Calor, mosquits i agility
I ets aquí, que ens hem tornat a trobar la Carme amb l’Strip, l’Eva amb el Fish, la Mercè amb en Hippy, el Sam amb la Collie, i un servidor amb el Qumba (i un cachito de Sioux). Tots vàrem coincidir per participar en el seminari de la Cristina i d’en Rubén, i en la prova RSCE organitzada pel club La Daga a les instal·lacions del càmping “La Noguera”.
El seminari va transcorrer al llarg de la canícula anunciada de dijous i divendres. L’implacable sol no va restar ni un xic d’interès a les magistrals lliçons que varen impartir tant el Rubén (xicot formal i didàctic) i la Cristina (riallera i posseïdora de gran habilitat en el guiatge a l’agility).
Divendres a la nit, el colofó del seminari consistí en un KO a tres mànegues per contrincant entre els participants de la prova que s’havia de realitzar a l’endemà. Cal dir que nosaltres ja ens consideràvem guanyadors amb escreix del KO, però del KO tècnic, esgotats que estàvem després de dotze hores de seminari al sol.
A més del calor, comptaven amb la ingrata companyia de gran quantitat de culícids (mosquits, randells, marfulls, rinxoles, monges, mostics, li podeu dir com vulgueu, tots piquen), que ens van propiciar, especialment a Sam, uns escarificats a la pell d’allò ben originals. Però no ens perdem, tornem al que realment importa.
Tots nosaltres vàrem anar caient a la primera de torn, alguns amb un sospir d’alleugeriment, altres amb un indisimulat somriure, altres… NO…, he dit tots,… NO. Sols un de nosaltres va reeixir com un au fènix, com un tità contra la gàrgola, un David contra Goliat. La Mercè i en Hippy, al límit de les forces, van anar arrasant amb tots els competidors contra els que s’enfrontaven, sense pietat ni misericòrdia. Van desempallegar-se a les primeres de canvi de la seva pròpia parella (res se la podia interposar entre ella i el premi al guanyador del KO, un pernil). Posteriorment van anar caient adversaris com mosques. Fins a que, després de cinc mànegues, tots dos van dir prou. Mercè desencaixada, i Hippy exhaust van traspassar el llindar de l’esforç, i van haver de retirar-se, no tan sols del KO sinó també de les proves del cap de setmana.
A les proves del cap de setmana, una mica com sempre, som un grup que no sorprèn. La Carme i l’Strip, guiatge eficaç, guanya que guanya, podi que podi. En Sam i la Collie competició i perfeccionament constant, els importa més com es fa el camí que l’arribada. I jo i en Qumba, juanjanades, no cal afegir res més.
Però faltava el més important, la presentació del “Rookie Flyer Team”, el primer pre-agility del Fish i la Sioux. Primer va anar l’Eva amb el Fish. Van realitzar una sortida llampec, van recórrer els primers salts a velocitat de vertigen en direcció al primer túnel, on Fish va abocar-se de forma temerària. En sortir del túnel Fish corria com un Hermes caní, guiat amb eficàcia per l’Eva. En apropar-se cap al final de la mànega tots dos van posar el coll. L’Eva i en Fish ja són promesa de l’agility.
En darrer lloc, la Sioux. El rostre pintat, tomahawh a la boca, esperant concentrada a enfrontar-se a la primera pista lluny de les praderies habituals. Juanjo dóna el senyal i Sioux surt foragitada. Un, dos, tres salts i entra en el túnel deixant un rastre lluminós. Aborda un altre salt, i un altre, i tots els que li posessin per davant, sense mesura. Juanjo, cames ajudeu-me, fa el guiatge que li permet aquest huracà. Ja estan arribant quasi al final, en Juanjo s’ha avançat uns metres després del darrer túnel, la Sioux recull l’esperit guerrer dels avantpassats, i aborda els darrers salts com ho faria Cavall Boig. Gran gossa.
En definitiva, un cap de setmana llarg amb més somriures que fatigues, més companya que competició, més ganes que destresa, més pantà que calor, més antihistamínics que mosquits, i més formatge que pa. Esperem ansiosos repetir-ho.
