Poesia, dinàmica de grups, còmics …
Sonet en vers clàssic dels tres cànics Surt en Morgan fent un jumping titànic, En Hippy després de fer un bon quiet, Mercè acabà la prova amb Qumba |
Val, m’acabo d’adonar que presentar una crònica en forma de sonet de catorze versos hendecasíl·labs, i rima consonant, ja sigui per incapacitat pròpia o per l’inadequat de la composició, queda inintel·ligible. Caldrà recorre a la prosa, més vulgar però bastant més pràctica.
El fet és que l’Eli, la Mercè, i en Juanjo van quedar satisfets. Tot i que aquest darrer, amb la boca petita, hagués preferit no tornar a batre un nou record d’eliminats consecutius (així és la vida)
Al tall. Al jumping el Morgan va sortir fulgurant. l’Eli realitzava un guiatge clar, sempre per davant, facilitant el recorregut a en Morgan. Sols una seqüència de salts va fer que en Morgan fes caure un d’ells en no trobar prou espai com per desenvolupar correctament el salt.
A l’agility Morgan estava massa excitat. El nervi i les zones no són bones companyes de viatge. Podriem imaginar que per en Morgan les zones representen un fossar fosc i profund, que cal saltar a la brava per tal d’estar més a prop de l’Eli.
En Hippy encara no s’ha acoblat totalment al guiatge d’en Juanjo. Encara no acaba d’entendre que uns braços giravoltant embogits signifiquen quelcom que tan sols coneix en Juanjo. Tan sols és qüestió de temps. El fet és que al jumping, després de l’eslàlom en Hippy es va anar de rondes a la boca del túnel que no tocava, cosa que té un toc d’exclusivitat, perquè va ser l’únic gos que ho va fer.
Posteriorment, en Juanjo el va eliminar per deu centímetres, mig pam, quatre polsades, la dècima part d’una gambada. La distància entre tocar la zona de la passarel·la i no fer-ho, així d’estreta és la distància entre “tocar” i “no tocar”, entre eliminar-se i no fer-ho.
Finalment, en Qumba i la Mercè van finalitzar un jumping excel·lent, sols emborronat per la caiguda d’un dels darrers obstacles. Calia decidir si avançar-se i arriscar-se a fer caure el primer obstacle, o assegurar-se’l i arriscar-se a no arribar al darrer (Les jeux sont faits, rien ne va plus; que dirien a Monte Carlo).
L’agility l’iniciaren amb Qumba fet una esfinx, quiet com un estaquirot. A la senyal de Mercè, Qumba va sortir com un llamp salvant amb èxit obstacle rere obstacle, quan de sobte… l’error, Qumba va entrar per una altra boca del túnel. Us sona?
A casa hem arribat a una conclusió. Igual que el que passa a altres famílies, la relació entre el gossos també es regeix per difuses línies. Per analogia, Harpo representaria al Capitan Trueno de la família, que participaria en les seves aventures amb Hippy (Crispín), Qumba (Goliat), i Sioux (Sigrid). Goliat (Qumba), personatge al que si hi ha alguna cosa que li agradi més que el menjar és una bona baralla, en les quals farà ús del seu “toma-toma” o demostrarà als seus contrincants perquè li diuen el “cascanueces”, sempre s’ha deixat influir per Crispín (Hippy). Així, si en Hippy s’atansa desbocat cap a la boca del túnel, el més lògic i normal és que en Qumba l’imiti fidelment.
I fins aquí la crònica del que succeí a la segona divisió de la prova del Baix Llobregat. Ja sigui en prosa o en vers, quedeu emplaçats tots per ajudar en l’organització, el proper cap de setmana, de la prova RSCE que realitzarem al Cànic.
