26 jul 10 Una excursió un pèl exigent, pujant al regufi d'Ulldeter per vorejar el Grà de Fàjol i tornar per Coma de Vaca. Llibertat pels gossos, exercici, canvis de clima i per tant de plans, animalons i plantes, cansament ... Una gran experiència.
Inici de la pujada, a bon pas, des del parking inferior de l'estació d'esqui
Els gossos, però, anaven al seu propi ritme...
... i el van aguantar fins al final de l'excursió
Bo i les primeres pendents, seguim amb pas ferm
Els gossos segueixent \"liant-la\", com si res
Seguim amb empenta però la pujada es nota...
..s'imposa un descans, que tampoc som professionals de la muntanya
Superat el refugi, la següent fita ja sembla més a prop
Neixement del Ter, hem aconseguit un dels objectius ...
... i un banyet refrescant no fa mai mal
Som solidaris amb aquells als que els costa una mica més
Mostra d'animalons de la muntanya (1 de 2)
Qualsevol excusa és bona per fer un descans ...
... però n'hi ha que no estan mai cansats
Col de la Marrana amb vistes del Bastiments i el Gra de Fajol (als que ni ens varem acostar)
Mostra d'animalons de la muntanya (2 de 2)
Canvi de temps, coses de la muntanya ...
... s'imposa la tornada pel camí més curt
Després de les tarteres, els prats són un descans ...
... però el descans real ve quan arribes a casa
Inici de la pujada, a bon pas, des del parking inferior de l'estació d'esqui
01/20 
play pause bwd fwd
 

Com cada any, la majoria de nosaltres va pujar divendres a Vilallonga de Ter, dormir amb una manteta al juliol és tota una experiència. Tot sopant varem decidir (gràcies pel suggeriment, Xavier) que l'endemà fariem una excursió una mica més atrevida que la de l'any passat: pujar al refugi d'Ulldeter, anar a veure el neixement del Ter i després, passant pel Coll de la Marrana, vorejar el Grà de Fajol i baixar per Coma de Vaca.

Així l'endemà, un cop preparat el dinar amb pa i embotits de la terra, varem trobar-nos amb els companys que pujaven directament dissabte i varem començar la pujada. Va ser entretingut, amb una gran varietat de paisatges i, de fet, no era tan cansat com semblava. Això si, sempre varem anar al nostre ritme, sense cap pressa. Els que s'ho varen passar "pipa" van ser els gossos que varen fer molt més recorregut que nosaltres. De fet, després de set hores de marxa, encara veiem a la Pandora i la Chispa empaitant-se i saltant.

Varem arribar al neixement del Ter, on els gossos es van banyar i, després d'una pronunciada pujada entre pedres, a la collada des d'on varem iniciar un descens en que varem veure una pila d'isards. El temps, però, va canviar i va apareixer una boira que ens feia una mica de mandra, així que varem decidir tornar pel camí que ja coneixiem i evitar-nos embolics.

Després d'una aturada al refugi per refer-nos una mica, varem tornar cap als cotxes i a la casa que teniem llogada per tal de tenir una estona de descans i posar-nos "guapos" pel sopar en que, per cert, varem menjar molt i molt bé però ... això ja es una altra història.


FaLang translation system by Faboba