Gotor: una gran experiència
Hem passat uns dies intensos i molt bones experiències a la prova de Gotor. Hem començat pels seminaris: dos dies amb algunes de les autoritats europees. En Jordi ha estat fet un curs i la Neus, en Josep, l’Estel, en Cesar, en Paco i la Rola han estat d’oients i han pogut afagar idees d’aquests dos cursos però també de la Teresa i de la Martina de qui sempre pots aprendre coses noves.
Els dies dels seminaris hem passat molta calor, ha plogut, ha fet més calor i encara una calor més terrible però hem sobreviscut amb solucions com començar els cursos a les sis del matí o no fer res de res entre la una i les sis de la tarda. Tot plegat, però, ha estat molt interessant i tant els més experimentats com els més novells han pogut treure bones idees per aplicar amb el seu gos.
En les estones buïdes hem pogut aprofitar a donar una volteta pel poble (on hi ha menys habitants que persones hi havia a la prova), coneixer els voltants i gaudir de la seva hospitalitat. Realment estàven encantats que hi fossim i s’han abocat en l’organització de la prova.
Divendres en acabar els seminaris (que havien començat de matinada) va començar la competició amb la cerimònia d’apertura seguida, pels que van voler, d’un sopar on el plat principal era una caldereta de ternasco d’Aragó.
dissabte
Dissabte s’han disputat, sobre tres pistes simultànies, les dues mànegues de classificacio per la final de l’endemà. Els midi i mini s’han hagut d’enfrontar a un agility molt tècnic on els riscos d’eliminació eren constants i la conducció era molt exigent.
En Jordi i la Gamma l’han pogut completar bo i que la Gamma ha sortit una mica descontrolada i, fins i tot, ha saltat la zona de baixada de la pasarel•la. Bo i això han quedat en sisè lloc i s’han classificat per la final. Han estat, però, els únics en aconseguir-ho en aquesta mànega.
En mida petita la Nit s’ha eliminat al fer directe un salt després de la passarel•la que calia fer per darrera, l’Ela s’ha confòs en un salt a l’inici, l’Osito ha tingut problemes amb el balancí i la Vilma, comprensible amb el calor que feia, s’ha passat de temps.
En midi en Coockie ha caigut en un túnel que estava en el camí d’una entrada llunyana de slalom, la Sacha, que anava molt bé, ha estat abduïda (en repetides ocasions) per un túnel que estava prop de la rampa que és el que calia fer i la Carme i la Striptease han estat eliminades quan la Carme ha tombat, per accident, un salt que encara mancava fer. Fins i tot en Drac, que portava una pista impecable, ha estat eliminat al penúltim obstàcle de la pista quan ha tornat sobre un salt que acabava de superar.
En mida gran ens representaven la Nuca i la Coma. En el seu cas començaven per la mànega de jumping però cap d’ells ha tingut gaire sort: ha caigut algun pal i han fet més camí del que voldrien, incloent algun obstacle de més.
La segona mànega oferia, per tant, l’oportunitat de clasificar-se per la final però, es clar, considerant el complicat que havia estat el primer recorregut, tothom cercava el mateix.
En Jordi i la Gamma han fet una pista a zero però en el seu cas ja estàven classificats d’abans i en Coockie i en Toni també han fet un zero i s’han afegit als finalistes.
En mini, la Montse i la Nit han fet un bon jumping, acabant a zero i la Neus i l’Ela també han completat la pista a zero bo i una conducció amb algun entrebanc. Al final també han pogut entrar a la final completant així una digna representació verda a la final.
La resta dels nostres representants no han pogut completar la segona mànega a zero amb el que no han pogut accedir a la final.
Les mànegues de selecció s’han fet al matí però les finals individuals han estat a final de la tarda, deixant sense activitats la primera part central del dia que cadascú ha aprofitat passejant pel poble, mirant d’amagar-se del sol o en un petit riu proper on els pollancres i una mica d’aigua ho feien més tolerable.
