Campionat d’Espanya 2021
Aquest any el campionat d’Espanya s’ha celebrat a la ciutat d’Atarfe (Granada),en unes instal.lacions i terra espectaculars però on feia molt de fred.
Han pogut participar-hi tots els que varen aconseguir classificar-se l’any 2019 i el 2020 amb el que hi havia molta gent.
Com, amb el pont de desembre hi havia un cap de setmana llarg, van començar amb una prova oficial dissabte i, després, diumenge i dilluns, les proves del Campionat d’Espanya:
Dissabte es feien totes les mànegues de jumping i vàrem començar a les 9 del mati. Cada categoria tenia les seves pistes i totes eren bastant complicades amb el que tenies que tenir uns nervis d’acer i un cap ben fred per no perdre’t.
Vàrem començar pels més petits i, amb això del viatge, la Boira no es trovaba gaire fina de la panxa. Bo i això ho ha donat tot ni que una petita errada en l’eslàlom ha provocat una falta. Després d’això, però, la Cristina -la seva guia- ha perdut la concentració i ha perdut la pista de la memòria, resultant eliminada.
La Piña ha sortit molt concentrada i en Toni, que anava com sempre a per totes, ens ha regalat una super pista quedant el segon de la mànega. A veure que passa demà.
Més tard han sortit els gossos de mida gran (els L).
La Collie, la iaia de la colla, ha fet una pistassa on anava a cero fins gairebé al final on ha fet una refusada, però molt be per tots dos!
En Jordi i la Vipper han sortit molt concentrats i molt ràpids. Accidentalment han tombat un pal i la darrera peça del salt de longitud. Cap al final del recorregut, en una punt crític on ha caigut molta gent, en Jordi li ha donat massa espai a la gossa que ha deixat de fer el salt que li tocava, resultant eliminats. Llàstima perquè ho podien haver fet molt be!
En Fish representa la seguretat en tota regla. Amb l’Eva, que ha corregut molt i estava on tocava en cada moment, han aconseguit un preuat cero que li dona opcions al podi si aconsegueix fer be l’agility que li manca. Molta sort!
L’endemà, dilluns, era el dia del segon recorregut: l’agility que -com un gran final- ho pot canviar tot o no. Comencem amb pistes molt complicades, això no sempre es bo ni dolent, tot depèn de cada gos i dels nervis del guia.
Hem començat amb la Boira i hem estat molt contentes amb la pista. Ara bé, el resultat ha estat d’eliminada perquè era més fàcil pujar a la passarel·la que anar a fer el túnel que tocava, però el mes important és l’actitud.
En Toni i la Piña ha sortit amb la pressió de estar en la segona posició del jumping i això i fa molt. Al final, despres de diverses errades del guia, han resultat eliminats.
La Vipper ha fet una pistassa però ha tombat una teula del castell i després, en el salt doble després d’un gir, ha aconseguit tombar la barra sense que caigui a terra. Al final dues faltes, això si amb el millor temps de la seva categoria. Llàstima perque podien haver fer molt de mal.
La Collie va sortir amb molta empenta i en el segon obstacle ja varem tenir una mica de confilcte. Després de sortir d’un túnel on tocava fer un mig varen fer un parell de refusades. Després, quan va arribar al balanci, la Collie tenia molta pressa i el va saltar sense tocar al terra. Al final va acabart eliminada amb un tercer refus però el més important es estar allà i passar-ho be.
I ja tocava la sortida d’en Fish i l’Eva. Aquesta pista portava el seu nom: una pista molt complicada i amb el control que normalment ell ja te. Avui, però, la pressió ha pogut amb ell i des d’el primer moment ha estar en conflicte, acabant al final eliminat.
Ha estat una final molt emocionant on hem retrobat companys que feia molts anys que no veiem i on hem tornat a viure aquesta emoció de les grans finals.
Ara a lluitar per tornar a ser-hi l’any vinent i esperar tenir millors resultats, encara que nomes el fet de ser-hi ja es un exit.
