Dogs in Need 2014
El Dogs in Need
El Dogs in Need és una competició benèfica que dura prop d’una setmana en que s’ajunten uns 2000 gossos i en que es competeix sobre una dotzena de rings.
Es fa sempre la setmana següent al International Festival (de fet el Festival es plantejar per la setmana anterior al Dogs in Need) i consta de dos dies de competicions (dimarts i dimecres) seguits d’un de finals per mini i midi (dijous) i dos de competició (divendres i dissabte) seguint d’un de finals per grans (diumenge).
Proves de dimarts i dimecres
Aquests dos dies es disputen tant les proves selectives per les finals de mini i midi com algunes d’independents.
En aquestes proves en Drac va mostrar-se, com sempre, molt fiable i va fer gairebé totes les proves a zero, aconseguint trofeus (tercer, quart o cinquè lloc en proves d’entre 50 i 70 gossos de la seva mida i nivell) en varies mànegues. Això li va permetre classificar-se per la final de dijous en que hi havia els 15 millors gossos de la seva categoria.
En Jordi i la Gamma van seguir treballant en la baixada de la passarel·la que no acabava d’anar com en Jordi voldria i per tant van en alguna pista van penalitzar i en alguna simplement van perdre temps per que la Gamma veiés que saltar abans d’hora no li era del tot profitós. Bo i això gràcies ha haver guanyat una de les mànegues de jumping també van fer prou punts com per anar a la final i, a més, aquesta victòria sumava per les quatre (dos agility i dos jumping) que li caldrien per pujar al grau 7 britànic.
La Carme i la Striptease van fer zero en tres de les quatre proves classificatòries i un excel·lent a la quarta, aconseguint, per tant, la classificació per la final de midi on el Cànic va poder situar a tots els seus representants. Una molt bona feina de la Carme i la Striptease.
L’Ela també va fer a zero tots els recorreguts d’agility i jumping d’aquests dos dies; com ja passar l’any passat l’Ela és creix quan corre a les praderes angleses d’on provenen els seus avantpassats. En aquest cas, però, va quedar-se a només un punt de la final de dijous.
En mida gran en Morgan va fer uns jumping espectaculars, sense cap error i molt ràpids, però, en els recorreguts d’agility, ni que s’aturava a les zones de contacte, ho feia nerviós i més pendent de l’Elisenda que de la continuació de la pista. Davant aquesta circumstància l’Elisenda va decidir dedicar dimecres només pistes de jumping, on tots dos tenien una compenetració més natural, per consolidar aquest aspecte i replantejar-se a partir de dijous el mecanisme de conducció a les zones de contacte.
Va ser una bona pensada i van poder gaudir tant dels jumping de dimarts i dimecres com, després de la pausa de les finals, d’uns agility més relaxats.
La final de mini i midi
Dijous es disputava la final de totes les categories de mini i midi sobre un recorregut d’agility en el ring principal.
La Carme i la Striptease competien en la final conjunta dels graus 4 i 5 britànics i van fer la pista, per cert una mica complicada, sense cap error. Altres participants no van fer-ho tant bé i, un cop completada la mànega, van acabar en un molt meritori quart lloc. Enhorabona Carme.
En la final de grau 6 teníem a l’Elisenda i en Drac que va tenir la mala fortuna de tombar un pal en la primera part del circuït, després el gos havia de tornar a fer aquell mateix salt per darrera però, com no hi havia la barra del salt, en Drac se’l va passar de llarg i es van desqualificar. En qualsevol cas arribar a la final ja tenia molt de mèrit.
En Jordi i la Gamma van fer la pista a gran velocitat però van penalitzar al saltar la baixada de la passarel·la, el punt que estan treballant ara i que en Jordi vol tenir reconduït abans de marxar al campionat del Mon d’aqui a un parell de setmanes.
Proves de dijous i divendres
Dijous i divendres i havia proves “normals”, no classificatòries per cap final per mini i midi, classificatòries pels gossos de mida gran, alguna prova per parelles i l’esperada mànega amb guies disfressats.
En mida gran, el nostre representant era en Morgan que participava en els nivells inicials de la competició. Un cop vist, en les proves de dilluns i dimarts, que l’atenció excessiva d’en Morgan cap al seu guia enlloc de la pròpia pista feia molt més complicat que completessin el circuït amb fluïdesa, l’Elisenda va aplicar un altre model i, enlloc de demanar-li al gos un punt de control a les zones de contacte, va seguir corrent amb ell.
El resultat va ser molt bo, ni que en algun dels obstacles en Morgan no va tocar la zona de baixada, en altres si que ho va fer. Aquest estil de conducció els va permetre recuperar una naturalitat en la conducció que abans no tenien, sembla un bon camí per seguint treballant amb en Morgan que és tot un repte pel seu guia i els instructors.
En mini i midi vàrem seguir fent “cosetes”. La Neus i l’Ela va fer varies pistes a zero, en un parell de casos sent la primera participant en fer-ho amb el que va acumular algunes rosetes més. La Carme i la Striptease van guanyar un jumping i van ser cinquenes en un parell d’agility. En Drac també va guanyar un jumping i va ser sisè en un agility.
Un repte d’en Jordi en aquest viatge era completar els dos agility i dos jumping que li permetrien passar al nivell superior de competició a Anglaterra: un grau (el 7) que només es pot aconseguir guanyant proves al Regne Unit i al que ja havia arribat amb la seva anterior gossa, la Nit. Amb la Gamma ja havia guanyat un agility fa dos anys (l’any passat la Gamma es va lesionar i no va poder córrer cap prova a Anglaterra) i un jumping a l’International Festival. Bo i que en algunes proves va quedar segon al final del viatge va completar les tres victòries que li calien i l’any vinent podrà competir en grau 7, quelcom que molt poca gent “del continent” ha aconseguit.
De les proves de jumping per parelles (en relleus) se’n fan dues: una de seriosa i l’esperada prova de disfresses on els natius (i algun estranger)participen de forma molt desinhibida.
Aquest any en Jordi i l’Elisenda només van fer la prova seriosa on van quedar en segon lloc, no vàrem poder veure’ls amb lla indumentària “motera” que es portava aquest any. Això si, encara ens ve un somriure quan recordem actuacions de gent del club com a Batman i Catwoman, Songoku, noia de barri , Deesa o, memorable, un romà d’allò més estiuenc.
Conclusió
Una pila de proves fetes amb molta calma, alguna excursió pels voltants (aquest cop menys que altres), visites a pubs i restaurants diversos, retrobament amb coneguts i també força trofeus.
Molt bé com cada any.
(Si voleu veure com va anar altres anys podeu posar “Dogs in Need” al cercador de la nostra pàgina a la part superior dreta de la pantalla)
