Campionat del mon 2014 a Luxemburg
Aquesta edició 2014 del Campionat del Mon d’agility disputada a Luxemburg ha estat possiblement en la que tant participants com aficionats s’han trobat més a gust. L’estadi d’Coque, on s’organitzava, tenia les mides ideals per una prova d’aquest tipus, hi havia prou vestidors pels participants on es podia tenir els gossos i una certa tranquil·litat, era possible acostar-se molt a la pista… La bona organització de la prova per l’equip luxemburgués, amb la participació de més d’un centenar de voluntaris, ha deixat el llistó molt alt per les properes edicions.
A més, després de l’edició de l’any passat a Sudàfrica on molts competidors no es van veure en cor de viatjar i on, lògicament, no hi havia el caliu habitual del gran nombre de seguidors, tothom tenia moltes ganes de passar-ho bé en aquest campionat en que s’han superat els trenta països participants.
Si a més, com ha estat el cas, ens emportem alguna cosa: l’equip mini ha estat sots-campió del mon, fet bones pistes i veiem els millors gossos del mon, doncs oli en un llum.
Per acompanyar a en Jordi i viure de prop un altre mundial, vàrem viatjar amb ell l’Elisenda, l’Estel, la Neus i en Josep, A banda de fer la competició individual i per equips, en Jordi era el capità de l’equip -molts ja heu vist la feinada que li va portar- i en Josep hi anava també de suport.
El camí a Luxemburg és llarg (1100 Km) però res que no es pugui fer en un dia si es combinen adequadament les estones de conducció i lleure de cadascú. El dimarts el varem dedicar al viatge d’anada.
Dimecres havíem reservat un temps en un club d’Alemanya no gaire llunyà que tenia una pista amb els mateixos obstacles i un terra també de gespa artificial, va estar molt bé per que allà varem poder treballar tant com vàrem voler, premiant al gos com més ens convingués. A la tarda reunió de responsables de team leaders i després posta en comú amb la gent de l’equip.
Dijous vàrem tenir uns entrenaments oficials al matí (9 minuts pels 15 gossos), una estona lliure mentre la resta de països feien el mateix (que varem aprofitar per comprar provisions pels propers dies i dinar un dia bé, ni que fos a les 12. Sabíem del cert que els propers tres dies hauriem de matinar molt i només sortiríem de l’estadi per treure els gossos … i encara.
Després d’una cerimònia d’apertura molt maca on vàrem tenir l’actuació en directe del cantant de “Living for agility” va començar el campionat.
Competició per equips
El mateix dijous a la tarda va disputar-se la primera mànega, el jumping de mida gran, del campionat per equips on es seleccionaven els tres millors resultats dels quatre representants de cada país. En categoria L els representants d’Espanya eren l’Alberto amb la Rasca, l’Iban amb l’Aslan, l’Alex amb la Runa i en Tomas amb l’Hannibal.
En aquest primer jumping no van tenir gaire sort per que un guia va tombar per accident un salt amb la ma i un altre va eliminar-se en un salt al que s’arribava molt ràpid després d’un tunel de lona.
L’endemà, en una mànega d’agility molt exigent, varem veure bones pistes, com l’agility de l’Hannibal o la pista de l’Aslan que va fer el tercer millor temps però en l’acumulat de les dues l’equip va quedar lluny dels llocs de davant.
En mida M corrien en Jordi i la Gamma fent equip amb l’Albert i la Menta, l’Emilio amb l’Alma -dos grans veterans del l’agility- i la Irena amb en Kobu que fa molt poc que competeix al màxim nivell.
La competició midi per equips es va disputar íntegrament divendres, començant per un jumping en que varem veure pistes molt bones i en que al descartar un gos eliminat l’equip va acabar amb cinc punts de penalització per haver tombat la barra d’un salt doble.
En el segon recorregut, un agility molt exigent, tres recorreguts amb qualificació d’excel·lent van deixar a l’equip en desena posició d’entre els trenta païssos que participaven.
En mida S l’equip el formaven l’Ivan amb la Nuca, l’Agustí amb la Mims, la Carmen amb la Magia i en Luis amb en Melendi.
L’equip va completar el jumping de divendres amb tres recorreguts a zero on el d’en Melendi va ser especialment espectacular. Van quedar en desena posició provisional però mantenint-se nets de penalitzacions.
L’agility es va disputar al final de la jornada de dissabte sobre un circuit molt tècnic i amb un temps molt ajustat. Bo i això l’equip va aconseguir situar a tres gossos sense faltes i amb una mínima penalització de temps. Era, per tant, qüestió de veure que anaven fent els que ens precedien.
Com la pista era molt exigent molts d’aquest països van anar penalitzant, fins i tot després de descartar el resultat d’un dels seus gossos. Va ser molt emocionant, tant pels que estàvem allà, com pels que ho vivien des de casa per streaming, Whatsapp o els diversos post que els que hi erem anàvem publicant. Al final, només l’equip alemany va superar l’equip d’Espanya (i per poques centèsimes de segon) i l’equip de mini va proclamar-se sots campió del Mon.
Competició individual
Molts dels gossos que competien per equips ho feien també en la modalitat individual però n’hi havia algun que competia unicament en individual. Era el cas d’en David Molina que amb en Fran es va proclamar campió del mon en categoria M l’any passat i d’en Jonathan Guillén que s’havia classificat amb els seus dos gossos: en Chus i la Jade per aquesta prova.
Els jumping del campionat individual es van disputar dissabte, abans de la final de mini per equips i els agility, com sempre per ordre invers de classificació per mantenir l’emoció, el diumenge.
En les proves individuals cal destacar el paper de la Nuca que, en mida S, va fer tant el jumping -especialment complicat- com l’agility sense cap penalització, quedant al final la desena posició del Mon.
En M la Gamma va acabar el jumping a zero i amb un bon temps, situant-se en la posició 14. El Jordi tenia clar que si volia millorar aquest lloc havia de sortir en l’agility a per totes i així ho va fer, amb una conducció sense reserves i a una velocitat espectacular. Dissortadament va penalitzar en el balancí i, al no tenir ja opcions, en la passarel·la. Va ser però una pista molt ràpida -el cinquè millor temps- i apreciada pel públic amb la que va quedar molt satisfet i que va posar en evidència l’evolució d’aquest equip com a resultat de l’intens treball realitzat aquest any.
En mida gran, gràcies a dues pistes a zero, van quedar a la part alta de la classificació la Jade (en lloc 15), l’Hannibal (el 18) i en Chus (el 23).
Els que hem viscut un Campionat sabem que el recorreguts son una part important però l’ambient, la companyonia entre els participants, amb els afeccionats que s’hi desplacen son una altra part i els balls una altra de molt destacada. Cada any surt alguna nova cançó o coreografia que passa a ser “del Mundial” i l’alta participació fa que els canvis de pista i les esperes siguin molt més amens.
Hem d’agraïr el suport de tots els seguidors que ens van acompanyar (més de seixanta d’Espanya), de les animadores que sortien a la pista a ballar en quan tenien ocasió i, molt especialment, de la Denise que sap mantenir el caliu de l’amistat bo i la distància, a la que ens va encantar retrobar i que va ser un puntal per tots al llarg de tots els dies.
Una altra tradició és el sopar que el darrer dia s’organitza amb tots el competidors i afeccionats que no han hagut de marxar. Varem ser quaranta persones i va ser un agradable final de festa amb els habituals discursos i bromes.
Ara a preparar-se a fons pel 2015 en que ens tornarem a trobar tots a Itàlia.
