Campionat d’Espanya 2011
Aquest any, amb motiu del centenari de la Real Sociedad Canina de España, el Campionat d’Espanya d’agility ha estrenat ubicació al recinte firal de Madrid i una rellevància addicional. Varem tenir presència en els canals de televisió nacionals amb la participació d’alguns personatges coneguts i fins i tot la Reina d’Espanya va estar un moment veient la prova. Per nosaltres ser al Campionat és la culminació de tota una temporada de treball i una festa en si mateix.
Divendres: Campionat de jumping i prova KO
Pels que s’ho van poder combinar, la festa va començar ja divendres al matí. Es va organitzar un campionat específic de jumping sobre dos recorreguts pel que havíen quedat seleccionats la Montse amb la Nit, l’Isma amb la Chula i en Cesar amb en Drac.
El primer jumping el va plantejar el jutge francés, en David Powell, i presentava un cert grau de dificultat i un temps molt ajustat. Varen superar-lo sense cometre cap falta l’Isma i la Chula -dins el temps previst- i en Cesar amb la Tina que va superar una mica el temps fixat. En la segona mànega varem tenir bons recorreguts, per exemple d’en Drac, però en Cesar i la Tina no van repetir-ho amb el que, en la suma dels dos recorreguts, no hem consolidat cap posició.
Divendres a la tarda, després del trofeu de jumping, es va disputar una prova KO sobre dos circuits en paral·lel i on de cada dos gossos se’n seleccionava un en vàries mànegues succesives. La prova va ser molt animada gràcies a la magnifica tasca dels locutors i molt emocionant pel públic, tant per la natura de la prova com per la varietat de races i mides de gos que hi van prendre lloc.
Dissabte: Campionat per equips i final del KO
Dissabte es va disputar el trofeu per equips. El nostre club hi presentava dos equips: el format per la Tina i les dues Nit i el que feien la Chula, la en Drac, la Gamma i la Fosca. En cada mànega es consideraven els tres millors resultats i, com sempre en les finals, es tractava de mirar de fer zeros.
El primer recorregut el va plantejar el jutge francés i va ser el de jumping. Al igual que dijous, el recorregut era complicat i el temps previst escàs. El primer equip, on no podia descartar-se cap resultat, no va poder arrodonir les tres passades però l’altre va poder completar tres dels recorreguts sense cap falta ni refusada, unicament les penalitzacions per superar el temps fixat (on cada membre de l’equip hi va aportar una miqueta). Això ens va comportar classificar-nos en tercer lloc després d’aquesta primera mànega, un molt bon lloc per abordar la segona pista.
El segon recorregut, un agility que va plantejar en Jordi Navarro, semblava senzill. Era questió de tornar a consolidar tres bons recorreguts. En Drac i la Chula es van portar com uns campions i van consolidar dues pistes a zero. La Fosca, però, va sortir una mica despistada: es va passar un salt pel costat i va sortir-se abans del final del eslàlom. Tot quedava, per tant, en mans d’en Jordi i la Gamma que en la primera mànega havíen fet el millor recorregut. Aquest cop, però, entre la moqueta i les dificultats del recorregut van penalitzar amb dues refusades. Evidentment ens allunyavem del podi però no tant com havíem temut. La resta d’equip tambés van tenir problemes i al final varem quedar en cinquè lloc. Sobre un total de trenta equips d’àrreu d’Espanya no està gens malament.
Dissabte, després de la prova per equips, es va disputar una segona prova KO entre tots els participants completada per una gran final entre el guanyador de divendres i el de dissabte.
Diumenge: final individual
L’endemà va disputar-se el Campionat individual en que presentàvem a en Jordi amb la Nit, l’Isma amb la Chula i en Josep amb la Fosca. El primer recorregut va ser un jumping força senzill i amb un temps no massa exigent. Assumint que l’agility del jutge francés seria complicat i justet de temps, l’objectiu era completar la pista sense penalitzar i dins el temps fixat. L’Isma ho ha fet amb una execució molt ràpida i després de la primera mànega estava classificat en sisè lloc. La Fosca també s’ha portat i ha fet un zero mentre que la Nit ha tingut problemes amb algun salt i ha penalitzat. Tal com es preveia, la segona mànega era complicada bo i que seguia una lògica i el temps fixat era just. La Fosca va començar bé però es va eliminar al seguir recte després del balancí quan tocava girar cap a l’esquerra. Així doncs va quedar-se sense opcions de revalidar el seu títol. L’Isma, que sortia després, va fer una pista fantàstica però a tres obstàcles del final la Chula va equivocar la boca del tunel i també va acabar eliminada. Així que al final no varem tenir cap gos ben classificat en individual.
UNA PILA d’emocions
Cal dir que el Campionat va ser una gran festa. L’ambient va ser molt bó, els competidors tenien ganes de passar-ho bé i els presentadors dels clubs d’aglity de Cantabria i l’Almozara van fer una gran tasca dinamitzant la festa.
A més de la pròpia competició, hi va haver alguns moments molt emotius com l’homenatge que el club l’Almozara va fer al desaparescut Carlos Mateo o el moment en que el Campió d’Espanya va demanar des de dalt del podi el micròfon, per demanar-li a la seva companya que es casés amb ell.
Cal destacar que durant el lliurament de trofeus es va fer un reconeixement especial a l’Estel, lliurant-li una medalla i un ram de flors com a reconeixement a la seva trajectòria esportiva amb la Tona.
En resum, el Campionat ha estat una gran experiència i esperem poder-la repetir l’any vinent però sent encara més colla.
