho hem combinat amb cadires, com estàvem ahir.
Tornem a començar amb els petits. Aquest cop la Neus no li ha demanat a l’Ela el quiet a l’inici. La gossa estava nerviosa per l’entorn i tenir molta gent a tocar de la sortida i la Neus tenia clar que la gossa no estava disposada a fer-ho. Bo i sortir juntes, han aconseguit que l’Ela fes una cosa súper difícil: fer un enrere en el segon salt. A partir d’aquí tot anava molt be però hi ha hagut un punt on la Neus no ha arribat a un canvi, noia s’ha de córrer mes!
Seguidament en mitjans en Taboo anava perfecte fins arribar a la passarel·la on ha vist que podia guanyar temps si saltava endavant des de mitja baixada i ha fet el mateix a la rampa però, això si, ha fet un espectacular a una velocitat impressionant.
Després ha sortit en Drac i que em de dir d’ell? Jo crec que l’Elisenda li fa un planell de la pista i ell ja la fa. Entre tots dos ens ha regalat un agility a zero a una molt bona velocitat que els ha portat al tercer lloc en la final del Campionat d’Espanya, repetint el podi de fa dos anys.
La pista dels grans era molt rapida però ha donat molts problemes a molts participants. La primera en sortir ha estat la Coma que ha fet una pista impressionat a zero amb la que ha estat molta estona liderant la classificació però amb més de dos-cents gossos era molt difícil poder-ho mantenir. Al cap de molta estona ha sortit la Cora que anava tan centrada com sempre però notablement més ràpida. En aquest cas els nervis li han fet una mala jugada a la Juli provocant una refusada a la boca del túnel i allunyant-les del pòdium final.
Passades les set del vespre iniciem la tornada cap a casa, un parell d’hores més tard de l’hora prevista (deu n’hi do de la diferència). Arribarem tard i cansats i demà toca tornar a la vida normal.
Revisant-ho cal destacar que el terra, el més important, ha estat espectacular, crec que de 10. Cal, però, millorar moltes coses com tenir molt més espai per seure, un lloc on escalfar el gos i ser molt més estrictes amb compliment dels horaris, sobre tot diumenge en que la gent ha de tornar cap a casa. En qualsevol cas ho fem per que ens agrada, en ocasions et planteges si realment val la pena, però és un lloc on retrobar vells amics i adonar-te de com va evolucionant tothom, amb això de l’agility no pots adormir-te. Esperem que l’any vinent l’organització sigui millor.
