A Reus varem competir en totes les categories
Aquest cap de setmana, mentre una part de l’equip Cànic decidia travessar de punta a punta la península Ibèrica per anar a fer una mariscada a Vigo, altres ens conformaven en anar a Reus a prendre una xatonada.
El primers en anar a Reus vam ser els de segona divisió. Erem dos representants:Sam amb Collie i Mercè amb Hippy, jo diría que dos dels gossos més esbojarrats que tenim pel club.
La primera pista va ser l’agility, una pista assequible sempre i quan no caiguessis als 2 ó 3 paranys que hi havien distribuïts per tota la pista. El primer en sortir va ser Hippy, que no va aguantar ni un segon el quiet i va sortir més nerviós de l’habitual. Entre lladruc i lladruc la Mercè intentava controlar-lo, però ell ni la sentia, semblava un gremlin al qui li havien donat de menjar després de mitjanit, anava rapidíssim i descontrolat, i encara que van aconseguir acabar la pista, es van endur 3 faltes i 2 refusades.
La Collie sortia després i va fer un magnífic quiet de més de 2 obstacles donant-li així una bon avantatge al Sam per col·locar-se perfectament. Després de la passarel.la venia un dels paranys que us comentava i allà, malauradament, en Sam i la Collie no es van entendre i, després d’uns salts agafats amb pinces, la Collie va entrar per la boca del túnel que no tocava. Cal destacar unes molt bones zones a la passarel·la i balancí.
El jumping plantejat tenia un bon recorregut, una entrada a pals complicada i un parells de punts on els guies amb gossos molt ràpids havien d’espavilar. La Collie va ser la primera en sortir, i en Sam va superar molt bé la conducció als llocs complicats, incloent l’entrada de l’eslalom, però no tenim clar el perquè la Collie es va sortir cap a mig slalom, fent una falta, i perdent un xic de temps. Així i tot va acabar el segon de la mànega amb el segon millor temps i, enduent-se així 10 puntets per la lliga.
En Hippy va sortir quasi igual d’esbojarrat que a la primera pista i, de tant mirar a la seva guia mentre la bordava, va aconseguir que l’eliminessin per fer tres refusades. Si us dic la veritat, el millor de la competició va ser tenir en Fish com a nou company… és una preciositat , . Felicitats Eva… segur que tindràs un gran gos!!!
Diumenge al mati, els hi tocava als participant de primera divisió. Aquest cop també eren tant sols dos els companys del club, en Juanjo i Qumba i la Maria amb la Dana. El jumping semblava ràpid i fluid i així que la Dana va sortir es va trobar una magnifica recta on, a partir del 3er obstacle, va anar bastant animada, ben portada per la Maria i fent els últims obstacles ben ràpid per anar a buscar ell premi que l’esperava a la porta de sortida. Una bona pista, amb penalització per temps … però cada cop menys.
El següent va ser en Qumba, que no volia aguantar el quiet ni un segon (al igual que el seu germà Hippy) així que en Juanjo no el va forçar gaire i van sortir gairebé junts,. Això va provocar que Juanjo no arribés a la següent recta per davant de Qumba i aquest tirés un pal del salt de longitud. La resta de la pista molt ben guiada, molt compenetrats i amb molt bon temps.
Ara tocava l’agility i la Maria va sortir del reconeixement convençuda que es perdria, i així va ser. On hi havia tres salts que s’havien de fer repetides vegades de forma diferent es va perdre, però va rectificar ràpidament salvant-se del refús. Al final de la pista, però, ja no va tenir tanta sort i en el penúltim obstacle no es va entendre amb la Dana i van sortir amb un refús de regal.
El Qumba aquesta vegada tornava a estar neguitós per sortir, així que Juanjo va arrencar a prop d’ell, fent una magnifica pista amb unes molt, però que molt bones zones i amb molt bon enteniment entre tots dos, i com no pot ser d’altre manera… 2 palets al terra.
Cap a ¾ d’onze es va acabar primera divisió i vam decidir fer una mica de temps per veure com a mínim la primera pista de DH que començava cap a les 12. Mentre fèiem temps ens vam assabentar que el dia abans s’havia notificat que s’avançava una hora la competició, però aquesta informació no havia fluït dins l’equip Cànic, així que trucada als dos participants de DH per avisar-los. La Diana no aconseguia arribar de cap manera, així que no va poder participar. La Carme es trobava just l’alçada de Tarragona, així que accelerador a fons i cap al Neo, arribant just un minut després de que comencessin a reconèixer pista. Esperem que el Jutge de l’AP-7 no li hagi marcat cap “falta”.
La Carme va a sortir a pista de les primeres. Tant la Carme com la Strip encara anaven accelerades del viatge, així que totes dues van començar la pista acceleradíssimes i poc compenetrades. La Strip es va menjar un salt degut a un canvi cec que la Carme va fer de forma original (per no dir raríssim) i no li va deixar veure a la seva companya que venia l’obstacle, i poc després la Strip va dir que l’eslàlom era massa llarg i que es sortia 2 portes abans, això si, la Carme no li va consentir fent-li repetir tot l’eslàlom altre vegada.
Al jumping tampoc van sortir gaire compenetrades, però van aconseguir fer un jumping a zero. Cal dir que la que va fer el jumping a 0 va ser la Strip, que encara que les indicacions de la Carme no van ser gaire encertades en alguns moments, aconseguia fer l’obstacle correcte en la direcció correcte. Crec que la Strip ja ha aprés a llegir els números de la pista.
Un bon cap de setmana, pocs competidors, encara menys podis…. però molts bons moments . Ens veiem a la propera!
