Segon i tercer lloc i exit del club al Campionat d’Espanya

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Madrid el Campionat d’Espanya d’agility i el cert és que ens hi hem fet notar. Pels resultats, com per la forma d’obtenir-los, pel bon ambient i pel suport de tot el grup.

Ha sorprés que gossos que no es coneixien gaire, fins i tot en la seva primera participació al Campionat d’Espanya estiguin disputant i aconsegueixin els llocs del capdamunt.

La Gamma ha triomfat però, per l’experiència d’en Jordi, s’ho podien esperar però no comptaven amb en Coockie, amb la Nit que va estar a tocar del podi, amb en Rufo estrella mediàtica de la prova KO de divendres, amb la Chula que va acabar quarta o amb en Drac que va classificar-se en sisè lloc.

Ara ens toca preparar-nos i reforçar-nos per l’any vinent perque ara ja estaran previnguts.

El campionat per equips

En club presentava dos equips en les categories mini-midi (esperem a l’any vinent per mostrar les nostres cartes en estàndar). En un equip teniem la Chula, en Rufo i la Fosca i en l’altre en Coockie, en Drac, la Gamma i la Nit. De cada equip es comptaven els tres millors resultats en cada mànega, això va afavorir a l’equip amb quatre membres que va poder seleccionar els tres millors clasificats. El fet els gossos de mini i midi hagin de correr en obstàcles a la seva alçada i que en tots dos recorreguts sortissin primer els gossos de mida mitjana va possar molta presió en la Montse i la Nit, unic gos de mida petita de l’equip de quatre, que va haver de sortir més tard amb l’obligació de no eliminar-se, responsabilitat que va complir en tots dos casos.

Després de la mànega d’agility estàvem en tercer lloc, amb un temps molt bó (a poques décimes dels més ràpids) i entre els únics quatre equips que havien aconseguit finalitzar el recorregut amb tres dels seus components.

Bo i que en la mànega de jumping vàrem tornar a completar el recorregut amb tres gossos, varem penalitzar una mica més que el tercer equip i al final varem quedar classificats en quart lloc.

La prova KO

Dissabte, després del Campionat per clubs, es va disputar una prova KO en que van sortint parelles de gossos sobre dos recorrreguts en paral·lel en i que el guanyador passa a la següent ronda. Participaven alguns dels nostres representants i tots pensàvem que alguns dels gossos més ràpids (en Coockie, la Nit …) hi podrien tenir alguna cosa a dir.

Al final, però, el gran protagonista del nostre club va ser en Rufo, que mànega rera mànega, va anar superant contrincants fins arribar a la semifinal. Així, entre els aplaudiments i crits de «Super Rufo» del públic, va anar superant a gossos amb molta més experiència, pastors belgues, border collie, gossos que havien guanyat la recent campiona de Catalunya…

Bo i no guanyar, en Rufo va ser el protagonista de la prova: qui es va guanyar al public, als participants i l’admiració explícita del campió d’Espanya. Va ser aquell amb qui els nens es volien fer fotos al final de la prova i ha generat expectativa fins i tot a la web de la fira en que es demanaven els seus recorreguts. Enhorabona per ell i el seu guia.

La prova individual

Diumenge es celebrava la competició individual també sobre dos recorreguts. El primer va ser un jumping plantejat pel jutge espanyol que va resultar molt interessant, amb girs exigents però amb espai per a moure’s bo i on el temps no era sobrat. El recorregut ens va anar bé i, després de la primera mànega, en mida mitjana en Toni amb en Coockie i en Jordi amb la Gamma estaven en quarta i cinquena posició en mida mitjana i, bo i estar una mica més enrrera, l’Elisenda i en Drac també van fer un recorregut molt efectiu.

En mida petita la Montse amb la Nit -que va fer un jumping excepcionalment ràpid i efectiu- estava en quarta posició mentre que l’Isma amb la Chula, una mica més endarrera, mantenia les possibilitats al no haver penalitzat.

Quedava però l’agility, en aquest cas plantejat pel jutge holandés, en que, a més de la dificultat afegida de les zones de contacte, teniem la pressió del resultat ja obtingut i el fet de sortir amb ordre invers de qualificació que feia que la prova fos cada cop més intensa. Tot estava, per tant, encara força obert.

En midi en Coockie va fer una pista molt bona, que li va garantir, gràcies a la penalització d’algú dels que tenia per davant i ser més ràpid que els que el seguien, un lloc al podi. El darrer en sortir va ser en Jordi amb la Gamma, que veient la diferència de temps amb el primer classificat, va fer la pista que li calia per emportar-se al final el sots-campionat, quedant finalment en Toni en tercer lloc. Cal destacar que en Drac i l’Elisenda, que van fer l’agility en un temps molt proper al d’en Coockie, va acabar en sisena posició sobre la classificació final.

En mini l’Isma va fer una pista molt bona amb la Chula amb el que, a mesura que els gossos que el precedíen anaven penalitzant, anava pujant posicions. Al final, va arribar fins la quarta posició, només a un pas del podi. La Montse i la Nit, en canvi, no van tenir gaire sort i no van poder ratificar el bon resultat de la primera mànega.

Retirada de la Fosca i la Nit

En Josep i en Jordi han volgut aprofitar aquest campionat, pel que totes dues havien estat seleccionades, per acomiadar de la competició a la Fosca i la Nit, dues super iaies de l’agility amb les que han compartit grans experiències.

Els guanyadors

En Jordi Boix i la Gamma

En Jordi i la Gamma arriben a aquesta competició després d’haver guanyat la setmana passada el Campionat de Catalunya. Es un equip nou -la Gamma encara no te tres anys- però en Jordi te molta experiència i porten molta feina feta i això es nota en els seus recorreguts.

Bo i que la Gamma no havia corregut mai sobre gespa artificial i no va poder desenvolupar tot el seu potencial, s’han proclamat sots-campions d’Espanya. Un resultat molt bó que els consolida com un referent entre els competidors de mida mitjana.

En Toni Rios i en Coockie

La majoria de competidors no comptaven amb en Toni i en Coockie per les posicions de podi, ni que potser alguns recordaven l’excepcional recorregut amb que es va endur el trofeu de Carnestoltes.

Son, però, un equip molt competitiu, amb molta salsa, amb una bona base tècnica i amb molta empenta i ganes de progessar. Això és el que els ha fet arriar fins aqui i farà que segueixin obtenint bons resultats.

Com a nota emotiva, aquest any es va repetir un fet insòlit que ja es va donar l’any passat. El campió d’Espanya, en aquest cas en categoria mini, va agafar el micro per, des de dalt del podi, demanar a la seva companya que es casés amb ell. Després de l’ensurt inicial i uns segons de misteri, ella ho va acceptar.

Gràcies a tots

Volem aprofitar per agrair la presència de tots els que van baixar a acompanyar-nos en aquesta competició. L’any vinent esperem ser encara més gent.

Comptem amb tota la gent del club per celebrar el be que ens ha anat dimarts i dimecres a les 8 del vespre