Bones pistes dels “caniquillos” en pre
En la primera mànega, ja es van començar a desmarcar amb bons resultats. El primer membre del Cànic en sortir va ser l’Athos que es va resistir força a fer el quiet però, amb la gran paciència del Cristian, van aconseguir fer una gran pista amb una falta però amb la velocitat fugaç que el caracteritza.
A continuació, va sortir el Bruc que a mitja pista va decidir demostrar la seva simpatia acostant-se a saludar a un dels membres de l’equip de pista. Va perdre uns segons però va aconseguir acabar la pista sense penalitzacions.
El Ripper també va deixar constància de la seva gran velocitat i, tot i fer una bona pista, els nervis i la impaciència que el caracteritzen, el van eliminar al tornar a fer un salt al revés per després continuar seguint les indicacions de la Marta que va mantenir la calma en tot moment.
L’últim en sortir va ser en Jazz que, per primer cop, no va tenir cap moment de despiste. Poc a poc es comença a centrar acabant la pista a zero.
La segona mànega la van resoldre força millor. El primer en córrer va ser el Bruc a qui no li venia gaire de gust i va vacil·lar al Victor quedant-se clavat en el quiet quan havia d’arrencar. Tot i així el punyetero va tornar a fer la pista a zero quedant segon en el podi acompanyat del seu germà Jazz que també va fer les dues pistes a zero i va quedar tercer.
L’Athos va fer una pista genial però va decidir evitar l’últim salt i va acabar amb una falteta quedant quart a la classificació final. El darrer va ser en Ripper que va veure els seus nervis compensats per la serenitat de la Marta. Van fer una pista espectacular amb un gran temps però amb la mala sort de tirar un parell de pals.
Aquests equips “novatillos” cada cop ho fan millor i segur que seguiran donant guerra. A seguir treballant!
