La Patum cap al Campionat d’Espanya
El dia següent a l’Open de la Marató, el club d’agility Sta. Quiteria va organitzar una prova de RSCE al Club d’Agility Vallés. Érem poquets competidors, es nota que ja és final de temporada i qui té el punts per anar al Campionat a Espanya prefereix no matinar ni passar fred, i qui no els té aprofiten aquest últims dies a veure si sona la flauta.
A G3 érem cinc competidors del Cànic, la Neus i la Patum que tant sols necessitaven un jumping per classificar-se, en Josep i en Loki que estan a tant sols d’un agility per anar, Carme i O’Neil que ja tenen tots els punts però van anar per passar una bona estona amb els companys, Mercè i Nugget que tenint tots els punts van anar per afiançar conducció i en Marc i la Mia, que tot hi estar classificats els venia de gust passar un dia al solet.
El jumping tenia els seus puntets, alguns llocs amb bastant de control per a que el nostre pelut no fes altres obstacles i altres amb una velocitat que si no tenies bones cames o independència estaves venut.
La primera en sortir va ser la Neus, notablement nerviosa ja que li quedaven poques oportunitats, però com sap fer ella, va anar enviant a la Patum, la Patum va anar preguntant quan la Neus anava tard i així quasi sense despentinar-se un jumping a 0 a la saca i cap al CE que van.
O’Neil va ser la següent, una sortida molt ràpida i controlada per la Carme, però al sisè obstacle la guia va perdre la memòria i no li va marcar un rere i O’Neil va decidir fer un simple Hop, i a partir d’aquí la peluda ja va començar a fer de les seves i Carme va optar per acabar la pista.
Nugget va començar molt be, molt centrada, escoltant a la seva guia fent bona distància però en un rere la Mercè la va empènyer massa i Nugget va fer l’obstacle següent, eliminades van seguir fent una pista impecable.
En Loki i en Josep van fer una pistassa, molt fluida i amb molt bona conducció, llàstima que el guia s’oblidés que existia l’obstacle 18 i en Loki obedient va fer directament el 19 tal i com el seu Josep li havia dit, així doncs eliminat a la butxaca.
Per últim la Mia amb en Marc, un equip molt segur i compenetrat que van fer una pista perfecte i molt ràpida quedant així els primers de la mànega.
L’agility tenia el seu què, una sortida que es podia fer amb tranquil·litat, un bon recorregut però per traca final la passarel·la poc després l’eslàlom pel costat contrari d’on hauríem d’anar als guies amb un llarguíssim túnel sota la passarel.la i aconseguir arribar al penúltim salt sense necessitar una bombolla d’oxigen. Els guies que corren més van decidir anar pel costat de l’eslàlom i arriscar-se a no arribar al final del túnel, en cas de no arribar estaves mort doncs el gos anava directament a un rere que no tocava, els guies més lents, agosarats o desesperats van enviar el seu company a l’eslàlom des de l’altre costat de la passarel.la i van confiar que el gos ho fes tot a una distancia impressionant.
La Neus ja sortia relaxada amb la Patum, ja tenien el puntet així que a gaudir de la pista, una bona sortida controlada, una rampa perfecte, un balanci molt bo, una passarel.la molt ràpida, tant ràpida que la Patum va fer el salt següent pel darrera i eliminades, i com ja no tenien res que arriscar van fer l’eslàlom a distancia fent un final de pista espectacular.
Carme no tenia gaire clar per quin costat de la passarel·la havia d’anar així que, després d’un bon recorregut i bones zones, va dubtar davant mateix de la passarel.la fent que O’Neil agafés un salt que no tocava, i al igual que la Neus, un final espectacular amb una independència envejable.
Mercè tenia clar que havia d’anar per la dreta de la passarel·la, anar per l’altre costat era eliminat assegurat així que van començar ben decidides, Nugget anava fent un recorregut perfecte, unes zones de llibre, però arribant a un rere que Mercè estava a quilometres per darrera, la Nugget va saltar pel davant. Ja eliminades tant la passarel.la com la seqüencia a distancia espectacular al igual que les companyes de club.
En Josep sortia una mica més neguitós, els hi falta un preuat agility i potser ara era el moment. La sortida va ser bona, poc després va haver un petit esglai pensant que Loki havia fet un refús que finalment no ho era, però els hi va fer perdre un valuós temps ja que acabant la pista a 0 no van arribar a la velocitat desitjada.
Ja acabant sortia en Marc que tenia clar que el eslàlom es feia pel costat de l’eslàlom i no aquestes coses rares que van fer les companyes, així que com és habitual en ell, una pista molt ràpida, molt segura amb molt bones zones, llàstima que acabant la passarel.la en Marc no va acompanyar el necessari a la Mia i va fer una refusada, un bon eslàlom i pista acabada quasi a la perfecció.
En resum, Neus i Patum van pujar al podi en 2a posició i ja està classificada pel Campionat d’Espanya, Josep i Loki varen quedar en tercera posició i encara li queda feina per fer si vol anar al CE, en Marc i la Mia van ser els campions en mida gran, i les dues mini americans van demostrar que son unes petites gamberres que no volen fer podi.
