Podi, punt i balancí. Oi que sona bé?
En Loki (Josep), l’Ela (Neus) i en Jake (Mónica), són els que ens acompanyaran a la competició, li dic a la Lola i és possible que veiem en Taboo, en Fish i la Collie. Dit això, la Lola es posa en pla Eva Amaral i canta:
 |
Son mis amigos |
Sort que el viatge a Badalona és curt i no dóna per a gaires bisos.
L’organització va ser perfecta. Mentre els mini midi feien jumping en una pista, els estàndards feien l’agility en l’altra. És d’agrair què, amb menys de tres hores, ja estigués tot dat i beneït. Tot plegat, molt coral.
Dissabte
Jumping: partitura enrevessada. No difícil de memoritzar, però sí amb molts paranys. Per exemple, un rere a poc de sortir d’un túnel o sortir del tub i enviar el gos a fer un eslàlom que està en paral·lel al tub….són unes petites mostres de la dificultat.
La única que es va salvar de l’estrall va ser la Neus que va fer la pista a 0 seguint a peu de lletra la partitura. Els demès, desafinant, eliminats per diversos motius: un do que era un re, una entrada quan no tocava…
Agility: partitura assequible. Amb varies opcions de moviment per salvar els obstacles, un cec, pivotar, canvis per darrere, ..
De nou, qui va fer el millor paper va ser la Neus que va acabar la pista amb un refús. Res: un petit gall. El resultat combinat del jumping i de l’agility li va donar el tercer lloc. Enhorabona!!
El Jake va fer molt bones zones. Llàstima que entrés abans d’hora al túnel.
En Secun va donar la nota al fer una passa per sobre la passarel·la. L’eliminació no el va reprimir continuar fent la pista. Per compensar el disgust, la Lola va demostrar que, quan vol, pot. Va deixar l’empremta a totes les zones.
I ara sí, podem dir que, “l’esforç continu, incansable i persistent dóna els seus fruits”. El Loki va donar el do de pit, va fer el balanci a la primera!! Felicitats!!. Suposo que de l’emoció, en Josep es va despistar i va canviar la partitura.
Diumenge
Jumping: partitura assequible. La manca de paranys clars, fa que et confiïs massa i és aleshores que, passa el que passa…
La Neus va acabar amb una falta i un refús. Res dos galls. A la resta del Cànic els van eliminar. Van desafinar en excés. Túnels que no toquen, un altre cop un do que era un re.
Agility: partitura amb diversos paranys. Boques de túnels pròximes, pujada a la passarel·la junt amb una boca de túnel…
La Neus ho va brodar. Pista a 0 i el que es més important, un punt!!. Això se’n diu ser una diva. Felicitats!! Ja nomes te’n falta un pel Campionat d’Espanya.
A la Lola la van eliminar i es que una “xuxe” tipus Oscar Mayer es mereix una parada i fonda.
En Jake, molt bones zones, però no entrar a temps porta els seus problemes. Un refús li va privar d’assolir el zero.
En Loki, ho torna a petar. El balancí a la primera, de forma professional, com si tota la vida ho hagués fet. Un altre do de pit. Enhorabona!! L’emoció d’aquesta fita, fa que, de nou, en Josep perdi la partitura.
Resumint: Podi, punt i balanci, és el nou hit de la parella Neus&Josep.
I ara l’opinió de la Lola: diu que passa de l’Oscar Dalmau, de l’Oscar Andreu i que mai passarà de l’Oscar Mayer. Va bé saber-ho, li responc.
Ens acomiadem?
Fins la pròxima, guau guau
