Al Badatunel podi d’en Fox i l’Athos

Com cada any per aquestes dates, el Club d’agility Badalona organitza el Badatunel, un prova on tant sols hi ha un salt al principi i un salt al final, la resta tot són túnels.

Aquest any la pista que ens va posar el jutge es veia molt divertida, no era gaire complicada, però si molt llarga, amb molts metres i amb alguna petita trampa que posava a prova la teva resistència i velocitat.

Del Canic hi van anar uns quants gossos, petits, grans, llargs, negres, ràpids, lents, peluts, rissats, bordadors, tímids, simpàtics, joves, sèniors, amb pedigrí, sense raça coneguda.. i els seus guies, alguns ràpids, altres lents, joves, no tant joves,  novells, debutants, jubilats, alts…o sigui tot un poti-poti d’equips que prometien passar un matí ben divertit.

En Fox era un dels petits i llargs que va venir, un gos que amb les seves potetes curtes és capaç d’agafar la velocitat d’un border, motivació pura, que junt amb el Fran, guia jove i amb una mica d’experiència, es van marcar un badatunel rapidíssim, sense cap refusada i acabant en un temps molt ràpid, aconseguint pujar a una merescuda tercera posició al podi dels petits. Felicitats!!!!

En Max és un dels grans i negres que anava amb el Toni, un guia bastant novell en competició i dels no tant joves. Van sortir molt be, però la poca experiència del Toni en Badatunels el va fer equivocar-se després del quart túnel enviant al Max a un túnel equivocat, i per tant van ser eliminats. Després de l’eliminat en Max va fer una refusada però la resta ho va fer a molt bona velocitat i sense cap errada més.

També ens acompanyava la Boira, una gosseta molt ràpida, blanca i petitona, amb una guia jove que fa poc que competeix. Boira va sortir escopetejada com ens te acostumats, a Cristina quasi no li donaven les cames per seguir-la, per sort encara que ella no arribava a marcar be a Boira, la gosseta ho arreglava i anava per on tocava acabant així la pista sense penalitzacions.

I En Nevat, un gosset petit i tímid, que el portava la Miriam, una guia totalment novell. Tot i que en Nevat moltes vegades surt amb vergonya a pista i s’alenteix una mica, quan va veure que tot eren túnels va pensar que allò era molt fàcil i va començar molt ràpid, posant a prova a la Miriam que no s’ho esperava, i ja gairebé al final quan estaven tos dos ben cansats, el Nevat va anar a saludar a les persones que estaven a la taula de control, després de les salutacions, va acabar la pista amb tant sols una refusada.

La Winter, gossa ràpida de pel rissat amb guia jove i alt, molt alt, aquesta parella prometia molt. Aquest parell van sortir a tope, però a l’arribar al túnel número 8 en David va tenir un lapsus que va aconseguir superar gracies als seus companys que des de fora li van dir cap a on havia d’anar, i a partir d’aquí una pistassa rapidíssima, acabant  sense penalitzacions.

Striptease, petita , bonica i sènior, amb una guia jubilada i experimentada. Que podem dir d’aquest equip, estan molt compenetrades i ens tenen acostumats a que fan unes pistes perfectes i no esperàvem menys, però a una recta on la Striptease va agafar una velocitat a la que la Carme no està acostumada, la gosseta va entrar per la boca que no tocava i eliminat a la butxaca.

L’Athos i en Christian són el que es diu “tal para cual”, tots dos són novells, joves i ràpids, així que n’esperàvem molt d’ells. Athos va fer un quiet perfecte, una sortida rapidíssima i a córrer! Tant guia com gos van córrer com si els perseguís el diable, es van marcar una pistassa que ens vàrem quedar tot bocabadats, un temps boníssim i cap penalització, així que Christian i Athos es van haver d’esperar per pujar a podi, felicitats nois!!!

El Jazz, un border molt jove que no madura ni que el posis al sol, i en Victor, un guia molt jove que vol fer d’en Jazz un gos assenyat. En Jazz va començar molt be i molt centrat, a la sortida del túnel número 6 , es va despistar una mica al veure a tota la seva família humana animant-lo però en Victor va aconseguir recuperar-lo , tot i així en Jazz es va tornar a despistar, és molt simpàtic i volia saludar a la gent que l’estava mirant, però entre saludada i saludada es va posar dins d’un túnel que no tocava i eliminat cap a casa. Després d’eliminar-se es va centrar i va fer cas a totes les indicacions del seu guia.

En Victor, que no té prou en portar en Jazz, va tornar a sortir amb en Bruc, un gos gran, molt gran, de raça caçadora però sense pedigrí, bo i molt simpàtic i més centrat que el seu germà Jazz. En Bruc fa molt bones pistes quan no es distreu ensumant com bon caçador que és, i avui va pensar que no era dia per ensumar i es va posar a la feina, túnel rere túnel, corre que corre , i malgrat que a cada túnel s’ha d’ajupir doncs és molt alt, va fer una pista boníssima sense penalitzacions, bravo Bruc!

Sioux, una gosseta ja experimentada, tímida per sortir a pista, amb un guia experimentat i permanentment lesionat. A Sioux li costa entrar a pista, no li agrada que la mirin, però quan arrenca no hi ha qui la pari. Juanjo i Sioux van començar molt be, Sioux molt animada, borda que borda, Juanjo “pies para que os quiero”, arribada al punt crític salvant la situació, ja queda poc van sense cap penalització, però una distracció de Sioux i una badada de Juanjo, els va portar a l’eliminació al penúltim obstacle.

Per últim queda Hippy, un gos nerviós, bordador i molt amorós i jo, una guia amb 5 badatunels a les esquenes, una mica lenta, senior  però amb moltes ganes de passar-m’ho be. Quiet bo de Hippy, borda que borda, túnel, borda que borda, túnel, borda que borda, túnel… i així durant 22 obstacles, acabant esgotada , en Hippy amb la gola reseca de tant borda que borda, però acabant la pista sense penalitzacions.

Potser us preguntareu per que he definit als gossos i als guies, doncs per que es vegi que l’agility és un esport que qualsevol gos, de casa, de treball, adoptat, amb raça o sense, esbojarrats, centrats i que qualsevol persona, jove, gran, grassa, alta, prima, baixeta pot fer un bon equip i passar-ho molt be. Així que us animo des d’aqui a que us animeu a fer agility amb el vostre gos, tots dos hi disfrutareu!!

I per últim, agrair al Club d’agility Badalona, l’esforç per muntar unes proves tant divertides i maratonianes, per aconseguir recaudar per la lluita contra el càncer. Felicitats per la feina que feu!!!!!!