En Josep i en Jordi a la final del Dogs in Need

Dogs in Need

Es una prova benèfica que s’organitza anualment i en la que tots els ingressos recaptats (inscripcions, sortejos, venda de roba, …) es destinen a societats d’acollida de gossos segons suggeriment dels propis participants. La Dogs in Need Agility Society, que organitza aquest event des de fa 17 anys, gestiona també la bona fi dels seus ingressos.

Aquesta prova concentra prop de 2000 gossos compentint sobre 12 rings al llarg d’una setmana i te un caràcter més relaxat que l’International Festival doncs només es disputen dos recorreguts per dia. Hi ha competicions per a cadascun dels 7 graus de competició i quatre d’elles puntuen per una gran final pels nivells 1-2 (debutants absoluts), 3-4-5 (grau I amb experiència i 2) i 6-7 (grau 3 i classe campions).

Que hem fet en grau 4?

La Tila ha anat combinant les pistes en que anava força ràpida amb algunes en les que no corria tant. Això si, va acabar tots els seus recorreguts amb una qualificació d’excel·lent. L’Iru ha fet molt bones pistes bo i que l’eslàlom que s’usa a Anglaterra (separat 50 enlloc de 60 centímetres) li posava força problemes ja que tenia que abordar cada porta abans d’haver acabat de fer l’anterior. Sens dubte l’Elisenda i ell han adquirit una major experiència en la competició després de la seva intensiva participació en aquests deu dies en proves equivalents al nostre grau II amb un cert grau de complicació.

Prova de relleus

Com calia presentar un equip de gos gossos de la mateixa mida només hem pogut presentar un únic equip: el format per la Tila i la Nit. Han fet una actuació molt digna al ser la primera parella en aconseguir finalitzar la prova sense finalitzar, quedant al final en dècima posició entre més de 80 participants. Si us pregunteu com es pot fer una prova de relleus en agility, és a dir, com poden correr portant el testimoni, la resposta és d’allò més senzilla: el testimoni el porta a la mà el segon relleu, el que s’espera a la sortida i li entrega al primer participant quan aquest acaba el seu recorregut abans d’iniciar la segona passada.

I la Nit i la Fosca?

Guay del Paraguay.

Després d’uns quans dies competint, la Foqueta i en Josep s’han anat centrant i, excepte una pista en que van fer dues refusades, han completat tots els seus recorreguts a zero, ocupant llocs de podi en varies d’aquestes proves. Això els ha servit per ser el gos classificat amb més punts per la final de small sobre els nivells 6 i 7.

En Jordi, amb la Nit, ha estat intractable: ha guanyat dues proves d’agility i tres de jumping, passant per tant també a la fina de medium en 6 i 7.

La classe Campions

Hem dit que el nivell 6 d’Anglaterra es correspon amb el nostre grau III, llavors, que cal fer per passar a nivell 7? No és senzill: cal haver guanyat quatre proves, dues d’elles d’agility. Doncs bé, com heu pogut deduïr, en Jordi ha passat a aquest nivell ja només considerant les proves que ha fet aquesta setmana. Així doncs, el proper cop que vinguem a Anglaterra ja podrà correr en el nivell 7, la classe Campions.

Final del Classic Tournement

Hem dit abans que en Jordi i en Josep havíen quedat seleccionats per la Final al sumar un gran nombre de punts sobre les quatre proves classificatòries. La final, sobre el ring central, es va disputar sobre un recorregut d’agility força fluid però amb un punt d’especial risc per quan, després d’un tunel en U, calia fer passar al gos entre dos salts alineats que estaven a uns sis metres per anar a buscar un eslàlom que estava a uns dotze (a Anglaterra les distàncies entre obstàcles no es limiten de cinc a set metres i es poden posar els obstàcles tan lluny com es vulgui).

En Jordi ha aconseguit aixecar al públic gracies a la seva explosiva conducció. Val a dir que els que no el coneixien d’abans ja el coneixen després d’aquests dies i que una de les preguntes habituals que ens han fet és: que li diu a la gossa? Many things els contestàvem, incapaços de reproduïr tot allò que li diu a la gossa abans i durant les pistes.

Disortadament, el mecanisme crida-canvi ceg que en Jordi ha aplicat per a resoldre el pas entre els salts no ha estat prou efectiu i la Nit ha fet el salt que no tocava situat a l’esquena d’en Jordi.

En Josep ha assegurat especialment aquest punt i, bo i perdre-hi una mica de temps, ha aconseguit superar-lo correctament. Al final ha acabat la final en tercer lloc, un magnífic resultat considerant el nivell dels participants i que la Fosca ja te onze anys.

I allò de les disfresses?

Aquest any el tema no era tan suggerent, dels gladiadors hem passat als lluitadors de la WWF (hi havia algun lluïtador de sumo que feia por) i de les noies conillet a un passi de banyadors. Això si, la imaginació no té límits i hi ha banyadors des de models noucentistes fins als Borat més estridents. Us n’adjuntem una petita mostra. Teniu més exemples, durant un cert temps, a Fotos recents.

La jutge de la prova

Participant hawaiana

… i hawaià