Les activitats s’han représ a l’estil dels Campionats del Mon, amb alguna cançó que ja s’ha fet famosa en aquest entorn i que anima a la gent a participar-hi. Després d’una participació més espontània, on no podia faltar la Neus, en Toni (Coockie) ha pres el control d’algun ball una mica més organitzat amb el que ha aconseguit una bona participació, incloent molta gent del Cànic.
Després del ball hem vist la final de les proves de free style de dog disc, classificatiories per anar a la final d’Atlanta. El cert és que algunes de les participacions han estat espectaculars i es nota la molta feina que han fet instructors i gossos per arribar al nivell en que es troben ara.
{besps}Fotos/Croniques/2013/201306_Gotor/Ball|width=600|height=391|sort=0|align=3|prld=4|sdur=1|fdur=1|steps=1|ctrls=0{/besps}
I, després dels preparatius, la final. La Neus i l’Ela han completat la pista bo i un parell de refusades pròpies de la tensió del moment. La Nit ha estat eliminada al fer el segon salt en sentit invers, en Toni i en Coockie han fet una pista molt ràpida guanyant-se al públic però han penalitzat en la baixada de la pasarel•la on el gos havia de seguir cap a un costat.
En Jordi i la Gamma havíen quedat en un bon lloc en la selecció prèvia i van sortir a per totes. Van fer una pista impresionant però en el slalom potser en Jordi va apretar una mica més del compte i la Gamma va sortir abans del final. Va ser, però, molt maco veure’ls lluïtar la pista.
Amb tot això sen’s va fer de nit, i tant de nit, i ens varem retirar a la tenda, diumenge hi havia prova normal de la RSCE i la prova per equips.
Diumenge
De la competició oficial de diumenge només podem destacar el doble excel·lent de la Diana i la Coma, que va quedar en cinquè lloc a la classificació conjunta, i de l’Elisenda i en Drac que van estar a fregar del doble zero. Feia massa calor i tots estàvem ja destroçats.
El diumenge també es celebrava en una pista i al llarg de tot el matí la final per equips del International Open de Gotor. Es tracta d’una prova per equips de tres o quatres gossos que competeixen un darrera l’altre en una prova de relleus. Hi havia més de 300 gossos cercant el pas a la final, on només participen els cinc millors equips en cada categoria. La gent del grup va participar tant en equips propis (com el “doble sheltie con agua”) o combinats amb gent d’altres clubs com, per exemple, els “flying cockers”. Ho varem passar bé encara que no sempre vàrem aconseguit els tres recorreguts nets que permetrien optar a la final. En la competició hi havia dos equips, formats pels instructors dels seminaris i participants estrangers del màxim nivell que eren els clars favorits a guanyar el trofeu. Aquests han fet ùnes pistes molt ràpides i han passat a la final on els ha acompanyat el que ha estat el millor equip en la mànega classificatòria, l’equip “Espartanos” on en Jordi i la Gamma feien grup amb l’Albert i la Menta i l’Emilio i l’Alma.
Així, doncs, hem tingut representació a la final d’equips, sortint a més en darrer lloc al haver estat els millors en la prèvia. Han fet tres pistes molt ràpides, sense cap error … I s’han endut el Trofeu al superar a l’equip format pels campions europeus! Aquest equip, combinació d’experiència i empenta, ha fet molt de mal i el seguirà fent, amb una composició similar, a l’Open Europeu que es celebrarà a final de juliol a Bèlgica i al Campionat del Mon que es farà a Sudàfrica a l’Octubre on en Jordi i l’Emilio també formen part de la selecció. Els desitgem tota la sort per aquests nous reptes!
Ja que parlem de la selecció pel mundial de Sudàfrica, en aquesta prova també s´ha fet la presentació d’aquesta selecció en que en Jordi i la Gamma participen i en Josep és el capità de l’equip.
