Copa Catalunya 2016

Si la tarda/vespre del dissabte semblava que hagués de fer mal temps, el matí del diumenge anunciava calor. Molta calor. Els gossos treien ja la llengua de bon matí, mentres els guies recorrien la pista per a les proves individuals. Va començar amb un jumping amb molts reres i una entrada al slalom complicada, juntament amb una sortida enrevessada.

Els Mini/Midi van iniciar la jornada amb el petitó Wifdraci. La distancia i la pista seguien fent-li una mala jugada, va fer un refús en el slalom, i un pal, però com sempre, les ganes i el ímpetu del espetec negre del Canic va fer bona pista. Drac va tornar a fer una pistassa, ni la calor de casi Juny pot amb el melenut. L’Strip volia seguir amb aquesta ratxa, es podria dir que te un cero virtual, ja es va eliminar en un dels últims salts. Just estava a punt d’acabar, quan va agafar el salt per la banda contrari, acabant eliminada. I finalment l’Estel i el Taboo completaven el jumping midi, amb una pista molt fluida de 0. El nostre «negrito» està començant a madurar, o això diu la seva guía.

Les jaquetes d’ahir ja estaven en el cotxe, i la majoria de transportins estaven coberts per protegir als gossos de la calor que feia. Un podria pensar que els més grans i peluts patirien les conseqüències, però els del Canic van voler demostrar fins a quin punt no era així. Qumba va tirar algun pal, però va fer bona pista. La Cora venia refrigerada gracies al abric que li va posar la Juli, de nou un molt bon 0 al Jumping.

A la Collie li dona igual el temps, plogui o nevi o caiguin granotes del cel, potencia a tope, però aquest cop mancada de precisió. La pista tenia molts racons que exigien control, a més de varis pals que van caure pel camí, va haver un refús a l’entrada del túnel. Una pista entretallada per a Sam i Collie, més sort la pròxima vegada! Molts sentien ja que aquest era el cap de setmana de’n Morgan, i no va decepcionar, un superjumping a 0, i la integritat física de la Eli a final de pista intacta! Molt bé Mo!

La Coma sabia que la seva germaneta petita mirava des de la grada, i va donar el millor de si mateixa per ella i per la Diana. Molt bona pista, van caure dos pals, però de nou, gran mostra de fluïdesa i seguretat.

Seguidament, una pista d’Agility de nou amb canvis de trajectòria i la cirereta del pastís, una trampa a un túnel que no era que seria la desgracia de més d’un eliminat.

En Wifi va fer molt bona pista, llàstima del pal que va caure i una falta a la passarel·la. En Drac també, va anar ràpid com l’haviem vist en el Campeonat d’Espanya, moltíssimes ganes en tot moment, que tot i el pal que va caure, demostrant en contra del que diu la seva guia, que tenim Drac per molta estona.

L’Strip es constància i virtut, i ho demostra en tot moment, una altre molt bona pista  a 0 per acabar el cap de setmana. En Taboo també va acabar la jornada amb molt bon nivell. Cada cop es compenetra més amb la seva guia, llàstima de l’errada que els va eliminar, però excepte això, una pista molt fluida i rapida de la que poden estar orgullosos.   

collieHora dels grans. Els més impacients miraven de nou la llista de sortida per veure quants gossos faltaven per a que els toqués a ells. En Morgan estava crescut, portava un gran cap de setmana, i va fer justetes les zones…quan va decidir que a la meitat del balancí fer un megasalt, passant per sobre de la zona al estil olímpic. Falta, però ningú li negarà empenta!

La Collie sabia que era la seva. L’importava un bé negre que els seus companys del Canic poguessin penalitzar al marcar el millor temps de la manega d’Agility. La Collie es la gossa més ràpida i ho va demostrar en una pistassa a 0, quedant primera a la mànega d’Agility. Enhorabona, Collie i Sam!

Iker Jimenez ha promès que ens remetrà els resultats de l’estudi per esbrinar la causa de la eliminació de Qumba. Era una pista fluida. Tot anava bé. Però per algun misteri inexplicable, al final va acabar eliminat, i ningú recorda perquè…potser en realitat van eliminar a la Kimba, i no al Qumba.

Diuen que el blanc i el negre mai passen de moda. I la Coma i la Cora ho saben. La gran de la Diana va tornar a fer 0, mentres la Saya prenia nota desde les grades. I la Cora completava el dia amb un altre 0, aquesta gossa sempre tan segura, elimina’t alguna vegada dona!

Així al final vàrem tenir molt bon ambient, bones pistes, i bon temps…que més es pot demanar? Res més, because agility is fun! Enhorabona a tots els participants, gossos i guies, pel vostre esforç! L’any vinent més i per suposat millor!