En Panx ja és a grau II
Aquest dissabte hem anat a competir a grau I l’Elisenda amb el súper Morgan i jo amb el Panx.
El primer en saltar del equip ha estat el Morgan. Malgrat ha sortit molt nerviós ha fet una pista bastant fluida, només espatllada per la rampa en que no ha tocat la zona i que l’Eli, amb bon criteri, li ha fet repetir. La resta de la pista l’ha acabat bastant bé i ràpida com sempre.
En segon lloc he sortit amb el Panx que també ha estat tota la prova bastant nerviós. La pista ha estat força ràpida, provant la nova forma de fer les zones que ha funcionat bastant bé, ja que només hem fallat a la rampa per bén poc, acabant la pista amb una falta.
A la segona mànega també ha començar saltant la nostra bèstia, el Morgan. La pista era semblant a la primera, només que una mica mes curta. Sortida súper ràpida del binomi Eli-Morgan fins arribar al balancí on just després hi havia un túnel que semblava posat per tal de posar a prova els gossos. Ja sabem de la debilitat del Morgan pels túnels, així que enfil·la el balancí i surt volant, sense gairebé moure’l, directe al túnel. La resta de pista bastant bé, llàstima d’alguna topada que l’ Eli ha patit per part d’aquest súper gos, que és un nervi.
La segona pista del Panx no començava bé, ja que el Panx estava més pendent del que passava fora pista que de mi. Això m’ha obligat a sortit gairebé sense demanar-li el «seu». Un cop començada la pista bastant bé fins arribar a la primera de les tres proves de foc (balancí, passarel·la i rampa). Encarem el balancí … i surt perfecte. Ja afrontem la resta de la pista amb una mica més de confiança. Un parell de salts, un canvi, un pívot i encarem la rampa… I torna a tocar la zona, perfecte! Seguim pista fins arribar a la pasarel·la la última zona de contacte, que també toca sense problema. Un salt més i acabem la pista amb l’últim punt a la butxaca. Ha costat i molt, però ara ja està, tres punts a grau I i cap a grau II.
M’agradaría acabar aquest article donant les gràcies a tots els que heu ajudat a fer això posible, des d’els companys, on he anat aprenent d’uns i altres, al Xavier (pare de l’Eli) que crec que m’ha vist patir a totes les proves que hem fet i, sobretot, als instructors que heu confiat en nosaltres. Ho hem fet tard, però al final ho hem fet. Gràcies.
