Vols dir, papa?

Això és el que pensa en Loki. Entrenant està bé fer tots els obstàcles per que a les zones hi ha premis i targets i ja sabem com van tots els obstàcles: el balancí de goma, el de fusta, les passarel·les … Ara bé, fer tot això en pistes estranyes, de colors poc habituals i amb el guia atabalant-te ja és tota una altra cosa.

Per això ell sempre prova, un o més cops, de passar pel costat de la passarel·la o el balancí com aquell que no vol la cosa. Si després de dos intents el seu guia segueix insistint en que cal fer-lo, entra en fase de dubte: Ui! A veure si ara s’enfada (cosa que mai passa), quin mal rotllo! Millor me’n vaig a donar una volta ensumant a veure si mentrestant se li passa la idea. Segur que, amb aquesta senyal de calma, ja em deixarà fer la meva.

Serà al cap d’una estona quan, si se l’indica molt clarament, accedirà a fer l’obstàcle que s’ha passat de llarg. Amb una mica de sort, si ja estem eliminats, fins i tot rebrà un premi per fer-ho i, tot seguit, ja podrà fent la pista a tota velocitat fins arribar a la següent passarel·la o balancí que es passarà, de nou, pel costat.

Aquesta ha estat la tònica en les darreres competicions i així ho va fer aquest cap de setmana a Rivalcan i a Tàrrega. Això si, la mànega de jumping la va fer a zero i amb el millor temps.

Bo i això, seguim fent. Arribarà el moment en que assumeixi que els obstàcles de fora del club i els que es troba a la competició son tan divertits com els que fem a casa … Espero.

Seguirem informant,