La banda del Cànic s’enfronta a Agilitoski i Jumpinov

201909 Tarreg Boira 3201909 Tarrega Taboo 2Ja apuntava un nou i radiant dia. En Drac dormitava a la cantonada de la porxada seguint de reüll el vol de les mosques. Feia un temps que no sortia a firar amb el seus col·legues. A tots els calia un petit descans després del seu darrer enfrontament. Cap d’ells sabia com havia començat tot. Ni en Drac, el veterà del grup, ni la dolça Ela o la petita Boira esbrinaven el perquè d’aquelles continues proves a les que s’havien d’enfrontar. Tampoc la Sioux, ni el valent Taboo, o l’entusiasmat Fish coneixien l’arrel de la malvolença que els professaven els seus arxienemics Jumpinov i Agilitoski.

Tot continuava tranquil, quasi avorrit,  s’havien reunit com feien habitualment cap al capvespre al pipican de la cantonada. Quan de sobte tots ho van notar alhora. Tornaven a ensumar aquella peculiar flaire d’ozó que deixava una lleugera picantor al nas que sempre precedia a l’estranya aparició d’un tríptic. Aquesta era la forma com en Jumpinov i Agilitoski els desafiaven a una nova confrontació.

I no va trigar en anunciar-se el repte. Aquesta vegada restaven citats a Tàrrega, a la Fira del caçador, a primera llum del dia com els duels més clàssics. Tots sis es mostraven mandrosos de presentar-se. Començaven a estar un pel farts de tant de rere, dins, puja, baixa, tic-tac i altres martingales. No gaudien dels millors ànims, l’ambient era plumbi. Quan de sobte, l’Ela va començar a fer saltironets cap a la dreta. Tots coneixien aquest gest característic, anunciava que acabava de tenir una idea genial. Els reunirem a tots, va dir l’Ela. Reunirem totes les bandes, Neo, Baix, Quitèria, Girona, Les Fonts, Maresme, i tota la resta, els reunirem a tots i ens enfrontarem en el repte definitiu contra els malfactors Jumpinov i Agilitoski.

I així va començar tot de nou. El maquiavèl·lic Agilitoski va presentar un circuit ràpid, amb diagonals inacabables i zones rapidíssimes. Una entrada a eslàlom apta per a màsters amb una sortida condicionada per un rere proper.

Voluntariosament l’Ela va ser la primera en enfrontar-s’hi, després d’una bona sortida, una ràpida passarel·la i una excel·lent entrada a l’eslàlom, va caure en el rere posterior. Admirada pel recorregut de l’Ela va sortir la petita Boira. Aquesta mànega me la menjo, anava pensant mentre es dirigia al primer obstacle. I tant admirada anava que va caure en la mateixa trampa que l’Ela.

201909 Tarrega Ela

201909 Tarrega Boira 2

En Drac ja no podia més, havia vist com queien les gossetes més dolces del mon en la terrible trampa d’Agilitoski, això li treia de polleguera. Vinga, acabem amb això d’una vegada, li va dir a l’Elisenda amb gest arrogant. Tot esperit, tot orgull, salta, puja, baixa, gira, es llença a cap al túnel, però la seva impetuositat li jugarà una mala passada en el rere posterior a un llarg túnel recte que el fa pel davant. La seva experiència no va marcat la diferència en aquesta ocasió. Soc guapo, soc àgil, soc jove, soc el Gos, pensava en Taboo. S’inicia la cursa, salto el primer salt, però, i ara, perquè l’Estel marxa cap a un costat?, continuo per la passarel·la?, segueixo a l’Estel?, va, és molt més divertida l’Estel que la passarel·la. I Ara que fa? Tornem enrere un altre cop? No sé que li agafa a aquesta ara. Tornem-hi, …i em torna a tirar enrere. Les dones no entenen els mapes.

201909 Tarrega Drac 2201909 Tarrega Taboo

Els grans, en Fish i la Sioux, havien vist com anaven caient els seus companys un a un. A veure qui és el guapo que l’acaba. En Fish és de sang noble i comportament cortès. Si la resta de companys s’ha eliminat no estaria bé que jo em desmarques. Amb un moviment subtil, inapreciable per l’Eva, es va eliminar elegantment en un gest solidari amb la resta. Per últim, la Sioux. Cal aclarir que la Sioux pateix un lleuger desordre de personalitat múltiple. No és greu, no és perillós, sols l’afecta en entrar a una pista d’agility. En el procés passa per tres fases ben definides. Primer un comportament normal, gosseta dolça més preocupada per acaparar mans i xuxes que d’anar amb Juanjo. A l’entrada a la pista es transforma. Jo aquí no entro per tots els ossos del mon, bloqueig a les quatre potes i arrossega’m si pots. Per últim, feliç alliberament, ja podem córrer embogidament  per la pista. Al final, bona pista excepte perquè el dròpol de Juanjo no va fer un pas més per tal d’indicar l’entrada a l’eslàlom, i ens van marcar una refusada.

201909 Tarrega Fish201909 Tarrega Sioux

Agilitoski havia pogut amb ells, però estaven determinats a vèncer a Jumpinov. A diferència del seu malèvol col·lega la seva pista incorporava més punts de control amb un acabament frenètic de túnel a túnel. Tots els nostres amics i amigues el van poder finalitzar correctament, tot i que Divisió d’Honor no perdona no còrrer com el vent.

En finalitzar la gesta, podi pel Taboo i la Sioux. Tots sabien que aquesta no seria la darrera vegada que s’haurien de veure les cares amb aquells grogés vilans, però, a poc a poc i amb cada error comés, anaven acumulant grans d’experiència. La propera serà la definitiva, es van conjurar.