Campionat del Mon 2016
Aquesta setmana ha estat una miqueta diferent, ja que vàrem començar amb l’agility dimecres amb el viatge cap a Saragossa per veure el Campionat del Mon d’agility. Sortim ja amb la il.lusió de retrobar mots amics i coneguts del nostre país i de paissos estrangers, i com no, per animar als nostres companys que hi participen, sobretot a l’Elisenda amb en Drac i a en Paco amb la Sacha.
La primera activitat dimecres, després de fer una visita al pabelló on s’estaven fent els entrenaments oficials, va ser el sopar, un buffet força complet on varem coincidir amb molts participants i on vàrem passar una molt bona estona. Dijous al mati van continuar els entrenaments amb el que vàrem aprofitar per coneixer una mica l’entorn i sobretot situar-nos dins del pavelló. També dijous ens varem retrobar amb la nostra estimada Denise, que ja fa uns anyets que ens va tenir que deixar per tornar al seu país, pero amb qui cada any, aprofitant aquest event, estem uns dies junts.
Dijous per la tarda varen fer la mànega de jumping per equips i el nostre estimat Drac ho va dornar tot a la pista aconseguint donar un molt valuòs 0 per l’equip. La mànega d’agility la varen fer el divendres a ultima hora, amb una pista força enrevassada. Tots estavem patint i molt calladets, menys en Jordi que ja sabem com anima ell a en Drac i com li respon. I nois, quina pistassa ens van regalar l’Elisenda i en Drac, com poques s’han vist en aquest campionat. Els dos zeros de l’Elisenda van ajudar a que l’equip espanyol de midi fos al final cinquè sobre els gairebé 30 paissos.
Dissabte al mati competia, en aquest cas per individual, el nostre company Paco amb la Sacha. Com sabeu se n’ha hagut d’anar a viure a Madrid per raons laborals, però sempre será del Cànic. En Paco ens ha fet vibrar a les grades per l’emoció amb un jumping extremadament ràpid. Malhauradament va tenir una falta per la caiguda d’un pal. Diumenge es va desquitar amb l’agility, aconseguint fer un 0 en una pista molt tècnica amb un temps excepcional i liderant el marcador durant molta estona.
També va fer pista la Tina (Wifi) que va fer de gos en blanc (quedaría millor negre) a la pista d’agility d’equips, deixant a tothom amb la boca oberta per la seva velocitat d’execució.
El Campionat va acabar amb la pista d’agility individual d’estàndard, on hi va haver autèntica masacre en un recorregut bastant horrorós per l’encadenament de trampes. Això va fer que, desrpés d’un campionat que ha estat un gran aconteixament i amb una molt bona organització, quedés un molt mal sabor de boca tant pels participants com per la gent que estavem a les grades ja que s’ha perdut gran part de l’emoció que tenen les grans finals i, fins i tot, algun gos s’ha fet mal pel forçat dels angles d’atac a alguns obstàcles.
A més de la gran actuació de l’Elisenda, ens quedem amb el gran sopar que varem fer dissabte molta colla del Canic, les bones estones a les grades, els tradicionals balls col·lectius mentre munten els recorreguts, el canvi de les samarretes i tots els moments d’emoció viscuts. Ha estat un plaer estar acompanyada a les grades, sopar, crits, rialles i tot plegat per en Fernando i l’Ana (Taca), la Laura (Kira), en David i la Gemma (Jessy), l’Elisenda i en Joan (Cuca), la Diana i l’Andreu (Coma), en Xavier, la Magda i l’Elisenda (Drac), la Denise (Gold), en Jordi, l’Estel, en Cesar i en Josep.
Ara fins l’any vinent a la Republica Checa. A veure si us animeu!
