llac groc

Creiem en l'educació canina i l'ensinistrament del gos en positiu
l' agility ens ajuda a educar el nostre gos mitjançant el joc des de cadell

El teu gos et fa cas? ... sempre?
Descobreix com millorar la vostra relació i educar-lo en positiu
Tens un cadell?
Ara és el moment, és divertit i fareu nous amics
Coneixes l'agility?
Tu també pots fer agility amb el teu gos
Vine a veure'ns
Camps d'herba, ombra, aparcament, ben comunicat
Ho passaras bé!
Treballem per un ambient social actiu i gratificant

Darreres notícies

En Jake guanya al Ciutat Comtal

10 des 19 La Mònica i en Jake van guanyar en la prova de segona divisió disputada a Barcelona i en Jazz va fer zero a l'agility

Llegir-ne més...

En Bruc i la Lola van sumant zeros

9 des 19 Un jumping a zero sempre ajuda de cara al Campionat d'Espanya per equips

Llegir-ne més...

A Badalona en DH de tot una mica

8 des 19 Retorn de l'Ela a les pistes, jumping brutal d'en Taboo, bones pistes d'en Drac i la Cora i gairebé podi d'en Fish

Llegir-ne més...

Els de Grau I progressem, lenta però adequadament

8 des 12 A la prova de grau 1 de Badalona dos bons recorreguts d'agility de la Cloe i en Jazz que, fins i tot, va fer podi

Llegir-ne més...

Podi d’en Bruc i zeros d'en Loki i en Morgan

5 des 19 A Badalona doble zero i podi d'en Bruc, podi d'en Jake i zeros d'en Loki, en Morgan

Llegir-ne més...

7 oct 17 Amb la seva anàlisi acurada, en Juanjo ens detalla com va anar la prova del darrer cap de setmana del club Miramar

Serà pel temps, pel dolor de genolls ...o per alguna altra cosa, però avui em costa un munt escriure la crònica de grau II de la fantàstica competició de la RSCE organitzada pel club Miramar el darrer cap de setmana. Bueno, pues molt be, pues adéu tristor, en el fons el sentit de l’humor sols és ser realment conscient de les coses que passen al teu voltant.

Dissabte 30

201610 Miramar Qumba2El dissabte a la tarda es presentava com un dia plumbi, encara reflexionàvem quan ja van començar a caure les primeres gotes d’aigua. Tot i aquest inoportú impediment, cadascun de nosaltres ja teníem decidit el sentit cap a on es dirigirien els bots dels nostres inestimables companys d’equip. Error, cal tenir en compte que som un equip, i que el component caní es mou en llibertat. Ja se sap, ells també compten amb el dret a decidir sobre el seu propi “recorregut”.

El jutges de la prova, Domingos Carneiro, va dissenyar unes pistes ràpides i resultones, enganyoses per qui les considerés “fàcils”. Va arrancar la prova amb el jumping de la Piña amb el Toni en categoria mini. La jove gran Piña és una gossa que es mou amb velocitat i aborda amb precisió el recorregut dels obstacles. En Toni la guia amb coneixement i intenta adaptar aquest guiatge a les necessitats de la Piña. Sols la caiguda d’un pal al darrer obstacle els va impedir aconseguir el “0”. Quan sigui un equip totalment acoblat i madur, segurament serà un equip imbatible. A l’agility la lleugeresa de la Piña no va fer baixar prou ràpid el balancí, vaja que no es va ni moure, i la Pinya va optar pel doble saltiró amb tirabuixó i clavat invers.

Ja en midi competia l’extraordinari equip compost per l’Strip i la Carme. L’Strip, portuguesa de naixement i catalana d’adopció és fidel representant del caràcter bipolar català. L’Strip és la representació del seny. Mesurada, sensata i continguda, habitualment finalitza les pistes amb eficàcia i enginy. Però la Carme no vol que es passi d’assenyada. És ella qui aporta el gra de rauxa necessari per imprimir velocitat al recorregut. I ara anem per la competició, ho sento Carme, sé que no ho hauria de fer, però m’ha divertit molt el desconcertant joc del mirall del jumping. I és que l’Strip va voler fer-li burleta a la Carme imitant els seus moviments amb un salt entremig. Dreta-dreta, esquerre-esquerre, ara giro al voltant de tot el salt. Són aquestes petites rebel·lions les que ens fan adonar qui mana a l’agility. D’altra banda, un agility excel·lent, sobra qualsevol altre comentari que no sigui el de felicitar-les amb un pelet d’enveja rastrera.

Altra representant del seny és la Sioux. La fns ara quasi cohibida a les pistes, quan es lluny d’altres gossos i se sent confiada és un terrabastall. Però tot està canviant, Juanjo està començant a trobar el click que transforma a la dolça i comedida Sioux en la bèstia de l’agility. Una joguina, un simple nyigo-nyigo fa que brolli l’entusiasme i motivació necessària. Encara ara l’equip s’està emmotllant a la  nova situació, encara no estan prou acoblats com per fer unes bones pistes amb velocitat, però tan sols és qüestió de temps, carinyo i entrenament. En el pla informatiu, un bon recorregut al jumping, amb una refusada a un túnel que Juanjo no va saber aguantar, i a l’agility va penalitzar a les zones (encara poc treballades).

