Fira animalista de Mataró
Després d’una aturada forçosa per la pandèmia, aquest any hem tornat a col·laborar amb la fira solidaria per ajudar a les associacions animalistes i potenciar l’adopció de mascotes.
A les 8 del mati hem començat amb el muntatge ja que el dia anterior ja haviem fet la feina de carregar la furgoneta. La gent del club és molt maca i han vingut a donar un cop de ma amb el muntatge fins i tot persones que després no es podien quedar. També hem comptat amb les que ja ens ho havíen dit i amb altres que no tenien previst venir però que al final s’hi han apuntat. Moltes gracies a tots.
A la primera demostració hem plantejat una pista pels més novells i un altra mes complexa pels de competició. A la de competició començava la Patum i quan ja estava davant el primer salt ens hem hagut d’esperar per que hi havia la gent de TV3. Doncs bé, quan ha arribat la càmera s’ha situat just entre la gossa i el túnel però, això no és impediment per la Patum que, camí del túnel, ha passat entre la càmara i el salt sense cap problema. Després l’operadora ja li ha agafat el punt i hem pogut seguir sense cap més incidència.
Hem de fer una menció especial per la Ona amb la Mia i la Irene amb la Nina que ho han fet molt bé en la seva segona sortida del club amb públic. També destacar l’actuació de l’Aixa que, amb la Nena, ja comença a donar guerra a les pistes.
Després, a l’hora de fer els tallers, tots hem estat treballant molt. Hi havia tanta gent que fins i tot hem hagut de fer tres grups de classe. Moltíssimes gracies a tots.
Al migdia hem tingut una estona tranquil·la on hem pogut menjar paella (per cert molt bona), reposar i fer una partideta de cartes amb la gent del club.
Després, per la tarda, dues demostracions on hem comptat encara amb més gent del club que al matí. La que ha despertat més entusiasme del públic ha estat la prova KO que ha estat molt disputada.
L’han guanyat en David i la Winter, vigents campions absoluts de Catalunya, però ha anat d’un pel que no se l’emporten l’Alberto i la Jari que encara no competeixen.
El cert és que ha estat molt bé, molt divertit i hem acabat just a l’hora prevista. Entre tots hem recollit les coses, a la furgoneta i cap el club. Com allà també erem força gent hem pogut deixar la pista tota muntadeta i sense deixar rastre de l’excursió que hem fet.
Hem passat un dia molt maco i, com sempre, ens ho hem passat molt bé amb els companys de club i els nostres gossets.
Sortides com aquesta valen la pena encara que siguin una “currada”.
