14 set 17 La Lola va fer un doble zero amb podi dissabte, es mereix un premi, no?
Per primera vegada, en quatre anys, he tingut mandra de competir. Les vacances, els quilets de més, la manca d’exercici, el tenir que competir sol i, sobre tot, la previsió del temps em tiraven enrere.
Com sempre, al mati vaig mirar en el diari el pronòstic del temps. Just en el moment que obro la pagina meteorològica, la Lola exclama: aquest gos està sobre el castell¡¡, l’eliminaran!!. Estava mirant la tireta còmica de l’Snoopy!!. No Lola no, no és un castell, es la caseta de gos.
El que vaig dir!!. Va flipar!!. En tot el matí no va parar de demanar-me que ella també volia una caseta. Tant va insistir que no em va quedar mes remei que negociar. Si fas un punt, ja sigui en l'agility o en el jumping, te la compraré i si no fas cap punt, tindràs que deixar de ser “escapista”. Que cruel que soc, oi??.
Dissabte dia 9
El diari la va encertar de ple, va ploure a bots i a barrals!!!. Tant era el xàfec, que vaig dubtar de que es pogués celebrar la competició. Però ja sabeu, encara que “caigan chuzos de canto” la competició no s’anul·la.
La pista tenia zones enfangades, més pròpies d’una pista americana. Per sort, la jutgessa Sra. Rachel Stevens ens va muntar una pista d’agility amb 18 obstacles, col·locats estratègicament per evitar el fangar.
Quan vaig entrar al ring queia una fina pluja. La Lola estava força connectada i no li vaig deixar temps per pensar. Arrenco a córrer i enseguida em va seguir. Cap distracció. Corríem aliens al públic, al plugim i al jutge. Tot fluïa en harmonia. Sabíem que no fallaríem. I així va ser. Un 0 i Pv en Agility.
En el jumping, la jutgessa situà els obstacles de tal manera que s'evitava correr sobre el fang.
Tenia la impressió que no fallaríem. L’animo en el prering i enseguida que entrem es queda quieta esperant l’ordre. Hop i a còrrer. Les sensacions eren les mateixes que a l’agility. Res ens distreia. Totes les ordres les executava al moment i amb rapidesa. Finalment puc dir, que aquell fil invisible entre el guia i el gos, existeix. Com no podia ser d’altre manera vam acabar el jumping a 0 i Pv.
Resumint: tercers en el podi i més contents que un gínjol.
Diumenge dia 10
Per fi no estàvem sols!!. Per alegria de la Lola i meva, la Mercè va presentar-se amb el Dic i el Duc.
Com ja sabeu, després de la tempesta surt el sol: un dia radiant, preciós i amb una temperatura agradable, optima per fer exercici. La pista estava en bones condicions, res semblant a la del dissabte.
La primera en sortir va ser la Mercè amb el Duc. Davant seu tenia una pista de jumping muntada pel jutge, Sr. Eduard Bonet. Arrencada perfecta i el Duc promet fidelitat a la Mercè fins acabar la pista. Cap temptació trenca l’enllaç; no hi ha divorci ni tan sols cap discussió. I com les promeses son per complir-se, acaben amb un 0. Felicitats!!.
Amb el Dic tan sols va tenir un petit ensurt, una petita infidelitat: refusa l’entrada al túnel. Se li pot perdonar, no?.
A l‘agility es van canviar els rols, en aquest cas va ser el Dic qui va prometre fidelitat a la Mercè fins acabar la pista. Res va distreure al Dic. Felicitats per aquest 0!!.
Ara era el Duc l’infidel, va ser en els pals que li va fer el salt. Res que no es pugui perdonar, no?.
Bons resultats pel Duc, que va quedar entre els 8 primers. Felicitats!!.
En el cas de la Lola el fil del dissabte es va quedar a casa. En el jumping va refusar un túnel i ho va arrodonir amb una petita pèrdua de temps. A l‘agility tot anava bé fins que el guia es va despistar d’obstacle, en conseqüència: eliminats. Cal dir que va fer totes les zones correctament (qui no es consola és perquè no vol).
Bé Lola, que opines?. Ah!!! Que el diumenge no vas voler complir perquè no t’he comprat la caseta?? D’acord, algú sap on podria trobar una caseta amb jardí i piscina per la Lola??. S’ho mereix!!.
Ens acomiadem, fins un altre, guau guau...
