21 Nov 16 Dissabte intens per aquells que no es volien perdre ni la lliga ni la prova del Vallès. La Noa, en Loki, en Morgan, en Taboo, la Collie i la Lola deurien pensar que estaven en el Dia de la Marmota. Al mati : rampes, salts, passarel·les.....i a la tarda també !!!. Atrapats en el temps ?? O, més ben dit, enganxats a l’agility ??

Però anem a pams:

Grau I

201611 Valles Podi Loki201611 Valles LokiLa Noa i en Diego s'estrenaven en la competició fora del club i això sempre és una mica complicat. Van fer bones pistes però el obstacles eren estranys i, a més, una colla de porcs (de de bo, no una metàfora) es dedicaven a fer sorolls mentre la pobra Noa anava fent la seva pista. Prova superada, ho van fer prou bé i ja s'han estrenat fora del club, ara seguir sortint a competir per que la Noa, que es boníssima, es vagi fent amb tota mena de pistes.

En Loki, aquest cop, va anar més seguit del que acostuma i, ni que no va fer cap zero -tampoc cal passar-se- va acabar tots dos recorreguts i això li va permetre situar-se al podi final i endur-se la llonganissa que donàven de premi. En Josep deia que aquest podi si que li venia de gust.

Agility grau II

Diu William Shakespeare: “ no tractis de guiar al que pretén elegir per sí mateix el seu propi camí ”

Sembla ser que els nostre estimats animalets saben llatí.

Els primers en sortir van ser l’Estel amb el Taboo. La elegància i la tècnica en front del rebèl. Ja en la sortida en Taboo volia ser amo del seu destí. Vols que salti aquest salt ? doncs jo prefereixo l’altre!!.

Desprès va sortir l’Eli amb el Morgan. Un quiet impressionant !!. La cosa prometia. La desimboltura i l’experiència en front del vigorós. Però va ser en l'slalom on el Morgan va escollir el camí mes curt. Varis intents, fins autoeliminar-se.  

A continuació li va tocar en Sam amb la Collie. Van sortir com ens tenen acostumats, com un llamp. La velocitat i el malabarisme en front de la llestesa. En arribar a un salt, la Collie també va voler escollir el seu destí. Vols que faci un rere ??, jo prefereixo un recte !!    

I per últim Secun i la Lola. Aquesta sí que va escollir el seu propi destí des d’un inici. Ho tenia clar: el camí de les olors. El que porta a les quadres dels porcs !!!!. Eliminats.

201611 Valles Noa2

Jumping grau II

Diu Bocaccio: “ Val més actuar exposant-se a penedir-se de fer-ho, que penedir-se de no haver fet res “.

Si una cosa ens defineix, és que som perseverants.

Una altre cop l’Estel a pista. Amb desimboltura anaven salvant els obstacles. Però el destí un altre cop !!!. Vols un front ?? dons ara et faré el rere que abans no t’havia fet !!!.

Ara l’Eli, que reclamava amb el seu somriure, més sintonia al company. Tot anava bé, fins que es va interposar en el camí un salt que no va agradar al Morgan. Refús i autoeliminació.

Respectant l’ordre va sortir en Sam i la Collie. Sortida sense problemes. Conducció perfecta. Anaven fent via molt compenetrats, tant sols un refús que es va poder corregir. Molt bona pista.

I com a darrera, la Lola. Sense pietat, va anar un altre cop a ensumar l’altre banda de la pista. Volia descobrir que amagaven aquelles naus. En fi, eliminats.

L’anècdota: El 19 de Novembre es el DIH ( Dia Internacional de l’Home ) !!!! . Es volen ressaltar els rols positius de l’home a la societat........

Per últim l’opinió de la Lola: Diu que les gosses ho fan millor que els gossos. No, no entraré en aquesta discussió.

Be, fins una altra, guau guau.

FaLang translation system by Faboba