Doble victòria de la Patum
Després de la prova de grau 2, tocava als participants de grau 3 estrenar les noves instal·lacions de La Daga. El temps acompanyava (ni molts calor ni molt fred!) i les pistes del jutge Lorenzo Buzon asseguraven una bona estona de diversió: ràpides, amb uns quants punts de control i/o amb diferents opcions d’execució i alguna que altra trampa.
Dissabte no erem gaires però tots manteniem una mirada pura i brillant: Vipper&Jordi, Loki&Josep, O’Neil&Carme i la petita Patum&Neus.
Vàrem començar amb el jumping i el primer en sortir, en categoria L, va ser la Vipper. Ens va oferir una pista perfecta i rapidíssima, fent-nos creure a la resta de mortals que allò estava mastegat.
Quan va ser el torn dels midis ja vàrem veure que anàvem enganyats. El Loki, tot i acabar la pista va tirar uns quant pals, possiblement a causa del tipus de terreny.
Pel que fa a l’O’Neil va decidir pel seu compte, va caure en totes les trampes de la pista i fins i tot se’n va inventar algunes de noves.
La Patum, com ja va sent habitual, va completar la seva pista sense cap errada, amb la Neus treballant a distància però d’una manera realment efectiva.
En l’agility la Vipper i el Jordi varen preferir eliminar-se i treballar algunes cosetes de cara a la seva propera participació en la Copa del Border Collie.
El Loki va continuar tenint el seu dia inspirat i amb un recorregut impecable, si no hagués estat per un mal pas en el salt doble que li va costar una falta, acabant en el tercer lloc de la classificació general de la categoria midi.
L’O’Neil aquesta vegada ja estava una mica més centrada i va decidir fer tot el que li deien, en l’ordre que li deien (no fos cas que la fessin tornar a Grau 1) completant la pista amb un 0 Pv.
I que podem dir de l’agility de la Patum? El de sempre, pista a 0 tot i que va perdre una mica de temps a causa de la gran distància a què se l’havia d’enviar. I primera de la seva categoria!
El diumenge tornàvem a estar els petits, el Loki, la Patum i l’O’Neil.
La Patum, tant a l’agility com al jumping va quadrar les seves pistes amb algun ensurt per donar-li una mica d’emoció. I per variar, va tornar a quedar primera de la categoria mini.
L’O’Neil va tornar a fer una pista alternativa en el jumping, no suficientment valorada pel jutge. En l’agility, encara que va començar distreta, a mesura que anava avançant el recorregut va anar agafant confiança i vàrem aconseguir no eliminar-nos.
El Loki que tenia el dia creatiu va decidir fer les seves pistes alternatives en algun dels punts conflictius del recorregut però això no va impedir que la resta fos com cal.
Els resultats podien haver estat millors o també podien haver estat pitjors però ens vàrem divertir i això és el més important. La propera prova, més i millor.
