Intens per en Puf i efectiu per en Qumba i la Coma
Dissabte
Pujar fins Santa Coloma de Farnés per una competició sempre fa una mica de mandra però si a més punxes quan surts de casa i arribes a la prova just quan acaben de reconeixer la cosa és més emocionant. Aquesta va ser l’experiència de la Sandra i, bo i que li van deixar dos minuts per reconeixer, no és el mateix … sobre tot si el teu company d’equip és en Puf.
En la seva millor línia, en quan el van deixar a la sortida, en Puf se’n va anar d’excursió a buscar gats i gallines a l’altre extrem de la pista. A la Sandra li va caldre ajuda per recuperar-lo i, bo i que després va fer una pista molt lligada, ja havia superat el temps màxim.
Però això no és impediment per la Sandra, faltaria! En la segona mànega va sortir amb el gos des del primer moment, res de deixar-lo sol a la sortida. Així, mantenint l’atenció d’en Puf des del primer salt, va aconseguir el seu segon recorregut a zero en grau I.
En la primera mànega d’en Qumba es va repetir una sequència que ja hem vist algun cop: el gos no es queda ben quiet, avança i tomba el primer pal. Com diem normalment: «error del guia». Però en Juanjo tampoc és dels que es tiri enrera davant ler circumstàncies A la segona mànega no es va arriscar a fer el quiet i va sortir amb el gos. Va fer la pista molt ràpida i sense cap error, aconseguint així el seu tercer zero i la marca per passar a grau II. Aquests pastors de Brie estan imparables!
Després sortia la Vilma però la pista, amb molts túnels i la taula, no era de les que més li agraden i es va entretenir més del compte amb un tunel que tenia aigua a dins i es va passar del temps previst.
Al final en Qumba va ser segon al podi, en Puf cinquè i, fins i tot la Vilma va fer un tercer lloc.
En grau II i III només competia la Coma però, bo i fer una bona pista seguint acuradament les indicacions de la Diana, va saltar la zona de baixada de la pasarel·la en el primer recorregut i va també va penalitzar en el segon.
Diumenge
El diumenge començava ben d’hora per alguns.
Com a primer plat, en grau I, teníem a en Puf i la Sandra. La jutgesa va plantejar unes pistes prou assequibles i entretingudes. En Puf va fer de les seves: l’instint de caçador pot amb ell però, tot i això, cal destacar les bones pistes fetes per aquesta parella.
De segon plat, a grau II, teníem la Coma, efectiva com sempre, en Samy, despistat a estones i la Noah, amb els seus quiets-inquiets.
Després d’una primera mànega sense penalitzacions, tret d’una petita per temps i un jumping sense cap tipus de penalització la Coma i la Diana van pujar al pòdium en una merescudíssima segona posició. Aquesta parella no ens deixa de sorprendre competició rera competició.
En Samy va aconseguir completar les dues manegues sense eliminar-se i la Noah, després d’una primera mànega prou efectiva, es va eliminar en el jumping gràcies a una maniobra un xic temerària per part del seu guia (Noah 1 – guia 0).
Com a postres teníem en Drac i l’Elisenda a grau III. A la primera mànega en Drac va aconseguir finalitzar la mànega sense cap tipus de penalització. A la segona un salt enrera situat estratègicament va donar algun mal de cap a la pobra Elisenda ( i mira que en Drac va decidir entrar a reconèixer pista amb ella per veure com ho podien fer millor). Malgrat aquest petit entrebanc, en Drac i l’Elisenda van pujar al podíum en segona posició.
Resultat del diumenge de competició: bona companyia i ambient, solet a estones i bones pistes pels nostres representants a la Selva.
Jordi (Samy-Noah)