I si parlem d’estereotips, no us perdeu a en Hippy. Hippy és un pur representant d’una irreductible aldea gala. Arrogant, altiu i bordador, però també elegant, enamorador i esforçat. L’equip del Hippy i la Mercè estan experimentant una extraordinària evolució. Cada cop més amplien la distància de guiatge, han compassat els seus moviments per tal de quasi eliminar les refusades, i estan en el camí de practicar unes zones espectaculars, un camí que esperem sigui mes aviat curt.

I en darrer lloc, però no per això menys espectacular, crònica doble per en Morgan i en Qumba. No és que em vulgui estalviar mitja crònica (que també), o que em vulgui comparar amb l’esforç continu de l’Elisenda als entrenaments (que no seria cert), però és que són com dos gotes d’aigua. Tot cor, tot muscle, tot entrega, zero cap. Si busqueu el terme rauxa al vikipedia surt la fotografia de tots dos. Un realitzant un perfecte vol ras per la pista del jumping i l’altre semblant, tirant un pal per una posició desencertada de Juanjo. Al costat d’aquesta fotografia una altra, on Morgan salta desaforadament la rampa a l’agility i Elisenda s’estima més repetir-la; junt a Qumba que també se la salta, però li perdonen. Segurament mai seran els millors, però sempre seran els nostres campions.

Diumenge 1

201709 MIramar Podi StripI ets aquí que ens vàrem despertar abans de l’albada, la prova es realitzava a primera hora. Hi havia moltes ganes de competició. Es notava perquè hi havia força gent pel carrer, això sí, tots en grup que encara feia fresca. A tots ells semblava que la competició també els havia anat bé, perquè es mostraven alegres. També se’ls notava preocupats, mai saps com pot anar al llarg d’una competició tan llarga i complicada.

De nou, els petits de la casa van sortir en primer lloc amb la Piña al capdavant. En el jumping sols va fer caure un pal en un salt massa llarg, però a l’agility en Toni no li va voler perdonar la detenció a la passarel·la i es van eliminar en repetir-la.

L’Strip ja havia marcat el terreny la jornada passada. Per aquesta va decidir donar una mica de peixet a la Carme. Així que jumping i agility resolts sense problemes, incloses diverses proves de la Carme per tal de millorar el guiatge. Podi per a les campiones.

I d’entre els grans, TACHAN¡¡, el reflexiu Fish i la guia més estilista del Cànic, l’Eva. Són pràcticament novells en la competició, però la frescura del Fish, i la capacitat de guiatge de l’Eva fan que sembli que porten molt més de temps competint. El jumping va començar bé, l’Eva sap que el Fish s’està automotivant quan els seus bots passen per sobre del cap de la guia. Tota la cursa fluida, sense gaires despistades, amb l’Eva escollint acuradament el tipus de canvi a realitzar. Tan sols l’efecte absorbent d’un túnel a les darreries del recorregut va fer que la cursa no fos perfecte. A l’agility, tres quarts del mateix, bon guiatge i bona resposta d’en Fish però entrenar amb running contact la passarel·la no permet gaires correccions durant una prova i el jutge els va assenyalar una falta.

Morgan va sortir disparat en el jumping, més o menys uns tres obstacles per davant de l’Elisenda. Sort que el recorregut invertia la direcció just al quart, sinó no l’enganxa ni l’Usain Bolt. I precisament aquest salt, el més temut per l’Elisenda és l’únic que va caure. A l’agility, la sortida com el jumping. Morgan ja havia abocat el túnel situat a l’altre costat de la pista quan encara l’Elisenda arrancaba a córrer. En tot cas, pista perfecta, zones quasi impecables, i ràpid com un llamp.

El Hippy no aguanta el quiet ni posant-li un àncora. Hippy té coses bones i d’altres no tan bones. Una de les millors és que s’estalviarà qualsevol obstacle que no li indiquin que faci. Aquesta indolència la va mostrar a les clares quan va escollir la banda equivocada en sortir del túnel. Va recórrer tota la longitud en sentit contrari i va realitzar un rere perfecte al salt, ignorant absolutament una temptadora boca de túnel que s’interposava en el seu camí. Val a dir que tanta giravolta va fer que penalitzes un temps mínim. A l’agility, encara estan gestionant el canvi a les zones. Poc a poc s’apropen al seu objectiu, però encara no les claven al cent per cent.

La Sioux té bona memòria, recorda qui la tracta bé, tant es així que en una de les cantonades del recorregut va veure la gent del NeoReus i va provar d’apropar-se per si queia una xuxe. A part de la corresponent refusada i la pèrdua de temps associada, bona pista. A l’agility, en Juanjo va sorprendre a tots amb un nou canvi, el Travolta, que consisteix en allargar el braç tot el que puguis en un salt en curt per tal d’enviar el gos a un obstacle que no toca a l’altre extrem de la pista. I eliminats.

Qumba al jumping va patir la maledicció de l’agility, la caiguda del darrer pal. No s’hauria de considerar falta, sols et queda un i tot ho has fet perfecte. Jo demano des d’aqui un canvi immediat de la normativa per tal d’ometre aquests tipus de falta. A l’agility va tornar a mostrar que es al·lèrgic a trepitjar una sola zona i no va deixar cap sense volar, parell de faltes i cap a casa.

FaLang translation system by Faboba