La Nina primera en iniciació
Aquest diumenge, després dels nostres companys de segona divisió i quan, per sort, el solet ja havia aparegut, ens tocava sortir a pista als equips de iniciació. Eren quatre representants del Cànic: la Nina de mida toy i en Max, la Fusa i en Harpo de mida estàndard. Sé que tots els gossos que tenim són molt especials, i cadascun d’ells té alguna particularitat molt pròpia, així que avui faré la crònica fixant-me en la particularitat dels amics peluts.
La Nina, una gosseta molt treballadora i molt ben ensenyada, té tots els punts per a que més endavant es sentí parlar d’ella, però… té unes potetes molt curtes i a certes alçades li costa una mica fer els salts. A l’agility la Nina va fer una pista de “llibre”, seguint perfectament les indicacions de la Diana, a una velocitat correcta i amb unes zones perfectes, però les seves potetes no van donar prou a l’últim salt, tirant el darrer pal. Al jumping, hi havia una zona on la velocitat et podia jugar una mala passada, però la Diana tenia clar que ella anava pel costat llarg per assegurar, doncs les potetes de la Nina no corren tant i no hi havia perill. Doncs la Diana s’equivocava ¡!! La Nina va agafar per sorpresa a la Diana, anant com una bala, sort que la guía se’n va adonar a temps i va poder rectificar la seva posició, acabant el jumping a zero i quedant en primera posició al podi.
La Fusa és una gossa jove, alegre i saltarina a qui encara li queda molt camí per davant. Es una gossa amb molta energía a la que, que quan no la canalitza be a pista, li dóna per mossegar a la seva guía: la Berta. A l’agility la Berta va conduir a la Fusa com si ho hagués fet tota la vida, bons canvis, bones senyalitzacions, la Fusa molt centrada, acabant una magnifica pista. Malhauradament li van marcar un “tocat” . Al jumping la Fusa es va animar massa i no s’acabava de centrar, així que, després d’algun intent de mossegada a la seva guía, la Berta va decidir sortir de pista abans que anés a més. Segur que si la Berta segueix treballant, aviat veurem una Fusa més centrada a pista.
En Max, pura potencia i simpatia, és un gos jovial que no té clar que aquesta potencia no s’ha de fer servir sempre. La Marta i en Max van començar l’agility amb un quiet poc consistent però això no els va afectar a pista, en Max va respondre molt bé a les indicacions de la Marta, va fer unes zones impecables i molt bon recorregut. Llàstima que, en un moment de felicitat pura, va decidir fer un túnel que no tocava, però això no va deslluïr gens el bon treball que van fer aquest equip. Al jumping la sortida va ser igual, amb molt d’ímpetu per part d’en Max i ben aviat es va trobar amb l’eslàlom, on ell volia entrar a màxima velocitat, provocant una refusada, i un altre … i un altre quedant eliminat. Després de l’eslàlom la Marta estava desconcentrada i es va notar amb en Max que estava descontrolat, fent una pista totalment alternativa. Vinga Marta!! Ja veuràs que amb una mica més de rodatge , en Max i tu fareu un gran equip!
I per últim en Harpo. Un gos feliç, alegre i social però amb poques virtuts per la competició. A l’agility en Harpo va sortir content, remenant la cua i al seu ritme. El seu punt fluix, per no dir fluixiiiisim, és l’eslàlom i en aquesta pista, encara que amb una mica d’ajuda, el va fer d’una tirada. Molt be Harpo!!! La resta de la pista la va fer més o menys seguida, amb alguna distracció pel generador, mirant alguna papallona i saltant-se la zona de la passarel·la. Al jumping va sortir igual de content però a l’arribar a l’eslàlom es va recordar que no li agradava, així que refusada i eslàlom a la segona, finalitzant la pista amb una refusada i amb molts segons de més. Mercè, ves fen-te a la idea que a Harpo el que més li agrada de la competició es jugar amb les gossetes, revolcar-se amb la Strip, ser rebregat per en Sam i ser sobat per tothom.
