Entrenaments i presentació de l’Open

Després d’un viatge més llarg del que semblava, finalment hem arribat a Kristianstad, una petita ciutat de Suècia a la vora del riu. La competició es fa a l’estadi municipal, a tocar de la ciutat i amb un camp de gespa natural espectacular junt amb uns altres de gespa artificial. Hem aparcat l’autocaravana en un dels espais habilitats al voltant de l’estadi i cap a la prova.

Divendres pel matí hi havia els entrenaments. En ells hem compartit temps de treball amb els portuguesos, brasilers i un noi de Veneçuela i hem pogut comprovar que tot va bé. En Drac ha fet totes les pistes a bon ritme i sense errors en els contactes, la Gamma ha fet el quiet a l’inici i a la baixada de la passarel·la i cap d’ells ha estranyat els obstacles; sembla, per tant, que tot te bona cara per la competició.

Això si, hem pogut comprovar que els altres participants no han perdut el temps i als monstres ja coneguts d’altres anys s’hi afegeixen nous gossos, dels mateixos o nous guies i encara més ràpids i fiables. Per altra banda, divendres és el dia ideal per anar fent la xerradeta amb els coneguts que retrobem any rere any amb les diverses competicions, per cert: records de la Martina.

Per la tarda s’ha celebrat la cerimònia d’apertura que tenia la particularitat d’iniciar-se a la plaça principal del poble des d’on hem anat seguint fins l’estadi, una passejada d’un kilòmetre que ha estat força agradable i en què tothom que hi era ha pogut veure els participants. Una bona iniciativa ni que algun conductor no hi estigués gaire d’acord, bo i que ho ha entès perfectament quan li ha explicat un policia.

La cerimònia d’apertura ha estat clàssica: els equips formant en cercle darrera el nom de cada país –aquest any son ja 28 els països participants-, discurs de l’alcalde, de l’organització i del delegat de la FCI i algun ball regional i un altre més internacional.

Després d’això a sopar i a dormir d’hora que demà comença tot a quarts de vuit del matí. A veure com ens va.