Exit a l’International Festival Britànic
El viatge: la Odisea
Anglaterra està més aprop que Suècia però també te els seus kilòmetres i el viatge dona per molt, sobretot quan fa tot just una setmana que acabem de fer cinc mil kilòmetres. Però això no és res per uns veritables afeccionats a l’agility i a la competició del més alt nivell que puguem.
Per a fer-ho possible aquest any, amb un total de vuit gossos i sis persones, hem triat una nova opció: llogar una furgoneta prou gran per que hi capiguem tots catorze i així anar tots juntets. A més d’anar-nos turnant per conduir, podiem anar fent la xerradeta i anar-nos aturant a fer el turista. Ja teniem previstos la majoria dels llocs, per cert, us recomanem molt que visiteu la ciutat de l’espai, prop de Toulousse.
Després de la ciutat de l’espai el nostre plà era anar a dormir a Limoges i guanyar així tres horetes de camí en direcció a Calais però la furgoneta tenia uns altres plans i va decidir que Montauban era un lloc que calia coneixer pel que ens va deixar tirats a l’autopista prop d’aquesta bonica vila.
Que arribés la grua no va ser senzill, reparar el cotxe no gaire (encara deu ser a Montauban el pobre) però seguir el nostre camí, va tenir la seva gràcia. D’una banda aconseguir un hotel i taxi per portar-nos-hi a tots (incloent en Morgan, en Drac, la Tila, l’Estrip, la Gamma, la Nit, l’3Ela i la Fosca) i d’altra aconseguir un medi per seguir el nostre camí. Sabieu que a França no es poden llogar cotxes per anar a Anglaterra? Doncs, curiosament és així. Al final la cosa es va resoldre amb dos vehicles, un turisme i una furgoneta més petita que van sortir de Barcelona de matinada i que es van presentar a l’hotel, on finalment varem poder dormit tots, a les vuit del matí, Per tant varem seguir el viatge amb dos cotxes, amb el compromís de regularitzar amb la companyia de lloguer l’excés de cost que això ens provocaria.
El més greu ja havia passat però encara ens quedava arribar a Calais (anavem tres hores tard), aconseguir bitllet per creuar el canal amb el segon cotxe i regularitzar el bitllet del primer per no parlar dels tràmits per entrar els gossos al pais, que segueixen sent tant surrealistes com sempre i que, bo i ser en cinquè any que venim, sempre aconsegueixen sorprendre’ns. Només us direm que varem aconseguir arribar a la competició a l’hora prevista, si volen més detalls demaneu-nos-els en persona.
El international Festival del Kennel Club
Ja us n’hem parlat altres cops: una competició d’alt nivell amb tots els grans guies anglessos i cada cop més guies estrangers. Més de 2000 participants, 15 pistes simultànies … Ja ni hem preguntat les dades d’aquest any. I tot això amb una organització perfecta, fruit dels molts anys d’experiència i de l’avantatge que ens porten els anglessos en tots els temes relacionats amb el mon del gos.
Les diverses proves que es disputen en tres dies tenen dues grans finalitats: a nivell individual classificar-se per la final de diumenge: el British Open. Només els 30 millors gossos de mida gran i els 15 millors de mida mitjana i petita ho aconsegueixen i per equips, classificar-se per la Nations Cup. Però també hi ha proves per a tots els nivells, de fet en aquesta prova ha debutat en Morgan que ja feia temps que tenia a l’agenda aquesta data. Donat que algun obstàcle com l’eslàlom -que a més a Anglaterra està separat 50 cm. enlloc de 60- encara li costa l’Elisenda ha optat per saltar-se’l però fer tota la resta de pista i, cal dir, que molt bé, especialment considerant com son les pistes a Anglaterra,
L’Elisenda també ha participat amb en Drac i ha fet bons resultats: un quart lloc en una prova (amb més de 60 gossos de mida mitjana i del més alt nivell) i un segon lloc en una altra amb el que, a més de les tradicionals rosetes, s’ha endut una magnífica medalla.
El British Open
En Jordi i la Gamma van fer-ho força bé a les proves prèvies i van aconseguir classificar-se per les dues finals.
En la final individual, el British Open, van fer una pista espectacular i van quedar en quarta posició, a menys de mig segon del segon classificat.
Un gran paper per un equip que encara està consolidant molts aspectes de la seva conducció i que està seguint una gran progressió i que, gràcies al resultat obtingut en aquesta prova, ha rebut una invitació per participar a la propera edició de Cruft’s.
La Nations Cup
En la Nations Cup l’equip format per en Jordi amb la Gamma, l’Albert amb la Menta i la Núria amb la Hanna no només van arribar a la final, sino que la van guanyar. Això farà que el nom de Catalunya s’inscrigui a la copa que es conserva al Kennel Club i que te gravats els campions de cada any. Un gran paper, per tant, per l’agility català que ha demostrat en seu gran nivell.
Després de l’exit al Festival, seguim la nostra ruta cap a una altra prova també amb més de dos mil gossos i que enlloc de tres dies durarà tota una setmana. A més en aquesta prova, de caràcter benèfic, tindrem també el debut de l’Ela i l’Estriptease.
Us mantindrem informats …
