En Morgan guanya a Badalona

20181011 231535

Dissabte al Badalona en grau 2 érem en Loki, l’Ela, en Jake, la Lola, en Drac i en Morgan. La majoria encara estan buscant puntets pels campionat d’Espanya del 2019 però, per mala sort, la prova anava amb retard i com que la Neus i en Josep havien d’anar-se cap a Tàrrega van haver de marxar sense haver competit. Els que quedàvem vam haver d’enfrontar-nos a un terreny com una platja però els frikis dels punts podem amb tot. 

Ja era de nit quean vam començar. El primer en sortir va ser en Drac que va fer molt be tot el recorregut però l’Elisenda va preferir repetir la zona de la passarel•la pensant en el dia següent en que comença la temporada de Federació. La Mònica i en Jake, van notar molt l’estat del terreny i és que la Mònica ja s’havia fet mal en un terreny similar. Tot i això, van anar solventant força be la pista fins ja gairebé al fina, on la Mònica no va arrivar be per marcar els pals i, malhauradament, van entrar malament a l’eslàlom. La Lola i en Secun ens van deleitar amb una de les seves habituals pistases amb una entrada d’eslàlom molt maca però van penalitzar a la baixada de la passarel•la. L’últim en sortir, en Morgan, va aconseguir un 0 amb algun que altre punt de patiment per no perdre l’essència. 

El jumping no semblava fàcil. Una recta amb un rere al final i algun altre punt amb molt control feien patir al persona. La Lola i en Secun, més interessats en l’agility i amb ganes de sopar, van marxar cap a casa i ja només quedavem 3 caniquillus. En Drac va sortir com sempre molt animat i va acabar a 0. En Jake i la Monica anàven molt be però un túnel suculent va xuclar en Jake quan havia de fer l’eslàlom, i no podem dir que la Mònica estigués mal colocada ni res, però en Jake es va sentir creatiu i es van eliminar. En Morgan semblava que tenia el dia va regalar un altre 0 a l’Elisenda, aconseguint la utopia personal del doble 0. 

Finalment en Drac va quedar tercer en categoria mitjana i en Morgan primer dels estandars, guanyant unes tases molt maques de trofeu i la llibertat de ja poder anar a sopar, que teniem ja molta gana a les 11 de la nit i competíem l’endemà a les 8:30 del matí a Tàrrega… Però això, ja és una altra crònica.