Un dia a l’Alt Empordà
Amb la fresqueta del matí (6 graus) vàrem començar els de Divisió d’Honor amb una pista de jumping on el punt era memoritzar, a aquella hora, dos obstacles que es feien seguits però era maca de fer.
Vàrem començar amb l’Ela que, bo i la Neus, va aconseguir acabar la pista a zero. Després va seguir en Drac però malauradament l’Elisenda encara estava una miqueta adormida i va provocar una eliminació. Seguidament l’Striptease i ella si que ho tenia molt clar i ho va fer perfecte, aconseguint un altre zero a la seva llista. La darrera va ser la Cora que, amb la seva elegància habitual, també va demostrar que no hi ha pista que se li resisteixi.
Després ens tocava l’agility i deixa córrer també la pisteta que ens van plantejar però endavant ¿quien dijo miedo?
Comencem pel gossos grans. Quan estàvem fent el reconeixement, ja Juli s’estava passant de llarg un preciós túnel que hi havia sota la passarel·la, sort que la Neus la va se’n va adonar. Després, cap problema, doble zero per la Juli i la Cora que van ser setenes a la final.
Després en Drac va sortir tots emocionat i es va marcar una pistassa i la nostra Striptease va decidir que la rampa era més maca que el túnel, bé el cert és que la Carme hi va ajudar una miqueta.
La darrera en sortir era l’Ela, tota centradeta ella, i la Neus tota optimista pensant jo arribo bé a tot arreu (ni que tingués quinze anys). Doncs be, amb una rampa pel mig -siguem realistes- no arribem a un canvi cec, a veure si deixem de ser tant optimistes! Ja us podeu imaginar quins crits per dir-li a la pobre Ela que havia de fer el següent salt al revés, sort que ho va entendre i van acabar amb un doble zero i fent podi en tercer lloc sobre mini i midi i primera dels mini. Fantàstic, així sumarà uns quants puntets més a la classificació de la lliga catalana.
Al no tenir cap gos competint en iniciació, després de divisió d’honor vàrem tenir una estoneta lliure fins que, cap al migdia, van arribar en Taboo i la Collie que venien de la prova de Santa Coloma de Farnés. Varen començar ben forts, posant pressió a la resta de competidors al quedar tots dos primers en la seva categoria amb unes pistes a zero.
Després, a la part de l’agility, la Collie va decidir que avui tocava saltar la passarel·la, no sempre ha de ser la rampa, de tant en tant un canvi va bé. Després en Taboo, que no podia quedar malament amb la Collie, i va decidir també fer un petit saltet a la passarel·la i, per donar algun ensurt més, afegir-hi una refusada. Bo i això, tant en Sam com l’Estel van aconseguir al final quedar en primer lloc en el podi.
La jornada es tancava amb els nostres companys de segona divisió que aquest cop només eren tres. Varen començar amb els petits i, per tant, amb en Loki, que ja sabeu com les gasta. Desprès de demostrar que sap fer-ho tot perfectament, arriba a la passarel·la , som-hi, un vueling contact impressionant i és que hi havia una boca de túnel maquíssima just al davant. Ara bé, aquesta era la que calia fer, per tant, som-hi! Anem a la de més lluny que segur que és millor. El jutge no va compartir aquest criteri i va eliminar al proble Loki i molt injustament.
Després sortien en Juannjo i la Mercè. Com sabeu aquesta temporada s’han intercanviat els gossos i això els comporta un repte addicional. En Juanjo sortia amb en Hippy i no vegis quines zones de contacte, quin quiet … Va fer una pistassa, era com si el Hippy li volgués fer dentetes a la Mercè. En Qumba sortia amb la Mercè, i ell encara no ho te gaire clar però ho tindrà perquè és un súper gos i la Merce una súper guia.
Seguidament ja tocava el darrer recorregut del dia, gràcies a Deu! Era un jumping molt ràpid però no gaire fàcil on molt gossos van acabar eliminats. Aquí en Qumba ho va fer molt be, llàstima que el jutge havia canviat l’entrada del túnel perquè ell ja s’ho sabia de l‘agility: era tot recte. Home això no es fa! Però tots vàrem acabar molt contents amb la seva actitud.
En Hippy va decidir que ja estava be de fer la punyeta a la Merce i va saltar-se el quiet, però en Juanjo no li va deixar passar: “de que vas tio? Apa torna’t a posar a la sortida i ara fes-ho be” i així ho va fer.
Finalment en Loki perfecte, només una petita errada a l’entrada del slalom per fer massa cas a en Josep, però li perdonarem perquè va tenir una caiguda en el recorregut que ens va fer patir a tots una mica. Això si, va aconseguir acabar la pista només amb una refussada, ja està clar que en Loki és el rei dels jumping. Haurem de demanar que treguin del reglament totes les zones de contacte.
I ara fins la propera, que ja manca poc.
