En Drac tercer al Campionat d’Espanya
Desprès de tot l’any treballant per aconseguir arribar a la gran final per fi hi hem estat. Un viatge molt llarg fins Oviedo, sobretot a la tornada que ja estàs cansat de tot el dia i en que molts vàrem arribar just a temps d’una dutxa i anar a treballar.
Varem gaudir d’una gran festa de l’agility encara que jo no vaig poder aprofitar-la del tot per la meva al·lèrgia que s’accentua molt amb la pols que hi havia a les pistes hípiques. Cal agrair a l’organització que em deixés estar a una sala amb vidre des d’on vaig poder veure la final del diumenge.
Dissabte varem celebrar la Copa d’Espanya per equips i diumenge el Campionat d’Espanya Individual que aquest any, a més, era la darrera selectiva pel Campionat del Mon. En la prova de clubs teniem un equip en categoria L i un en mini+midi.
L’equip de mida gran, amb la Golfa, la Coma i la Cora va completar el primer jumping amb només una falta i velocitats per sobre dels 4 m/seg el que no està gens malament. Aquest equip comptava, a més, «per pujar nota» amb el reforç d’en Carlos del grup Teocan i el seu border Indi, que van fer una pista molt ràpida però que es va eliminar en un punt crític amb el que els tres resultats que comptaven van ser els que ja teniem. Després, en l’agility, algun problema amb la passarel·la va impedir que pujessim de posició en la final. Moltes gracies a Carlos amb Indi del club Agility Teocan per voler fer equip amb nosaltres, ha estat una bona companyia.
Respecte als nostres representants cal destacar les super pistes d’en Cesar i la Golfa, aquest equip desprèn seguretat i fa que les pistes semblin molt fàcils. La Diana i la Coma, com sempre, molt compenetrades però a més la gent al·lucinava pel gran que és la Coma i, finalment, la Juli i la Cora en el seu primer any en el campionat que van passar molts nervis però ho van fer molt bé.
L’equip de mini-midi amb la Striptease, que va fer un gran paper tot el cap de setmana, la Sacha, a tope com sempre, en Drac, que només feia que zeros, i la Chula, amb una súper pista, va començar molt fort.
Van fer unes pistes impecables i, després de la mànega de jumping, es van situar en primer lloc, sent a més, l’unic equip que no tenia ni una mica de penalització. En l’agility, però, alguna penalització va fer que al final acabessim en quarta posició.
Diumenge teníem el Campionat individual que, a més, comptava com la darrera selectiva pel Campionat del Mon d’aquest any.
A destacar absolutament, la feina de l’Elisenda amb en Drac que va fer uns fantàstics 4 ceros en tot el cap de setmana i a la que la seva constància i treball l’han portat a quedar en la 3ª posició al Campionat d’Espanya Individual i puntuar a l’ultima selectiva pel Campionat del Mon, quedant com a 1ª reserva per si algú no pot anar-hi.
En Paco i la Sacha es van marcar un recorregut d’agility impressionant, el millor d’Espanya, sent el guanyador en aquesta mànega. Molt bé Paco!
En Jordi amb la Gamma que aquesta any nomes va còrrer per individual, ho va fer molt be per haver estat sense entrenar durant dues setmanes per una petita lessió. Van aconseguir plaça a l’equip del Campionat del Mon i, a més, en Jordi també ha estat anomenat el càpita del l’equip espanyol al Mundial tot un honor.
I a més de l’agility, el sopar: el cachopo és contundent però super recomanable, molt bon ambient, molt tips i, com a premi, la Champions. Fins i tot jo, que no m’agrada el futbol, m’ho vaig passar «pipa» cridant al restaurant, no se si l’any vinent ens tornaran a deixar entrar.
Dormir com sempre molt poquet i l’estrés del diumenge en que estàs esmorçant tranquil·lament comptant que hem d’estar a les 8 al pavelló i ens diuen uns companys que era a les 7:45, apa deixa-ho i tot surt volant, esperem que no hagi cap radar, i arribem però no….. Els que ho teníem be érem nosaltres i començàvem a les 8. Per sort ja estem acostumats a gestionar l’estrés i aquí no ha passat res.
Moltes felicitats a tots els que hi heu participat i sobretot a tot el equip del Cànic sou els millors del mon independentment dels resultats, ara a seguir treballant per l’any vinent poder-hi anar mes gent.
Neus (Ela)
