Quiet, discriminació i cames
Que es pot fer un diumenge ben fresquet a mig mati? Doncs anar al Club d’agility Vallès a participar a la 5ª prova de la lliga de FCAG.
Els participants de 1ª Divisió començàvem cap a dos quarts d’onze però alguns estàvem allà passant molt de fred des de primera hora del matí, bé per donar suport als seus companys o bé per haver-se confós d’hora.
El cert és que els que portàvem allà des de primera hora ja portàvem el fred dins del cos i això ens va anar a la contra a les pistes; els que van arribar quan el sol ja estava present ho van fer molt millor.
L’agility plantejat pel jutge era bastant assequible, sempre i quan tinguessis una bona discriminació de passarel·la i túnel, que era el que ens van posar després del primer salt, i unes bones cames per arribar a acabar-la.
En Sergio i la Thai varen ser els primers en sortir i, com té bones cames i discriminació, doncs van acabar la pista a 0, quedant els primers de l’agility.
La Mònica amb Jake, també tenen bona discriminació, cames no tant, però amb l’ajuda del Jake van aconseguir acabar la pista a 0 i quedant primera de la seva categoria.
Mercè i Nugget no tenen bona discriminació, sobretot si hi ha una passarel·la o un slalom, així que Mercè va haver d’arriscar a la sortida i li va sortir be, però una mica més endavant on en contes de fer un meravellós eslàlom s’havia de fer un salt la Nugget es va indignar, i a partir d’allà tot va anar de mal a pitjor fins que es van eliminar després de la passarel·la.
Ezequiel i Mel ens tenen acostumats a bones pistes, però diumenge tot i acabar la pista, no tenien el millor dia, fent una falta i una refusada.
I per últim en Joan Miquel i la Cloe. Sabem que a Cloe no li va molt be saltar al Vallès, massa sorolls que arriben d’uns edificis propers, així i tot van aconseguir acabar la pista amb unes faltetes i una refusada.
El jumping no sabria com descriure’l, una pista molt ràpida, be, excepcionalment ràpida amb uns quants paranys. El truc per acabar la pista era senzill, tenir un quiet de llibre, una bona entrada d’eslàlom, unes cames ben fortes, uns pulmons ben grans, ordres a distància, independència amb la conducció i poca cosa més. En Sam ens ho va posar ben fàcil.
Sergio i Thai que últimament ho estan petant, van fer una pistassa a 0, quedant els segons de la mànega.
Mercè amb Nugget es van endur un gran eliminat, quan les cames de Mercè no van arribar a un rere posat estratègicament al final d’una recta demoníaca.
Mònica sortia una mica nerviosa, doncs li podia la pressió d’haver quedat primera a l’agility. Ho van fer prou be, però les cames de Mònica no van poder arribar a marcar el penúltim obstacle i es van eliminar.
Ezequiel i Mel s’ho van prendre amb bona filosofia, un bon quiet, una velocitat correcta de la Mel i pista acabada sense errors, tant sols amb una petita penalització per temps.
Per en Miquel i la Cloe no es presentava gaire be, aquesta gossa corre molt i la pista no et donava marge d’error, així doncs Cloe va fer un “de túnel a túnel i tiro por que me toca”, en lloc d’anar cap el salt que Miquel li marcava, emportant-se un bon eliminat.
Acumulant les dues mànegues, Sergio i Thai van pujar a podi en 1a posició en petits, Mònica i Jake van ser segons en mitjans i Ezequiel amb Mel també van pujar a podi en 2a posició en mida gran. Només Nugget i Cloe es van quedar bastant lluny de les places del podi. Endevineu ara quins equips estaven allà a primera hora ben gelats?
