Per Sant Jordi: agility
En un dia tant especial com és Sant Jordi, la gent del Cànic hem decidit anar a celebrar-ho amb la nostra gran família de l’agility i aquest matÍ, amb moltÍssima il·lusió, tots cap a Mollerussa! El que no ens esperavem es que la calor també hagués pensat el mateix que nosaltres, sort que portavem una mica d’ombra per poder amagar-nos-hi.
A les 11 del matí han començat els companys de 2º divisió i el primer ha estat el nostre Loki que avui per celebrar la festa ha fet molt millor el balanci i ha fet un jumping espectacular amb el que ja s’ha guanyat el fet d’anar a la Copa Catalunya.
En els grans la Sioux, avui molt més relaxada i espitosa, ens ha fet gaudir d’unes pistasses, llàstima de algun malentès al slalom i alguna zona que no ha coincidit ben be amb la pota.
En Morgan, tant energètic com sempre, ens ha fet agafar-nos a les cadires. Llàstima de que el que ell volia fer no coincidís del tot amb el que el jutge havia previst i d’algun palet.
En Qumba, la gran promesa del dia, ha estat espectacular, llàstima d’un palet a la segona pista. Finalment en Hippy, després d’una lluïta pel quiet, ha fet un circuit molt ràpid animat pel públic però amb alguna penalització.
A les 14 super puntuals -s’ha de felicit’ar al club organitzado- han començat els equips de primera divisió.
Aquest cop nomes s’ha decidit a venir en Taboo que, després d’un llarg viatge ha fet un Jumping molt ràpid i molt pendent de la seva mestressa. Això, però, no li ha durat gaire ja que a l’agility, despres de fer unes zones de llibre, ha decidit que ell abans passava per un túnel i despres seguia amb el que el jutge havia dibuixat en el paper. A veure, és Sant Jordi, tampoc cal ser tant estricte, no?
A les 16, com un rellotge, comencen el de divisió d’honor unes pistes molt maques però amb trampetes on alguns hi han caigut de quatre potes.
Ha començat la Cora que ha estat, com sempre, super fiable.
Ha seguit en Drac que no podia ser menys que la Cora i despres l’Ela, que ha començat molt be però que, quan mancaven dos salt per acabar, ha decidit que la boca del túnel de la dreta era millor que l’esquerra. A veure, que més dona, no? Ella ha entrat i sortit i despres ja ha seguit, es bén injust que t’eliminin per aquesta tonteria. La sort es que després en el jumping ja estava més inspirada i hem entrat per on tocava.
Com tot ha anat a l’hora, després (o abans) de la prova encara hem pogut trobar una estoneta per poder gaudir d’aquest dia tan especial.
