KC International Agility Festival – Darrer dia
Com avui com és dia de finals només ens hem apuntat a dues pistes de grau 6.
A la Neus i la Patum, com sempre, ens ha tocat una pista a primera hora i una més tard pero com ja ens hem habituat a reconeixer dues pistes alhora hem decidit fer-ho així.
Hem començat pel ring 3 on la Neus feia la tercera pista i en Josep la quarta. Només entrar ens hem espantat una mica amb una roda seguida d’un salt de longitud molt a prop i gens aliniat. Després també amb un salt molt enganxat despres de la rampa que seria natural fer per darrera però que era de cara. I encara una recta de sortida amb l’eslàlom al mig que no es feia. Total, que després de veure tot això ens n’hem anat a reconeixer la pista que si que tocava fer en aquest moment.
Aquesta era un jumping un punt més fàcil que l’agility pel fet de que no estaba tot tant enganxat però on també s’habia d’esquivar algun salt per anar a fer el bo. La Patum ha fet molt bona pista, de fet ha fet un zero, i encara hagués estat millor si no fos que la Neus ha hagut d’improvisar per estar un no tocava. Sort que la Patum ho esmenat i al final han quedat cinquenes (de 37 gossos).
Ens esperem una miqueta en una ombra que hem trobat i deseguida li toca a en Loki. Ens interesa fer la pista ràpid per no perdre’ns res després així que ens posem primers a la cua. Al final sortim segons ja que una noia es cola però tampoc passa res.
En Josep col·loca el gos davant el primer salt, se’n cap al segona salt i el crida. En Loki ho fa i decideix que és molt millor fer el segon salt per darrera. Potser te raó però no és el que havia previst el jutge ni el que en Josep li volia dir. Així que eliminat i, es clar, després superpistassa.
Tornem cap a la pista numero 3 a veure si el jutge ho ha millorat, si que ha separat el longitud però tampoc és per tirar coets.
La primera en sortir és la Patum Blue. Salt i passarel·la perfectes, però després un ensurt: la gossa se’n va a fer el següent salt per darrera (errada de la Neus per no preveure-ho) la Neus ho salva amb un crit i acaben la pista amb només una refusada. Com diu ella “si hagués fet be la feina m’hagues adonat que la passarel·la portava el gos allà pero no ho he fet”.
En Loki avui te el dia inspirat. Fa salt, passarel·la, i el salt següent perfectament recte (no jo al revés com la Patum) però mira de liar-la fent el següent salt per darrera. En Josep el corregeix però acaba saltant al revés i, per tant, eliminant-se.
Amb tot això ja tocava anar a la final del British Open on, encara que sembli mentida, tant la Patum com en Loki estaven classificats (en Loki al darrer lloc que quedava). Així que cap al main ring i torrem a buscar un raconet d’ombra per esperar.
Al circuit que ens monta per li final li sobra la pista per una banda i a l’altra està tot molt enganxat. Al final del recorregut, sortint d’un túnel, toca salt i slalom (la entrada difícil) on no s’arriba. Tot bé si no fos que pel camí hi ha un salt que no es fa fins al final´on s’arribava amb un angle molt forçat. Ja us podeu imaginar que va haver-hi força gossos que o bé feien salt abans d’hora o bé entraven malament al slalom.
En Loki estrenava aquesta pista i l’ha fet molt bé i molt ràpida comencem amb en Loki que fa una super pistassa molt ràpida … però el balancí no baixava prou depressa pel seu gust així que ha decidit sortir volant i fer dues faltes “a ell no se li pot fer perdre el temps d’aquesta manera”.
Al cap de molta estona fan la pista els petits així que despertem a la Patum que s’havia quedat fregida i cap allà. La pista començava amb un salt seguit de longitud i després un gir de 90º cap al balancí. Aquí la Neus ha fet un canvi ceg que fa que la Patum s’obri i pugi sense tocar la zona de pujada. Com diu ella mateix “hagués estat millor un pivot”, A partir d’aquí anem a jugar, fem una pista a distancia molt ràpida i be però al arribar a l’eslàlom la Neus està ben situada i la Patum no entra bé: un altre i pèrdua de temps, pero molt contents de poder acabar la pista.
Després de quatre dies al Festival, ens ho hem passat molt be, molt contents de haver vist a gent que per la pandèmia portavem anys sense veure i hem gaudit d’un ambient molt agradable amb la selecció de la Federació Catalana. Esperem poder tornar l’any vinent i passar-ho tant be com aquest any o millor.
Ara cap el Dogs in Need que ens espera una altra setmana d’agility.
