Molt bé … o no?
Aquest darrer cap de setmana, tornant de la selectiva de Vigo (que tenim pendent d’explicar-vos) vàrem passar pel club Xanastur per disputar-hi una prova “normal”. Hi érem la Neus i en Josep (que s’han tirat la setmana entremig de vacances per la costa cantàbrica i en Jordi que després de la selectiva va deixar la Vipper de vacances amb l’Ela, la Patum i en Loki, se’n va tornar a treballar i va pujar de nou divendres per competir. Tota una combinació!
Podríem dir que la prova de Xanastur va ser un èxit: dissabte tots tres: la Patum, en Loki i la Vipper van guanyar en la seva categoria i diumenge tots tres van tenir trofeu. Sis trofeus amb tres gossos i dos dies sembla difícil de superar, no? També `podríem dir que no va anar tant bé. Deixeu-me que us ho expliqui amb detall.
Dissabte en Josep i en Loki van combinar un agility francament molt millorable amb un bon jumping on, ai las, va caure un pal per un ajust de recorregut incorrecte del guia. Es a dir, cap zero, ni que va ser el millor per la complexitat dels recorreguts.
La Patum, acaba d’estrenar-se en grau III i va fer un agility molt bo però en un punt per error del guia va fer un salt al revés. En el jumping, de nou molt ràpida i amb una entrada d’eslàlom a distància, només va fer una refusada per una crida més tard del compte. Es a dir, la millor de mini i toy de grau III però sense zeros.
La Vipper, va fer dues pistàsses: a tope de velocitat i amb l’espectacular i efectiva conducció d’en Jordi. Primer en la final però amb un pal a cada recorregut, és a dir, cap zero.
Si anem a diumenge, en Loki va eliminar-se al jumping quan va anar al túnel on el Josep l’enviava enlloc de fer per darrera un salt que és el que en Josep volia dir-li. L’agility però gairebé perfecte, només un salt a la baixada de la rampa a dos passes del final va evitar que fer el zero. Sumant-ho tot, però, segon al podi.
En el cas de la Patum, va fer una falta per sortir-se abans d’hora del eslàlom quan la seva guia va passar del tot d’ella per anar al següent obstacle però va esmenar-ho i va acabar la pista amb excel·lent. En l’agility, però, un túnel just enfront de la passarel·la es va endur la gosseta al mon dels eliminats. Això si, també va fer podi.
I anem ara per la Vipper, la gossa estava descentrada i no acabava de quadrar les seqüències, fins i tot repetint-les amb el que va eliminar-se en el primer recorregut i en Jordi va decidir no completar el segon. Hem dit però que va tenir trofeu? Efectivament, tenien un detall al·legòric per l’actuació més desencertada que es van endur amb tots els honors.
Per tant, pistes complexes però maques, bones actuacions però millorables dels nostres representants, trofeus però no zeros i un bon cap de setmana d’agility combinat amb el tarannà, paisatges i gastronomia de les terres asturianes.
